"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 09/10/2006

LA POR DE LULA DA SILVA I DEL PARTIT POPULAR

Article de Nanda Ramon, vicesecretària general del PSM, publicat a tribunamallorca.cat.



Luiz Ignácio Lula da Silva, actual president del Brasil, haurà d’anar a una segona volta electoral dia 29 d’octubre, si vol aconseguir la reelecció. Els comicis del passat dia 1 d’octubre el situaren per davall del 50% de vots i a només 7 punts per damunt del seu principal competidor Geraldo Alckmin.

Tres dies abans, Lula era el segur guanyador dels comicis segons l’Instituto Datafolha i altres sondejos locals, admetent només un marge d’error de dos punts. Les enquestes atorgaven a Lula el 53% de la intenció de vot i a Alckmin, només el 35%. 18 punts de diferència, doncs, que, només en tres dies, es reduïren a una tercera part.

Un fet decisiu explica aquest sobtat i espectacular canvi de la intenció de vot dels brasilers: Lula da Silva es va negar a participar en el debat televisiu de la cadena Globo amb els altres contrincants electorals.

En el mateix debat televisiu, el periodista que moderava la trobada, William Boneta, va explicar que tres hores abans havien rebut una carta del president, on explicava la seva absència en base als “insults i calúmnies” que suposadament rebria dels seus adversaris.

La cadena Globo, fidel a uns plantejaments lògics i lloables, va continuar endavant amb l’emissió del programa i va donar veu als altres participants en una taula televisiva on la cadira buida de Lula evidenciava, en horari de màxima audiència, la seva absència. La reacció dels electors va ser la prevista en aquests casos: Què amaga Lula? De què té por? Ens pot governar qui no dóna la cara? El març del 2004 em vaig presentar a les eleccions generals en representació de la coalició Progressistes per les Illes Balears. Un dels actes de campanya que vaig preparar amb més cura i amb més il·lusió varen esser els nombrosos debats a quatre bandes que s’organitzen en aquestes ocasions: televisions insulars, ràdios locals, clubs d’opinió... No en vaig poder fer cap, però.

EL Partit Popular va anar boicotejant qualsevol intent de debatre els problemes dels ciutadans davant els ciutadans, i es va negar sistemàticament a participar en cap debat, fos quin fos el format. Davant la meva sorpresa, però, no vaig tenir mai l’oportunitat de debatre amb la cadira buida de la senyora Maria Salom, candidata popular. Els debats, simplement, es desconvocaven i ningú arribava a saber que el Partit Popular “amagava alguna cosa”, “tenia por”, i “pretenia governar-nos sense estar disposat a donar la cara”. És en moments així que pens que hem d’aprendre molt d’aquestes democràcies sud-americanes que de vegades ens semblen tant imperfectes. 




      

 

 














PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: