"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 09/08/2006

Ja està bé de demagògia

Després de llegir l’article que ha fet el Sr. Felip Esteva, on amb llargues parrafades, pretén desacreditar el resultat del darrer congrés del PSM, desacreditar també els militants que de bona fe votàrem a favor del Bloc i justificar així el seu abandonament de la militància i la d’altres companys, permeteu-me unes petites reflexions al respecte, ja que entenc que l’escrit del Sr. Esteva és totalment injust i contrari a qualsevol plantejament democràtic.
El PSM va fer unes primàries per elegir candidat a les autonòmiques i va sortir elegit el Sr. Crespí –amb un 52% de vots, que representaven aproximadament el 29% de la militància. A aquesta votació es permetia el vot per correu i delegat, cosa que va permetre que participassin del procés unes 690 persones. Pensant que els militants del PSM són honests, he de dir que tothom va votar el que va creure oportú i va sortir elegit el Sr. Crespí. Estarà d’acord el Sr. Esteva que aquesta elecció era democràtica i que el Sr. Crespí, encara que sols fos votat pel 29% (i el 70,1% dels militants no el votassin), era el representant legítim del partit.
El PSM anuncia el seu congrés i es presenten dos candidats a la secretaria general, Jaume Sansó, batle de Vilafranca i Biel Barceló, de Palma, –aquest darrer, a més, anuncia que proposarà la creació d’un Bloc-. Aquest fet provoca molta tensió al sector anomenat renovador i a través de la premsa i televisió s’escolten desqualificacions d’aquest sector cap a “l’oficialista” Biel Barceló. “En Biel està fent el rídicul”, diu en Pere Muñoz, encara que posteriorment es disculpa. Les tensions provoquen dues executives, amb participació extraordinària dels batles del PSM, on es demana consens i integració. Els dos candidats manifesten, si bé en Biel Barceló és molt més clar en aquest aspecte, que el perdedor s’integrarà dins la candidatura del guanyador. Tenc claríssim que en Biel Barceló té tot el dret a presentar la proposta del Bloc, ja que el congrés es sobirà per decidir al respecte. Si no té dret a presentar aquesta proposta m’agradaria que el Sr. Esteva ho explicàs.
El congrés sobirà, amb participació de més de 300 militants –és evident que en el congrés no hi ha vots per correu ni de delegats- dóna suport, ajustat però clar, a la proposta de Biel Barceló. Guanya la proposta de Bloc votada per la majoria sobirana del congrés i això és un fet profundament democràtic. És l’essència de la democràcia. El Sr. Esteva posa en solfa aquesta votació i acusa Pere Sampol, amb el seu discursarro ofensiu, d’aconseguir aquest resultat. Sr. Esteva, per favor, abans de la votació hi va haver un caramull d’intervencions de militants –més del 80% favorables a la tesi dels “renovadors” i amb to de veu molt elevat i crític. No obstant això, els militants, i pens que tots tenim prou criteri per no deixar-nos manipular, decidiren per majoria donar suport a Biel Barceló. Jo crec Sr. Esteva que vostè no està manipulat pels renovadors i que ha decidit per pròpia convicció. M’agradaria que vostè pensàs que jo tampoc he estat manipulat pels “oficialistes” i que tenc criteri propi per decidir i votar en conseqüència. Ho he fet al llarg dels meus 26 anys de militància i no me sent en absolut manipulat.. Sempre he respectat allò que s’ha acordat, al marge de les meves discrepàncies, perquè crec en la democràcia i en el respecte a les majories.
Pens que el que hauria de fer el Sr. Esteva es reflexionar perquè un grup que fou capaç de guanyar les primàries del partit, tres mesos més tard va perdre el Congrés.
Diu vostè que cerquen un nou referent. Cadascú és ben lliure de fer el camí que trobi més oportú, però del seu article no es desprèn això, sinó més bé el descrèdit a un resultat democràtic –ajustat però democràtic- que lliure i sobiranament va decidir la militància del PSM.
Bé, jo vaig decidir participar de l’executiva quan vaig veure que els que havien perdut el congrés no es volien integrar hi ho vaig fer per donar suport i experiència en uns moments difícils i puc dir que veig una gran majoria d’agrupacions que estan per continuar la seva tasca, fent feina pel PSM –votassin o no Bloc-. 30 anys de feina no se n’han anat a n’orris. El PSM és viu, amb dificultats, però amb oportunitats.

Francesc AguilĂł Pons
Batle de Campanet i Militant del PSM

ť




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: