El PSM opina. 24/04/2007

De llistes i de llestos

Article d'Antoni Alorda, portaveu del PSM al Consell de Mallorca, publicat avui a Última Hora.

El principal missatge electoral de la dreta és que governaran. Sigui perquè els hi és connatural, especialment en aquest país, sigui per la condició de frontissa (el principal tret ideològic d’UM). Així que, si vols millorar, sigui la societat, sigui a tu mateix (estímul plenament legítim, i suficient, des de sempre, per a la gent de dretes), te convé (la paraula és triada) apuntar-t’hi.

Janer, i Crespí, han fet més audible una idea que solia circular davall davall: que no és decisiu compartir unes o altres polítiques, sinó anar amb els guanyadors. Mentre no reconeguin obertament que han mudat d’idees, cosa molt respectable, és lògic que pensem o en uns egos gegantins, que viuen per damunt del bé i del PP, o capaços d’argüir que els que han canviat són tots els altres. O ens recordin al Grouxo més corrosiu: “aquests són els meus principis, però, si no els hi agraden, en tenc uns altres�.

Ara bé, potser només és que assumeixen la tesi de Fukuyama sobre la fi de les ideologies. Així, no és rellevant la corrupció i la manera d’entendre la política que comporta? Són negligibles, per al futur de Mallorca, les diferències sobre creixement urbanístic, els reptes de les desigualtats socials o sobre la reivindicació dels trets identitaris? Perquè, la veritat, no crec que ningú en tot l’Estat, intel•lectual o no, dubti sobre el projecte nacional i, per tant, lingüístic del PP. De tot el PP. Ni, a Mallorca, sobre el projecte territorial i social de PP i UM.

Una cosa és certa: fa més bon canviar les polítiques des del govern. Però si un govern no agrada, allò més condret és baratar-lo, no contribuir a que es perpetuï. En tot cas, ha quedat ben demostrat que una oposició coherent influeix més en la presa de decisions que els infiltrats minoritaris (tot i que ara ens volen convèncer que és gràcies als franquistes que tenim democràcia). O algú creu que l’existència del nacionalisme polític o d’ecologisme no ha marcat el discurs polític a Mallorca? En aquest sentit, la fermesa, el compromís, fins i tot la militància, dels nostres escriptors i intel•lectuals ha estat decisiva en la defensa de la llengua i el país. Alguns pensam que avui segueix essent imprescindible. Qüestió de parers... Només de parers?
�