Ja està bé de demagògia
Després de llegir l’article que ha fet el Sr. Felip Esteva, on amb llargues parrafades, pretén desacreditar el resultat del darrer congrés del PSM, desacreditar també els militants que de bona fe votà rem a favor del Bloc i justificar aixà el seu abandonament de la milità ncia i la d’altres companys, permeteu-me unes petites reflexions al respecte, ja que entenc que l’escrit del Sr. Esteva és totalment injust i contrari a qualsevol plantejament democrà tic.
El PSM va fer unes primĂ ries per elegir candidat a les autonòmiques i va sortir elegit el Sr. Crespà –amb un 52% de vots, que representaven aproximadament el 29% de la militĂ ncia. A aquesta votaciĂł es permetia el vot per correu i delegat, cosa que va permetre que participassin del procĂ©s unes 690 persones. Pensant que els militants del PSM sĂłn honests, he de dir que tothom va votar el que va creure oportĂş i va sortir elegit el Sr. CrespĂ. EstarĂ d’acord el Sr. Esteva que aquesta elecciĂł era democrĂ tica i que el Sr. CrespĂ, encara que sols fos votat pel 29% (i el 70,1% dels militants no el votassin), era el representant legĂtim del partit.
El PSM anuncia el seu congrĂ©s i es presenten dos candidats a la secretaria general, Jaume SansĂł, batle de Vilafranca i Biel BarcelĂł, de Palma, –aquest darrer, a mĂ©s, anuncia que proposarĂ la creaciĂł d’un Bloc-. Aquest fet provoca molta tensiĂł al sector anomenat renovador i a travĂ©s de la premsa i televisiĂł s’escolten desqualificacions d’aquest sector cap a “l’oficialista” Biel BarcelĂł. “En Biel estĂ fent el rĂdicul”, diu en Pere Muñoz, encara que posteriorment es disculpa. Les tensions provoquen dues executives, amb participaciĂł extraordinĂ ria dels batles del PSM, on es demana consens i integraciĂł. Els dos candidats manifesten, si bĂ© en Biel BarcelĂł Ă©s molt mĂ©s clar en aquest aspecte, que el perdedor s’integrarĂ dins la candidatura del guanyador. Tenc clarĂssim que en Biel BarcelĂł tĂ© tot el dret a presentar la proposta del Bloc, ja que el congrĂ©s es sobirĂ per decidir al respecte. Si no tĂ© dret a presentar aquesta proposta m’agradaria que el Sr. Esteva ho explicĂ s.
El congrĂ©s sobirĂ , amb participaciĂł de mĂ©s de 300 militants –és evident que en el congrĂ©s no hi ha vots per correu ni de delegats- dĂłna suport, ajustat però clar, a la proposta de Biel BarcelĂł. Guanya la proposta de Bloc votada per la majoria sobirana del congrĂ©s i això Ă©s un fet profundament democrĂ tic. És l’essència de la democrĂ cia. El Sr. Esteva posa en solfa aquesta votaciĂł i acusa Pere Sampol, amb el seu discursarro ofensiu, d’aconseguir aquest resultat. Sr. Esteva, per favor, abans de la votaciĂł hi va haver un caramull d’intervencions de militants –mĂ©s del 80% favorables a la tesi dels “renovadors” i amb to de veu molt elevat i crĂtic. No obstant això, els militants, i pens que tots tenim prou criteri per no deixar-nos manipular, decidiren per majoria donar suport a Biel BarcelĂł. Jo crec Sr. Esteva que vostè no estĂ manipulat pels renovadors i que ha decidit per pròpia convicciĂł. M’agradaria que vostè pensĂ s que jo tampoc he estat manipulat pels “oficialistes” i que tenc criteri propi per decidir i votar en conseqüència. Ho he fet al llarg dels meus 26 anys de militĂ ncia i no me sent en absolut manipulat.. Sempre he respectat allò que s’ha acordat, al marge de les meves discrepĂ ncies, perquè crec en la democrĂ cia i en el respecte a les majories.
Pens que el que hauria de fer el Sr. Esteva es reflexionar perquè un grup que fou capaç de guanyar les primà ries del partit, tres mesos més tard va perdre el Congrés.
Diu vostè que cerquen un nou referent. Cadascú és ben lliure de fer el camà que trobi més oportú, però del seu article no es desprèn això, sinó més bé el descrèdit a un resultat democrà tic –ajustat però democrà tic- que lliure i sobiranament va decidir la milità ncia del PSM.
BĂ©, jo vaig decidir participar de l’executiva quan vaig veure que els que havien perdut el congrĂ©s no es volien integrar hi ho vaig fer per donar suport i experiència en uns moments difĂcils i puc dir que veig una gran majoria d’agrupacions que estan per continuar la seva tasca, fent feina pel PSM –votassin o no Bloc-. 30 anys de feina no se n’han anat a n’orris. El PSM Ă©s viu, amb dificultats, però amb oportunitats.
Francesc AguilĂł Pons
Batle de Campanet i Militant del PSM
ť
|