El Bloc: el nacionalisme d'esquerra del paÃs
Article de Joan Mayol publicat avui a Diario de Mallorca.
Si alguna conclusió es pot tenir clara dels processos electorals viscuts en aquest segle a les Balears és que les certeses prèvies no existeixen, i que els encerts dels comentaristes són exclussivament les explicacions posteriors de l´incompliment de vaticinis i enquestes. Les properes eleccions, lògicament, inquieten. No n´hi ha per meys: Els ajuntaments, els consells i la Comunitat Autònoma tenen una capacitat de regiment del pais i del benestar dels ciutadans de primer ordre. Basta veure com ens han canviat les geografies a Mallorca i Eivissa en sols quatre anys, o el contrast dels models de desenvolupament urbanÃstic de Menorca i la resta d´illes. Cada quatre anys, s´ens obri una cruïlla, i la democrà cia, inexorable, marca un rumb. S´ha invocat, amb arguments, que la primavera de 2007 és decissiva. Ho va ser la de 2003, i segurament ho tornarà ser la de 2011, però és ver: la propera és, ara, la més important, sense cap dubte.
Serà bo recordar quin va ser, segons l´opinió general, el motiu fonamental de la derrota històrica del progressisme a la major part de les Balears el 2003: l´electorat va donar l´esquena a una alternativa que havia donat mostra reiterada de desunió, de desencontres i de manca de complicitat, tant entre els partits que integrà ven el pacte com, en algun cas, dins dels propis partits. Al davant, com quasi sempre, una dreta sòlida, amb l´hegemonia indiscutible dels populars i, en tot cas, un paner alternatiu parat per replegar els vots que pels motius que siguin, a una o altra localitat, no van al sac gros. Han passat tres anys i mig: hauria d´haver estat prou temps per assimilar aquest fet, i massa poc per a oblidar-ho.
El panorama polÃtic actual em permet una analogia amb els sistemes naturals, que tant m´interessen. Tots els naturalistes valoren molt la diversitat dels ecosistemes, però la ciència ens ensenya que un excès de diversitat (la que hi ha a un zoo o a un museu) és incompatible amb la seva funcionalitat biològica. Els ecosistemes poden colapsar per les extincions o per la manca d´estructura: no hi ha futur per una comunitat constituïda per animals i plantes un de cada espècie, encara que això sigui el mà xim de divers!
El lector ja em pot veure la intenció: tot allò que contribueix a disgregar, afebleix, i ens aboca al bipartidisme espanyol, tan temible per a la continuïtat d´una manera de viure i entendre el món que probablement no és la millor possible, però és la nostra. L´esquerra i el nacionalisme estan farcits de benintencionats que amb la promoció de la més gran puresa i de l´idealisme incontaminat faciliten com a mÃnim una victòria imminent de la dreta i, tal vegada, posen en perill la viabilitat prà ctica de les pròpies idees polÃtiques. Mentres els populars han aconseguit que les detencions de Massot i Hidalgo siguin percebudes pels seus com un atac partidista, i en conseqüència, els cohesionin i es permeten treure pit i tot, a les nostres files es discuteix el matÃs i la prelació de les telefonades per a justificar la dispersió d´opcions electorals. Patètic!
Recentment s´ha presentat la història dels 30 primers anys del PSM, un partit amb més escisions que victòries! Però és el que hi ha, és el patrimoni de tots els nacionalistes progressistes de les Balears, de tots els que l´han votat alguna vegada, perquè tots han contribuït a que hi sigui, i mantengui la tasca polÃtica. Les alternatives i les discrepà ncies s´han resolt per vies democrà tiques -les úniques và lides- i ara sols hi ha dues posicions: fer feina pel paÃs que volem des del nacionalisme d´esquerra, o, en definitiva, contra el nacionalisme d´esquerra del paÃs, que necessita de totes les mans, cervells i cors per aconseguir tornar canviar allò que sembla inevitable. Em consta que hi ha portes obertes i mans esteses. Qualsevol passa en aquest sentit serÃa molt més positiva per al canvi polÃtic que tot l´enrenou de la corrupció.
|