"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 22/06/2006

Dimarts, 13

El passat dimarts, dia 13 de juny, el Parlament de les Illes Balears aprovava, en sessió plenària, amb el vot favorable del Partit Popular, Partit Socialista i Grup Mixt, el Projecte de Reforma de l’Estatut d’Autonomia. Hi votaren en contra PSM-Entesa Nacionalista i EU-EV.

Des del PSM-Entesa Nacionalista s’ha fet, al llarg de tot el procés de reforma estatutària que ha durat gairebé dos anys, un gran esforç per aconseguir un Estatut digne i que aportés solucions a les problemàtiques presents dins la societat de les Illes Balears. En aquest sentit s’han presentat propostes d’articulat, transaccions, esmenes, etc, amb la única intenció d’arribar a un text assumit per tots els grups parlamentaris. No ha estat possible.

És evident que el projecte de reforma avança respecte a l’Estatut actual però també és evident que no avança tot el que seria necessari, ni tan sols tot el que hagués estat possible. Són moltes les discrepàncies que des del PSM-Entesa Nacionalista hem mantingut amb el text finalment aprovat: un títol de competències esquifit i mancat d’ambició, un sistema de finançament més cosmètic que real, una clàusula sobre consells insulars que fa perillar la descentralització aconseguida, un títol sobre administració de justícia simplement descriptiu.... Però, sens dubtes, la qüestió fonamental que ha forçat el nostre vot contrari és el manteniment de la situació de discriminació que pateix la llengua catalana a les Illes Balears. Una discriminació que ve donada per l’estatus d’inferioritat respecte a la llengua castellana que el nou Estatut perpetua.

Des del PSM-Entesa Nacionalista no hem demanat en cap moment privilegis per a la llengua catalana, ni hem pretès imposar res. Senzillament hem exigit que s’equiparés l’estatut de les dues llengües oficials de la comunitat autònoma de les Illes Balears. En definitiva, preteníem superar i corregir una injustícia que, si el 1983 podia tenir un sentit de cautela degut a l’època que es vivia, avui és del tot inadmissible.

Al respecte és molt clarificador el que el jurista Bartomeu Colom, membre del comitè d’experts a proposta del PSM, escrivia fa uns mesos a un dels seus articles:

“ En l’actualitat tot i que gràcies a la reforma de l’Estatut de 1999 es va millorat la regulació de la llengua pròpia, l’estatus de la llengua catalana és inferior al de la llengua castellana...

S’ha de tenir en compte a més que des del punt de vista social la llengua pròpia de la comunitat es troba en situació de desemparament, que els ciutadans no poden exercir els seus drets lingüístics amb aquesta llengua que es troba massa vegades qüestionada.

Es dóna, per tant, la paradoxa, que la llengua catalana que és oficial i pròpia de la comunitat, en el territori en que és llengua pròpia és manco oficial que la castellana”.

Precisament per superar aquesta anomalia, per aconseguir l’equiparació entre les dues llengües el PSM-Entesa Nacionalista proposà que al text de l’Estatut s’incorporés un redactat que establís que els ciutadans de les Illes Balears tenen “el dret d’usar i el deure de conèixer la llengua catalana”. Davant la reacció contrària de Partit Popular i Partit Socialista, vam proposar emperò, en ares de l’acord, una esmena transaccional menys explícita que deia el següent:

“La llengua catalana, en el seu caràcter de llengua oficial, tindrà a tots els efectes, a l’àmbit territorial de les Illes Balears, la mateixa consideració que la llengua castellana”.

Aquesta transacció, que sí fou acceptada pels socialistes, va ser així mateix rebutjada pel Partit Popular que, presoner dels sectors més anticatalanistes i obedient a les directrius de la seva direcció de Madrid, es va negar rotundament a acceptar qualsevol proposta que suposés la igualtat en el tractament de les dues llengües oficials.

Així, la proposta de reforma de l’Estatut, que s’ha tramés al Parlament espanyol, no avança en absolut en l’equiparació del català i el castellà. Al contrari, es manté la inferioritat de la llengua catalana i fins i tot s’introdueix un element per a un possible secessionisme lingüístic tot incorporant la relació de les anomenades modalitats insulars.

És aquesta la causa, fonamentalment, per la qual el PSM-Entesa Nacionalista rebutjà el projecte de reforma. No volem ser partícips, ni còmplices, d’aquesta nova mostra de discriminació dels drets lingüístics dels catalanoparlants de les Illes Balears. Des de la coherència que ens ha caracteritzat sempre no podem assumir que la llengua pròpia de la nostra terra segueixi discriminada.

No demanarem privilegis, ni proposarem imposicions, exigirem igualtat i se’ns va negar. És per això que, mĂ©s enllĂ  de supersticions, estem convençuts que aquests dimarts, 13, va ser un dia fatĂ­dic per la nostra llengua i, en definitiva, pels trets d’identitat del nostre poble.ť




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: