El PSM opina. 26/09/2006

Xisco Quetglas

Si sentiu dir que, en el Parlament, han vist brillar al semblant de les Cariàtides quelcom semblant a una llàgrima, que no vos vengui gens de nou.

Poques vegades els comentaris sobre un polític en actiu són tan coincidents i generosos com els que ha suscitat Francesc Quetglas i Rosanes. Pocs són tant sincers i sentits. Té mèrit. Amb tants d’anys de voltar, en tants de rols diferents, és difícil aconseguir el reconeixement, personal i polític, de propis i contraris.

S’ho mereix. En Xisco és la passió sana per l’activitat política, ben lluny de la politiqueria, les vanitats inflades i egoismes mesquins, el populisme buit, el clientelisme i les mangarrufes que són el pa nostre de cada dia. Quetglas eleva el nivell, orador d’escola antiga, amb altura de mires i sentit institucional (desentonava en la caricatura en què s’ha convertit el Consell). Un senyor, dins i fora de la política. Un gran conversador, d’entusiasme encomanadís, i, al final, un exemple d’enteresa.

És lògic que es destaqui la seva condició de Conseller del primer Govern progressista i nacionalista i es recordi el tren a Manacor. Però posats a triar una fita, em qued amb l’eliminació d’un centenar d’urbanitzacions, més de cent mil places, acordades pel Consell entre el 95 i el 99. De tot d’una ens deia que era una pretensió impossible, però, quan en va veure la viabilitat, n’esdevingué l’artífex. L’actual govern del Consell en renega, se’n penet, potser perquè és, juntament amb la llei d’espais naturals, l’actuació proteccionista més ambiciosa feta mai a Mallorca. No és casual que fos ell, i en aquell temps, el qui era espiat des de Presidència del Govern, l’escandalós cas Bitel, amb un final, per ara, que ens ha d’avergonyir a tots, sobretot al President.

Tanmateix, el meu elogi no ve ni per realitzacions ni per coincidències ideològiques (de fet, discrepàvem molt), sinó per ésser un d’aquests rars tribuns que ennobleixen la política i ens permeten aspirar a la democràcia ideal dels clàssics.

Si sentiu dir que, en el Parlament, han vist brillar al semblant de les Cariàtides quelcom semblant a una llàgrima, que no vos vengui gens de nou.

Antoni Alorda és portaveu del PSM al Consell de Mallorca
�