Dimarts, 13
El passat dimarts, dia 13 de juny, el Parlament de les Illes Balears aprovava, en sessió plenà ria, amb el vot favorable del Partit Popular, Partit Socialista i Grup Mixt, el Projecte de Reforma de l’Estatut d’Autonomia. Hi votaren en contra PSM-Entesa Nacionalista i EU-EV.
Des del PSM-Entesa Nacionalista s’ha fet, al llarg de tot el procés de reforma estatutà ria que ha durat gairebé dos anys, un gran esforç per aconseguir un Estatut digne i que aportés solucions a les problemà tiques presents dins la societat de les Illes Balears. En aquest sentit s’han presentat propostes d’articulat, transaccions, esmenes, etc, amb la única intenció d’arribar a un text assumit per tots els grups parlamentaris. No ha estat possible.
És evident que el projecte de reforma avança respecte a l’Estatut actual però tambĂ© Ă©s evident que no avança tot el que seria necessari, ni tan sols tot el que haguĂ©s estat possible. SĂłn moltes les discrepĂ ncies que des del PSM-Entesa Nacionalista hem mantingut amb el text finalment aprovat: un tĂtol de competències esquifit i mancat d’ambiciĂł, un sistema de finançament mĂ©s cosmètic que real, una clĂ usula sobre consells insulars que fa perillar la descentralitzaciĂł aconseguida, un tĂtol sobre administraciĂł de justĂcia simplement descriptiu.... Però, sens dubtes, la qĂĽestiĂł fonamental que ha forçat el nostre vot contrari Ă©s el manteniment de la situaciĂł de discriminaciĂł que pateix la llengua catalana a les Illes Balears. Una discriminaciĂł que ve donada per l’estatus d’inferioritat respecte a la llengua castellana que el nou Estatut perpetua.
Des del PSM-Entesa Nacionalista no hem demanat en cap moment privilegis per a la llengua catalana, ni hem pretès imposar res. Senzillament hem exigit que s’equiparĂ©s l’estatut de les dues llengĂĽes oficials de la comunitat autònoma de les Illes Balears. En definitiva, pretenĂem superar i corregir una injustĂcia que, si el 1983 podia tenir un sentit de cautela degut a l’època que es vivia, avui Ă©s del tot inadmissible.
Al respecte és molt clarificador el que el jurista Bartomeu Colom, membre del comitè d’experts a proposta del PSM, escrivia fa uns mesos a un dels seus articles:
“ En l’actualitat tot i que grà cies a la reforma de l’Estatut de 1999 es va millorat la regulació de la llengua pròpia, l’estatus de la llengua catalana és inferior al de la llengua castellana...
S’ha de tenir en compte a mĂ©s que des del punt de vista social la llengua pròpia de la comunitat es troba en situaciĂł de desemparament, que els ciutadans no poden exercir els seus drets lingĂĽĂstics amb aquesta llengua que es troba massa vegades qĂĽestionada.
Es dóna, per tant, la paradoxa, que la llengua catalana que és oficial i pròpia de la comunitat, en el territori en que és llengua pròpia és manco oficial que la castellana”.
Precisament per superar aquesta anomalia, per aconseguir l’equiparaciĂł entre les dues llengĂĽes el PSM-Entesa Nacionalista proposĂ que al text de l’Estatut s’incorporĂ©s un redactat que establĂs que els ciutadans de les Illes Balears tenen “el dret d’usar i el deure de conèixer la llengua catalana”. Davant la reacciĂł contrĂ ria de Partit Popular i Partit Socialista, vam proposar emperò, en ares de l’acord, una esmena transaccional menys explĂcita que deia el segĂĽent:
“La llengua catalana, en el seu carà cter de llengua oficial, tindrà a tots els efectes, a l’à mbit territorial de les Illes Balears, la mateixa consideració que la llengua castellana”.
Aquesta transacció, que sà fou acceptada pels socialistes, va ser aixà mateix rebutjada pel Partit Popular que, presoner dels sectors més anticatalanistes i obedient a les directrius de la seva direcció de Madrid, es va negar rotundament a acceptar qualsevol proposta que suposés la igualtat en el tractament de les dues llengües oficials.
AixĂ, la proposta de reforma de l’Estatut, que s’ha tramĂ©s al Parlament espanyol, no avança en absolut en l’equiparaciĂł del catalĂ i el castellĂ . Al contrari, es mantĂ© la inferioritat de la llengua catalana i fins i tot s’introdueix un element per a un possible secessionisme lingĂĽĂstic tot incorporant la relaciĂł de les anomenades modalitats insulars.
És aquesta la causa, fonamentalment, per la qual el PSM-Entesa Nacionalista rebutjĂ el projecte de reforma. No volem ser partĂcips, ni còmplices, d’aquesta nova mostra de discriminaciĂł dels drets lingĂĽĂstics dels catalanoparlants de les Illes Balears. Des de la coherència que ens ha caracteritzat sempre no podem assumir que la llengua pròpia de la nostra terra segueixi discriminada.
No demanarem privilegis, ni proposarem imposicions, exigirem igualtat i se’ns va negar. És per això que, mĂ©s enllĂ de supersticions, estem convençuts que aquests dimarts, 13, va ser un dia fatĂdic per la nostra llengua i, en definitiva, pels trets d’identitat del nostre poble.ť
|