El PSM opina. 09/12/2006

El futur del turisme a Mallorca

Article de Gabriel Barceló, secretari general del PSM i cap de llista del Bloc per Mallorca, publicat dissabte 9 de desembre a Diario de Mallorca.

Tot i que les xifres d’aquesta temporada turística no són definitives, el nombre de turistes que han arribat a Mallorca s’ha incrementat respecte de la remporada anterior. El percentatge d’ocupació hotelera aquest estiu ha estat alt, i l’aeroport de Son Sant Joan ha batut nous records d’arribada de passatgers.
Aquestes xifres d’ocupació hotelera i d’arribada de turistes no ens haurien de dur a perdre de vista els problemes estructurals que té el nostre model turístic. Així, per exemple, l’increment de turistes vé acompanyat d’un descens en el nombre d’estancies: fa pocs anys els viatges eren de 14 nits, ara la mitjana és de 4 nits.
Des del Govern del PP no veïm que es plantegi una política turística de futur, més bé al contrari, s’està aplicant de cada vegada més la substitució d’un model d’economia productiva representat pel turisme hoteler, per un model d’economia especulativa representat pel turisme residencial (segons dades de la Cambra de Comerç el pes total del turisme residencial estaria ja entorn del 44% del total de turistes).
Un altra problema és el de la progressiva devallada del poder adquisitiu dels turistes que venen. Així per exemple, aquest estiu des del sector de restauració i comerç es donen xifres d’una notable disminució de la despesa, a pesar de l’augment de clients. Aquesta devallada de la despesa que fan els turistes vé confirmada per un estudi de la UIB.
Tampoc es vol abordar per part del Govern la regulació del tot inclòs, que ha viscut un cert estancament en la temporada actual, però que havia anat augmentant en els darrers anys, principalment a la zona de Llevant i a Calvià. La problemàtica del tot inclòs es de tots coneguda: devalla la despesa turística, els llocs de feina, la qualitat del servei, i té un efecte negatiu sobre l’oferta complementària.
El tot inclòs, com una més de les modalitats d’oferta turística, ha de contribuir a la diversificació del nostre mercat turístic. Però ho ha de fer a partir d’un desenvolupament regulat des de l’administració. Una regulació, que ha de garantir uns estàndards de qualitat, el nombre de places i els tipus i categories dels establiments que es podran acollir a aquesta modalitat.
El model econòmic que defensa el PSM- Entesa Nacionalista i el Bloc per Mallorca, té com a objectius prioritaris el de fomentar una economia diversificada i sostenible per les Illes Balears i defensar el turisme com un dels motors de l’economia del país.
Les Illes Balears han de lluitar per la recerca d’un model turístic que, sense oblidar la seva especialització en sol i platja, pugui integrar productes turístics basats en el patrimoni històric, natural, gastronòmic, etc.., que al mateix temps permeti una certa desestacionalització de l’afluència de visitants i possibiliti el manteniment d’una oferta complementària de qualitat. En aquest sentit, s’ha d’apostar clarament pel turisme familiar.
L’administració i els agents socials han d’apostar per consolidar un model de desenvolupament turístic diversificat, diferenciat, competitiu i sostenible, que deixi d’estar basat en l’increment continuat del nombre d’arribades i que es basi en l’excel·lència turística. Ens diferenciarem de la resta de destins turístics de la mediterrània si tenim un producte no massa massificat, ni massa urbanitzant (i aquestestes són les dues principals queixes dels turistes que ens visiten).
Ens fa falta una política de planificació que comenci a treballar en una reconversió turística. Aquesta planificació turística no passa per l’enfocament desenvolupista que ens presenta el Pla Territorial de Mallorca. Hi ha d’haver una preservació efectiva del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni natural, que constitueixen actius de valorització de la destinació turística. S’han de fomentar en el sector turístic sistemes de gestió mediambiental avançats. S’han de promoure sistemes de transport i mobilitat sostenible. També s’ha de fomentar la preservació de la nostra identitat nacional amb tots els seus trets: cultura, llengua, tradicions i festes.
La saturació urbanística de les nostres costes ha anat destruint paulatinament la qualitat de vida urbana que abans del gran “boom� va servir com a mecanisme d’atracció dels nostres visitants, per tant, no hem de construir més places, només eliminar les obsoletes. Tampoc no és bona la política de reconversió d’hotels en apartaments residencials, que produiria un guany ràpid i fàcil per l’empresari, però a la llarga significa la pèrdua de llocs de treball, una major mescla d’usos residencials i turístics que acaba sent negativa, i, en definitiva suposa substituir un model productiu, per un altra que només cerca la plusvàlua immediata.
És evident que la tant necessària reconversió turística necessita d’una gran inversió econòmica i aquesta inversió, per justícia, s’ha de reclamar bàsicament a l’Estat espanyol. El gran dèficit fiscal i la històrica discriminació econòmica de les Illes Balears exigeixen més inversions estatals que en gran part es podrien concentrar en la modernització turística, la reconversió i la millora de les zones turístiques madures.
�