El PSM opina. 13/06/2006

Eleccions anticipades

Més prest o més tard, Zapatero haurà de decidir si li convé convocar eleccions generals anticipades. En distints moments dels últims dos anys deu haver pensat en aguantar fins al finanatura de la legislatura. La seva fràgil majoria parlamentària inicial, sostinguda amb el suport d'altres formacions d'esquerres i nacionalistes d'esquerra, no semblava tanmateix amenaçada, ja que l'aïllament del PP i la seva radicalització cap a postures d'extrema dreta feia impensable un acord amb qualsevol altre partit per conformar una majoria distinta. Bé, és evident que aquest escenari alternatiu avui és encara més improbable que a principis de legislatura, perquè el PP no ha fet altra cosa que tallar els pocs ponts que li quedaven amb altres formacions polítiques, tancant-se en el solitari bastió de la intransigència.

Però malgrat això, l'equilibri parlamentari a Madrid ha canviat. Després de l'inici del procés de pau a Euskadi i de la ruptura del tripartit català, ja s'ha visualitzat el canvi de preferències de Zapatero: ha deixat de recolzar-se en ERC, i ara cerca l'entesa preferent amb CiU i PNB, deixant IU, d'altra banda, prou descol·locada. I tot i que aquest canvi no fa perillar la continuïtat del govern actual, ja que és obvi que els excol·laboradors no s'entendran amb el PP, segurament Zapatero torna a meditar la conveniència d'avançar les eleccions generals, bàsicament per dos motius: per aclarir el panorama i establir uns acords més estables amb CiU i PNB, i per legitimar la seva aposta per la pau a Euskadi i per les reformes autonòmiques limitades. En ambdós aspectes, si les eleccions li anassin bé sortiria enfortit davant el PP. I per això seria lògic que intentàs ajuntar dues o més convocatòries electorals, donant-los un marcat caràcter plebiscitari: les eleccions serien com un gran referèndum pel qual Zapatero demanaria a l'electorat espanyol el seu suport a les seves principals apostes polítiques.

Si els tirs van per aquí, les eleccions generals podrien coincidir amb les autonòmiques catalanes (novembre d'enguany), o amb les municipals i autonòmiques de la primavera de 2007. I si, com sembla més probable, l'escenari escollit fos el segon, les repercussions per a les Illes Balears serien enormes, ja que en un mateix dia votaríem Ajuntaments, Parlament autonòmic, Congrés de Diputats i Senat. I desenganyem-nos: si el bipartidisme ja és habitualment sòlid a les Balears, en aquesta ocasió el vot es polaritzaria entre PP i PSOE com no s'ha vist mai.

Davant això, s'ha de reconèixer que la capacitat d'incidència dels partits minoritaris de les Balears per condicionar les dates electorals és nul·la. Però això no vol dir que no hi puguin fer res. Amb aquest panorama és quan cobra tota la seva importància l'aposta per un Bloc nacionalista i progressista, una opció que trencaria previsions i introduiria un al·licient engrescador per a tots aquells ciutadans que no es resignen a la consolidació d'un model bipartidista. Els partits que eventualment podrien integrar aquest Bloc haurien de fer un esforç per comprendre l'abast i les implicacions d'aquesta situació. Tot i que és ben legítim que vulguin mantenir el caràcter genuí i diferenciat dels seus respectius projectes polítics, ara és hora de guaitar al carrer i veure que ens hi jugam molt més que una majoria parlamentària. Potser no ens n'adonam, però el que podria estar en joc és la mateixa supervivència d'un sistema de partits a les Illes Balears propi, plural, i diferent del que tindríem si acabéssim esdevenint una pura i simple província espanyola.
�