|
LA BANDERA, SÃ; EL DIA, NO
El problema no és el castellet de la bandera, a pesar de les controvèrsies herà ldiques i pendents del veredicte del Carboni 14. De fet, els nacionalistes menorquins i eivissencs honoren les banderes de les seves illes sense matisos ni complexos i, evidentment, sense renunciar a les quatre barres. 
El problema no és el castellet de la bandera, a pesar de les controvèrsies herà ldiques i pendents del veredicte del Carboni 14. De fet, els nacionalistes menorquins i eivissencs honoren les banderes de les seves illes sense matisos ni complexos i, evidentment, sense renunciar a les quatre barres.
El perill és que el 12 de setembre substituesqui la vertadera data fundacional de la nostra identitat (el 31 de desembre) per una festa burocrà tica i eixorca, avalada només pel Departament de Mà rqueting i Ministrils.
La vergonya és que el mateix dia que els balcons mallorquins es vestiran amb la bandera, el Congrés dels Diputats de Madrid prendrà en consideració un estatut per a les Illes Balears insuficient i esquifit; que no reconeix la senyera com a sÃmbol tradicional de la nostra terra; que no preveu cap mesura per fer front al vergonyós espoli fiscal que pateixen les nostres Illes; i que perpetua la discriminació del català i dels catalanoparlants. I tot això, amb els vots d’UM, naturalment.
L’escà ndol és que UM i la senyora Munar amaguin la seva incoherència ideològica i la seva debilitat polÃtica darrera una bandera que ens pertany a tots. Com a mÃnim ara que hem hagut de pagar 600.000 euros per fer-li una festa.
NANDA RAMON, VICESECRETÀRIA GENERAL DEL PSM
|
)
