De llistes i de llestos
Article d'Antoni Alorda, portaveu del PSM al Consell de Mallorca, publicat avui a Ăšltima Hora.
El principal missatge electoral de la dreta Ă©s que governaran. Sigui perquè els hi Ă©s connatural, especialment en aquest paĂs, sigui per la condiciĂł de frontissa (el principal tret ideològic d’UM). AixĂ que, si vols millorar, sigui la societat, sigui a tu mateix (estĂmul plenament legĂtim, i suficient, des de sempre, per a la gent de dretes), te convĂ© (la paraula Ă©s triada) apuntar-t’hi.
Janer, i CrespĂ, han fet mĂ©s audible una idea que solia circular davall davall: que no Ă©s decisiu compartir unes o altres polĂtiques, sinĂł anar amb els guanyadors. Mentre no reconeguin obertament que han mudat d’idees, cosa molt respectable, Ă©s lògic que pensem o en uns egos gegantins, que viuen per damunt del bĂ© i del PP, o capaços d’argĂĽir que els que han canviat sĂłn tots els altres. O ens recordin al Grouxo mĂ©s corrosiu: “aquests sĂłn els meus principis, però, si no els hi agraden, en tenc uns altres”.
Ara bĂ©, potser nomĂ©s Ă©s que assumeixen la tesi de Fukuyama sobre la fi de les ideologies. AixĂ, no Ă©s rellevant la corrupciĂł i la manera d’entendre la polĂtica que comporta? SĂłn negligibles, per al futur de Mallorca, les diferències sobre creixement urbanĂstic, els reptes de les desigualtats socials o sobre la reivindicaciĂł dels trets identitaris? Perquè, la veritat, no crec que ningĂş en tot l’Estat, intel•lectual o no, dubti sobre el projecte nacional i, per tant, lingĂĽĂstic del PP. De tot el PP. Ni, a Mallorca, sobre el projecte territorial i social de PP i UM.
Una cosa Ă©s certa: fa mĂ©s bon canviar les polĂtiques des del govern. Però si un govern no agrada, allò mĂ©s condret Ă©s baratar-lo, no contribuir a que es perpetuĂŻ. En tot cas, ha quedat ben demostrat que una oposiciĂł coherent influeix mĂ©s en la presa de decisions que els infiltrats minoritaris (tot i que ara ens volen convèncer que Ă©s grĂ cies als franquistes que tenim democrĂ cia). O algĂş creu que l’existència del nacionalisme polĂtic o d’ecologisme no ha marcat el discurs polĂtic a Mallorca? En aquest sentit, la fermesa, el compromĂs, fins i tot la militĂ ncia, dels nostres escriptors i intel•lectuals ha estat decisiva en la defensa de la llengua i el paĂs. Alguns pensam que avui segueix essent imprescindible. QĂĽestiĂł de parers... NomĂ©s de parers?
ť
|