L'EIX I L'ESPAI
De nacionalistes, per tant, n’hi ha que sĂłn de dretes, de centre i d’esquerres. De destruccionistes i de conservacionistes. De corruptes, d’honestos i de còmplices de la corrupciĂł. Lògicament, no poden ser tots dins un mateix partit polĂtic. Article de Pere Bueno publicat a tribunamallorca.cat.
El nostre nacionalisme (i el nom de la cosa no m’agrada) defensa la llengua, la cultura i el paĂs i considera que l’eina mĂ©s vĂ lida per exercir aquesta defensa Ă©s l’autogovern –amb matisos: n’hi ha que optam per la independència polĂtica com a garantia d’autogovern i n’hi ha d’altres que es conformarien amb majors quotes de sobirania dins l’Estat espanyol.
El nacionalisme, efectivament, no Ă©s d’esquerres ni de dretes. Com a conseqüència d’això, ser nacionalista no implica tenir una concepciĂł determinada del territori, l’economia o les relacions laborals. És per això que, quan el nacionalisme s’estructura en partits polĂtics, es mostra en la seva diversitat. I no Ă©s d’ara. Perquè a les institucions on sĂłn representats els partits polĂtics es decideixen qĂĽestions que sobrepassen els lĂmits estrictes de la defensa de la llengua, la cultura i el paĂs. Per exemple, en parlar de les relacions entre els poderosos i els desvalguts, compareix l’eix dreta-esquerra: i cadascĂş es posiciona on creu mĂ©s convenient. Si reparam en el model territorial, hi ha l’eix conservaciĂł-destrucciĂł: i ben igual. Pel que fa al binomi corrupciĂł-honestedat, cinc cèntims del mateix. De nacionalistes, per tant, n’hi ha que sĂłn de dretes, de centre i d’esquerres. De destruccionistes i de conservacionistes. De corruptes, d’honestos i de còmplices de la corrupciĂł. Lògicament, no poden ser tots dins un mateix partit polĂtic. Això no vol dir que no calgui una resposta unitĂ ria dels partits autocentrats davant les agressions que patim constantment. De moment, però, això no es produeix.
I una altra cosa: optar pel centre com a definiciĂł polĂtica Ă©s clarament una tria feta pensant nomĂ©s en l’eix esquerra-dreta.
ť
|