"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 20/06/2006

PSM, dificultats i oportunitats

Conten els historiadors que el president Kennedy va sortir molt escaldat de l´episodi dels míssils cubans i el desembarcament de Cochino, i va voler diagnosticar quina havia estat l´errada cabdal. L´anàlisi dels fets i les circumstàncies li va permetre veure que el cúmul d´errors havia estat motivat per un gabinet excessivament fidel, que s´havia dedicat a reforçar mútuament els arguments dels seus membres -i molt especialment els del seu líder-, i no a l´anàlisi seriosa dels riscs i dels possibles inconvenients de l´operació. Des d´aleshores, Kennedy va incloure sistemàticament persones amb major sentit crític, i no tant fidels, als seus equips.

He recordat aquest episodi en les actuals circumstàncies que travessa el PSM, perquè crec que la suposada ruptura s´ha originat, precisament, per l´endogamia d´un sector que ha comès justament aquest error. És públic que vaig assumir en un moment determinat les tesis renovadores, perquè considerava que per remuntar el fracàs electoral del 2003 era imprescindible un canvi profund i visible. Però també vaig creure, tal vegada ingènuament, que era cert que la renovació acabava en el congrés de Manacor, i que una feina intensa i conjunta de tots els nous dirigents havia de cicatritzar les inevitables ferides obertes. Com a militant de base del partit, he hagut de constatar amb tristesa que no ha estat així, i que s´ha mantingut -innecessàriament, al meu entendre- una divisió que condueix a l´actual autoexclusió d´alguns dels seus membres. En la meva opinió, el partit no "es romp", sinó que n´hi ha que, rebutjant un acord democràtic, volen forçar una ruptura: no val, per tant, usar un pronom impersonal: el partit no es romp: algú determinat el vol rompre, i ha aconseguit fer alguna estella; si toca el viu o sols exsecalla, està per veure!

De cap manera es pot acceptar que la proposta de crear un Bloc amb partits nacionalistes i progressistes sigui el final del PSM, sinó al contrari, és una oportunitat històrica perquè els seus principis, socialisme, ecologisme i nacionalisme, s´estenguin amb més eficàcia a la societat mallorquina. Certament el procés és complex, amb majors dificultats a la part forana, i amb inconvenients indiscutibles, però la majoria dels congressistes del PSM hi vérem més avantatges que costs, i en conseqüència, s´ha optat per un camí que hauríem d´intentar recórrer tots plegats.

No és el moment de reiterar aquí els arguments esgrimits en un congrés plenament democràtic, on es va debatre una esmena coherent amb decisions congressuals anteriors, i que no pot haver agafat per sorpresa ningú, ja que el debat va ser no sols intern, sinó previ, públic i notori (cosa, per cert, ben higiènica: un partit hauria de ser patrimoni dels seus votants, i no sols dels seus militants). Em bastarà senyalar que hi va haver tres postures bàsiques: els favorables a la possibilitat d´un futur Bloc -que tengueren la majoria-, els contraris, i els que, tot i essent-ne partidaris, trobaven que no era el millor moment. Personalment, vaig votar pel Bloc, encara que era de la darrera postura: en la meva opinió, s´havia d´haver fet ja fa anys, quan el nacionalisme i l´esquerra eren més forts que ara, i tal vegada hagués pogut ser més ampli.

Però som on som, i tenim davant una tasca peremptòria: donar a la majoria social d´aquesta illa la majoria polĂ­tica que mereix, per evitar el colapse territorial i cultural al qual ens aboquen, sense complexes, les dretes (a prop de les quals sembla ser que alguns es senten mĂ©s a gust!). És comprensible que no tothom vulgui estirar del carro amb la mateixa il·lusiĂł, però resulta inacceptable que n´hi hagi que passen de colcar a posar pals a les rodes!ť




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: