Nascut a Palma el desembre de 1967. Llicenciat en Dret per la Universitat de les Illes Balears (1991). Ha estat secretari del grup municipal del PSM-EN a l’Ajuntament de Palma. Des de 1992 a 2002, exercà alternativament de secretari d’organització i de secretari general de l’Agrupació de Palma del PSM-EN. De juny de 1995 a juny de 2003 va ser regidor de l’Ajuntament de Palma. Des de 2002 a 2003, exercà de Portaveu del grup municipal del PSM-EN. De juliol de 2003 a gener de 2004 fou conseller del Consell de Mallorca. Actualment és membre de l’Executiva del PSM-EN i aspira a ser-ne Secretari General.
Què us ha empès a presentar-vos com a candidat a la secretaria general del PSM?
Molta gent m’ha encoratjat a prendre aquesta decisiĂł. Sense el suport d’aquesta gent, pens que la meva candidatura no tendria sentit. Pens que puc aportar la meva experiència polĂtica com a militant del partit, com a cĂ rrec pĂşblic, i com a membre de l’Executiva. Per altra banda, assumir una responsabilitat com aquesta, implica un gran grau d’il·lusiĂł.
Quins objectius us heu marcat si sou elegit pels militants al proper congrés?
L’objectiu ha d’ésser aconseguir el millor resultat electoral pel PSM a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals. Entram en un moment clau: quan es celebri el congrés, quedarà un any just per a les eleccions, i aquest ha d’ésser el nostre gran objectiu. Hi haurà altres temes importants que haurem de tractar: la tramitació de l’Estatut d’Autonomia, en serà un d’ells.
Els ciutadans perceben una certa divisiĂł interna dins el PSM. De quina manera es pot resoldre aquesta situaciĂł?
Per una banda s’ha de reivindicar amb orgull la història i la tasca realitzada pel PSM i els seus cà rrecs públics al llarg de la seva existència. Per altra banda, s’ha de reivindicar la coexistència de distintes sensibilitats i promoure la integració i la unitat en els òrgans directius i candidatures. El PSM no es pot permetre el luxe de prescindir de ningú. La meva, per tant, és una candidatura que pretèn la integració.
Quina anĂ lisi feis del context polĂtic de Balears i de quina manera el PSM pot contribuir a vèncer el Partit Popular a les properes eleccions?
A les Illes Balears hi comença a haver una sensaciĂł de que les polĂtiques del PP, sĂłn cada vegada mĂ©s ferotges, mĂ©s sectĂ ries, mĂ©s depredadores del territori, menys respectuosos amb la nostra llengua i cultura. Tot i que es perceb un cert cansament de l’electoral, tambĂ© hem vist la capacitat de la societat civil de movilitzar-se: un exemple ha estat el moviment anti-autopista. Per altra banda, tenim un context polĂtic influĂŻt molt per la polĂtica general (campanya del PP contra l’Estatut de Catalunya, treva d’ETA,...). Aquestes circumstĂ ncies, aixĂ com la pròpia situaciĂł de la nostra comunitat, fan augmentar la tendència al bipartidisme. És per això, que pens que s’han d’articular propostes que puguin engrescar i motivar a l’electorat.
Quin tipus de relaciĂł ha d’establir el PSM amb la resta de forces polĂtiques?
Pens que s’ha d’obrir el projecte a partir d’allò que compartim: reconeixement del dret a l’autodeterminaciĂł, defensa de la nostra llengua i cultura, lluita per la preservaciĂł del medi ambient i el territori, justĂcia social, defensa d’una economia sostenible, diversificada i de l’empresa autòctona. Aquest projecte es podria articular a travĂ©s de la creaciĂł d’un Bloc Nacionalista i Progressista, com a organitzaciĂł polĂtica autòctona, independent de qualsevol altra formaciĂł polĂtica externa, que aplegĂ s les forces nacionalistes i progressistes. Això no suposaria la desaparaciĂł del PSM, sinĂł tot el contrari: obrir i engrandir el projecte.
Quina relaciĂł ha de mantenir amb els moviments socials?
El PSM ha de donar suport i ha de col·laborar amb el moviment associatiu, cultural, sindical i ecologista, que ha rebuts forts atacs del PP i d’UM. La complicitat amb l’entorn és bà sica, sobretot tenint en compte que els moviments socials són eines fonamentals de transformació de la nostra societat.
