PARC CENTRAL, CENTRAL PARK
Article de Nanda Ramon, vicesecretĂ ria general del PSM-Entesa Nacionalista, publicat a tribunamallorca.cat
Quan davalles pel carrer d’Eusebi Estada –tot i les obres, les tanques, les grues, els compressors, la polseguera, les voreres estretes i canviants, els passos de vianants mutilats, la il·luminació deficient, els canvis d’itinerari i el trà nsit amenaçador– si aconsegueixes mirar més enllà de l’espai que ha alliberat el soterrament de les vies del tren, veus els edificis de l’altra part de la futura autovia de quatre carrils i et ve al cap una imatge curiosa: el mateix efecte (en miniatura, és clar) que es produeix quan mires l’Est Side des del West Side del Central Park.
La sensació és la d’uns edificis abraçant materialment el parc que els pertany, que els uneix, que els identifica i que fa possible que els visitin 25.000 milions de persones l’any.
El Parc Central palmesà –recordem-ho, promesa electoral del Partit Popular– tambĂ© Ă©s un espai allargat, recuperat dels seus antics usos, envoltat per una densa poblaciĂł i per altes edificacions d’usos diversificats –equipaments pĂşblics, zones residencials, restaurants, cafès, botigues, oficines, grans superfĂcies comercials, esglĂ©sies, serveis ferroviaris, tallers, escoles, centres de salut, placetes, avingudes, carrerons...– .
L’entorn del futur parc fa possible una activitat continuada, diversificada, intensiva i canviant de manera que, aprofitant les diferents hores del dia i els diferents segments d’usuaris, el parc podria representar per a Palma un vertader agent de vertebració des del punt de vista social i medioambiental, podria ser una referència per a tots els habitants de la ciutat i podria esdevenir un gran reclam per als turistes que ens visiten. És a dir, es donen totes les circumstà ncies perquè el parc sigui un gran èxit per a la ciutat. Com ho és Central Park a Nova York.
Què hauria passat si el 1856, desprĂ©s d’haver comprat els 800 acres –7% de la superfĂcie de Manhattan– de terrenys pantanosos i haver-los recuperat per a la ciutat en un complicat procĂ©s de dessecaciĂł, les autoritats municipals haguessin pensat que era mĂ©s prĂ ctic utilitzar-los per fer habitatges, vies rĂ pides de circulaciĂł o equipaments industrials? Què hauria passat si el batle de Nova York haguĂ©s pensat que, tot i que era un promesa electoral, podia incomplir-la impunement?
És clar que això no era possible. La tradiciĂł calvinista nord-americana penalitza la mentida per damunt qualsevol altra maldat i els novayorkesos haguessin exigit responsabilitats a qui haguĂ©s actuat aixĂ. ť
|