Calablanca, as time goes by
Article d'Antoni Alorda, portaveu del PSM al Consell de Mallorca, publicat avui a Ăšltima Hora.
“Les coses essencials prenen valor a mesura que passa el temps”, canta En Sam a Casablanca. Si culmina la protecciĂł de Cala Blanca, una cala verge del litoral andritxol, en serĂ una mostra. A la fi una bona notĂcia com a bĂ© col·lateral dels casos de corrupciĂł que envolten el PP i enfanguen el bon nom de Mallorca.
DesprĂ©s d’haver-s’hi negat obstinadament tota la legislatura, de votar-hi en contra mitja dotzena de vegades, d’afirmar rotundament que era impossible, irresponsable, fins al punt de ridiculitzar els defensors com a somia-truites; la dreta ha vist que no era una truita tan mala de fer, això sĂ, s’havia de trencar qualque ou.
No Ă©s moment de retrets, però convĂ© no oblidar el procĂ©s per valorar justament el pes de la mobilitzaciĂł ciutadana, els mitjans de comunicaciĂł i l’ecologisme polĂtic; i fer-ho veure als qui creuen que nomĂ©s els governs (o el capital) tenen poder. En democrĂ cia, l’opiniĂł pĂşblica tambĂ© influeix i, a vegades, pot ser decisiva. Habermas mantĂ©n que Ă©s la força de l’opiniĂł pĂşblica la que duguĂ© la democrĂ cia, no al revĂ©s. El cert Ă©s que si no ens haguĂ©ssim resistit, Cala Blanca ja estaria urbanitzada. Vos confessarĂ© que jo fins i tot crec que si haguĂ©ssim fet servir el nom tècnic (part dels sectors 8-9 de Biniorella), en comptes de rebatiar-lo “Cala Blanca”, probablement no s’haguĂ©s protegit... tals sĂłn les exigències de la comunicaciĂł, de simplificar missatges i fer-los emotius.
Ara, com sempre passa, tothom s’atribuirĂ mèrits. La història es rescriu contĂnuament. Tenim-ho present i atenguem les convocatòries de les Plataformes Per Salvar Mallorca. La mobilitzaciĂł no guanya totes les batalles, ni Ă©s apropiada per aconseguir normatives generals (per això hi ha les eleccions), però sĂ que obtĂ© victòries, victòries importants, en la guerrilla dels topònims. En tot cas, mai Ă©s debades: nomĂ©s per mostrar que n’hi ha que no s’avenen a tanta destrucciĂł, i a tanta corrupciĂł, ja ho paga.
Com diria En Sam si cantés a Cala Blanca: “El món sempre darà la benvinguda als qui s’estimen (Mallorca), as time goes by”
ť
|