El PSM opina. 14/06/2006

L'hora del nacionalisme progressista

Arran del darrer Congrés del PSM han comparegut sibil·les que anuncien la desaparició del nacionalisme progressista del país. Fins i tot n’hi ha que ja celebren (mai millor dit) el funeral. Per mi van ben errats. L’espai està consolidat a Mallorca i molta gent el troba més necessari que mai.

Que PP i PSOE vulguin transmetre una imatge tremenda és normal. Més trist és que UM aprofiti per insistir en la seva obsessió d’identificar nacionalisme amb frontissa. Melià fins i tot ha gosat posar CIU, PNB o BNG com exemples, sense voler reparar que cap partit nacionalista mantén pactes amb el PP, i que cap dels esmentats posaria un President del PP al front del seu país. Per no tocar els motius addicionals a Mallorca.

Però la credibilitat del missatge negatiu prové del propi PSM, amb una reacció mala d’entendre si no s’està al cas de l’agitada vida interna dels darrers anys. És l’aspecte més dolorós (i real) d’aquesta polèmica. Cal redreçar la situació i unir esforços, al cap i a la fi, els objectius polítics són els mateixos.

De fet, tot i que em confés bloc-escèptic, comprenc l’opció de crear un bloc nacionalista, progressista i ecologista per eixamplar suports, per afrontar l’embranzida del bipartidisme i la fragmentació electoral que comporta l’aparició de forces que posen l’èmfasi en un o altre dels ismes del PSM. Això sí, la unió resultant ha de ser inequívocament nacionalista, sobiranista, i ha de tenir vocació de majoria social. Es tracta de sumar sensibilitats, no d’escorar-les; consolidar-se com a tercera força política i, a mig termini, aspirar a tot. Es tracta de créixer i governar, ningú conflueix per arraconar-se.

Naturalment que es pot opinar sobre l’encert, o l’oportunitat, de la decisió congressual (la qual, per cert, encara ha de ser concretada i ratificada), però és injust, i tendenciós, dubtar de la fermesa amb què la gent del PSM seguirà defensant el seu projecte per al país. D’això, en pos la mà en el foc.�