El PSM opina. 25/11/2005

Jo, de Dalt Vila i ben pagès!

Ja fa algunes setmanes que l’Ajuntament d’Eivissa ha endegat una campanya que no sé molt bé com qualificar. I no és que ho hagi de criticar tot per sistema. Hi ha moltes campanyes que em semblen bé, encara que, evidentment, tenen un cost que alguns ciutadans poden considerar desmesurat en relació als objectius que es pretenen assolir.

Així, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa campanyes com el “Barcelona, posa’t guapa�, que pretenia conscienciar els ciutadans barcelonins de la necessitat de mantenir el nucli urbà net i agradable. O la Generalitat de Catalunya va posar en marxa la campanya del “Som 6 milions�, que pretenia que els catalans s’identificassin més amb el seu país. Fins ací, res a dir.

Quan l’Ajuntament d’Eivissa va començar a exhibir cartells amb el “Som de Vila�, vaig pensar que calia esperar una mica per tal de veure quin contingut hi hauria darrere aquesta campanya. Com tots sabem, una de les estratègies publicitàries exitoses és la de dir quelcom prou ambigu que el destinatari queda intrigat i després cerca amb més avidesa què li volen dir: una manera, per tant, d’obtenir un impacte més eficaç. Per tant, quan vaig començar a veure samarretes amb el “Som de Vila� o cartells amb el mateix eslògan, se’m despertà la curiositat. Primer objectiu, aconseguit.

Després, amb el pas dels dies i de les setmanes, he seguit les segones i terceres parts de la campanya. Sembla que els de Vila són emprenedors, dinàmics, conservadors de les tradicions... en definitiva: simpàtics i bons; ciutadans guais! I això què vol dir? Que els d’altres municipis no ho són? Evidentment, no. M’esperava una campanya que procuràs que els vilers s’identificassin amb valors humans, i que al mateix temps els ajudàs a identificar-se com a comunitat que té uns trets definitoris. És a dir: amb trets que no tenen els de Sant Antoni, Santa Eulària o Formentera, per exemple. Però no.

Resulta que els vilers ens hem d’identificar amb persones amb cara i ulls –molt bé per als ciutadans que han tengut el valor de prestar la imatge, tot sabent que seria motiu de múltiples bromes per part de l’al·lotea de torn–, persones que ens poden caure més o menys simpàtiques o no. Es fa una campanya en català quan el propi Ajuntament també usa el castellà molt més del que diu el seu Reglament, i es resta credibilitat a alguns ciutadans que no parlen mai català quan es posa la seua cara vora una frase en aquesta llengua. Crec que hauria estat més encertat intentar recuperar els valors de barri que compartíem, ja fa uns quants anys, la gent que vivia al barri de la Penya, o a la Carrossa o a Dalt Vila. Llavors sí que hi havia consciència de barri i de comunitat!

Sincerament, no veig rere la campanya cap cosa que ens identifiqui com a col·lectivitat i, alhora, ens diferenciï de les altres. I si no veig cap objectiu clar a la campanya, la segona part és pensar: i aleshores per què s’ha fet? Per pagar algun favor a alguna empresa publicitària? Per preparar el terreny per a les properes eleccions? Algun partit utilitzarà un disseny de campanya que comparteixi elements gràfics o d’altre tipus amb aquesta del “Som de Vila�? Em costa d’entendre-ho, però el temps ho aclarirà.

I entretant, jo, que mai no m’he sentit viler, perquè sempre m’he identificat amb el meu barri de naixement i amb la seua gent, i al mateix temps em sent ben de la terra, vull proclamar ben alt i amb orgull que som de Dalt Vila i ben pagès.