El PSM opina. 20/06/2006

Batles republicans

Encara que la Guerra Civil del 1936-1939 ha concentrat molts dels esforços dels historiadors, paulatinament l'interès es va desplaçant cap als anys de la Segona República. En aquest sentit, s'ha de destacar la recent aportació «Els batles menorquins de la Segona República, 1931-1939», obra de diversos autors sota la coordinació de Josep Portella. Aquest llibre ens ofereix les biografies de totes les persones que ocuparen càrrec de batle en aquell període així com molta d'informació relativa a la política municipal.

D'altra banda, s'ha de tenir en compte que no tots els batles elegits sota la república eren republicans. El cas més evident a Menorca és el de Rafel Pons Sintes, que havia estat elegit batle de Ferreries l'abril del 1931 en representació de la candidatura conservadora i monàrquica. Així i tot, a causa del canvi de règim, es va adherir al partit Dreta Republicana. També era conservador el batle d'Alaior elegit l'abril del 1933, Joan Pons Serra. Tampoc manquen els casos de republicans radicals cada vegada més conservadors, com el batle de Ciutadella Jordi Marquès Bosch. Aquest, ocupà la batlia de forma efímera de gener a març del 1936, però el juliol del 1936 fou restituït com a batle pel cap de l'aixecament militar a Ciutadella, que aviat fracassà.

Tanmateix, en una illa de forta tradició republicana, els batles sincerament republicans foren la majoria. Cal recordar que la coalició republicanosocialista, l'abril del 1931, es va imposar en tots els municipis de l'illa excepte Alaior i el cas ja esmentat de Ferreries. Entre d'altres republicans històrics que ocuparen el poder crida l'atenció Pere Pons Sitges, batle de Maó de 1918 a 1920, de març a juliol del 1923, el març de 1930 i d'abril de 1931 a març de 1936. Aquest destacat polític maonès participà activament en la vida associativa de l'època i fou president durant anys del Casino d'Obrers de la Unió Republicana. Un cas relativament semblant fou el de Manuel Santa Maria Vidal, un carismàtic republicà que ocupà la batlia de Sant Lluís, entre el 1910 i 1918, el 1920-23 i, novament, d'agost de 1936 a març de 1937.

Un cop iniciada la Guerra Civil, les autoritats republicanes destituïren els consistoris i crearen gestores que representassin als partits del Front Popular. Fou aleshores quan, per primera vegada en la història de les Illes Balears, el PSOE accedí al poder en alguns municipis. Entre d'altres, fou el cas de Ciutadella, amb Joan Mascaró Salord i Martí Pons Monjo; Sant Lluís, amb Joan Carreras Villalonga, i de Ferreries, amb Joan Pons i Pons.

En canvi, un socialista, Antoni Gomila Pons ja era el president de la gestora que regia el municipi de Maó des del març del 1936. Durant la guerra, fins i tot hi va haver alguns batles comunistes, com Miquel Casasnovas Riera (Ciutadella) i Vicent Rosselló Bonet (es Castell).

Pel que fa a la repressió, la majoria dels batles republicans patiren llargs anys de presó arran de la caiguda de Menorca a mans dels franquistes el febrer del 1939. En aquest llibre només es documenta una execució, la del batle de Ciutadella Joan Mascaró Salord, afusellat a Palma l'octubre del 1939. També foren rars els exiliats, si bé es documenta la partida del batle des Castell, Miquel Amantegui.

Només alguns republicans moderats que no s'identificaren amb el Front Popular no foren molestats pels franquistes. Aquest fou el cas de Joan López Aragonès (Ciutadella) i de Josep Fuxà Prieto (es Castell).

D'altra banda, alguns aspectes especialment polèmics, com alguns casos de corrupció i de delació haurien de rebre, en el futur, un tractament més detallat.
�