El PSM opina. 22/01/2007

L'ARREL DEL PROBLEMA

Article de Gabriel Vicens, membre de l'Executiva del PSM-Entesa Nacionalista de Mallorca, publicat avui a www.tribunamallorca.cat

Si una cosa hem aconseguit (el nacionalisme i l’esquerra) aquesta legislatura és que el tema territorial i especialment la qüestió del creixement urbanístic sigui tema de preocupació o, si més no, de discussió en qualsevol debat mínimament seriós. Això em fa pensar que cada vegada més existeix una certa sensibilització social envers la destrossa territorial i la saturació urbanística de les nostres illes.

Sens dubte, el cas d’Andratx, Calvià, Santa Margalida, Ses Salines, Son Espases... i altres casos associats directament o indirectament a la corrupció urbanística ajuden a consolidar aquesta crítica social.

No obstant això i tot admetent la gravetat de la corrupció urbanística i l’absolut rebuig que ha de generar en una societat democràtica, cal dir que el problema a Balears no és exactament aquest. Vull dir amb això que el gran problema urbanístic de les nostres illes gravita no tant en la corrupció urbanística, sinó més aviat en l’especulació, l’oportunisme, la política al servei dels interessos, el clientelisme, la despersonalització del territori... i en conseqüència en les polítiques territorials que els fan aixopluc. No hem d’oblidar que la immensa majoria de desastres territorials, de massificacions urbanístiques, d’edificacions i urbanitzacions en contra de tota racionalitat urbana són perfectament legals i concordes amb les planificacions i normatives existents.

Els fonaments profunds de la interminable balearització no han estat els casos de corrupció (que certament s’han produït... i molts!) sinó les polítiques territorials i urbanístiques que s’han aplicat; algunes vegades massa permissives i d’altres sospitosament interessades i sovint perverses. Les polítiques territorials del PP (consentides o clarament compartides per UM) aplicades durant anys han provocat, com no podia ser altrament, el desgavell urbanístic actual. I aquest sí que és el principal problema.

De fet, basta pensar en allò que es pot fer ara mateix, legalment i pel que fa a projectes urbanístics, amb el Pla Territorial de Mallorca i amb la normativa actualment vigent. Pensem en el cas encara sagnant de les autopistes, els escandalosos projectes d’àrees de reconversió territorial del PTM, les noves urbanitzacions o les ampliacions projectades, l’allau de projectes de camps de golf, el polígon industrial que es construeix adossat a s’Albufera, etc.

Convé, per tant, no perdre de vista les causes reals dels greus problemes que amenacen el nostre país. Però, com podem veure, és fàcil fer distreure l’atenció o posar l’accent en temes més secundaris. A tall de mostra, el debat de dilluns passat al Consell de Mallorca: “Munar afirma que crear la figura del defensor del territori s’ha convertit en una necessitat imperiosa� . O bé la proposta del president Matas de crear “ la necessària i urgent Oficina de Control Patrimonial� aprovada finalment amb els vots del PP i UM, via llei d’acompanyament, i que resulta que a la primera reunió convocada no hi assisteix cap dels dos de tant d’interès que demostren... És realment increïble que encara en aquestes altures el PP (i UM) tenguin la barra de voler defugir la seva responsabilitat, tot aprofitant la natural indignació dels ciutadans.

Doncs bé, allò que cal tenir sempre ben present és que totes les barbaritats urbanístiques, paisatgístiques i territorials que s’han fet els darrers anys a Mallorca (la immensa majoria legals!) són conseqüència directa del model territorial pactat per PP i UM. O sigui, ni més ni menys que el model territorial especulatiu i desenvolupista de sempre del PP. Això és així... i ho serà sempre mentre aquest model polític segueixi governant a les institucions.�