No són liberals, que no t’enredin
Des de l’apariciĂł del liberalisme polĂtic, a principis del segle XIX, a Eivissa s’han presentat a eleccions diversos partits polĂtics amb la denominaciĂł “liberal” o que s’arrogaven la defensa d’aquest postulat.
Entre els primers, i per ordre cronològic, el Partit Liberal (segles XIX i primer terç del XX), les seues derivacions del Partit Liberal Regionalista i del Partit Liberal Dissident, el Bloc Liberal o Conjunció Liberal-Conservadora, s’Unió (Unió Liberal, Popular i Democrà tica d’Eivissa i Formentera), el Partit Liberal (1977-1987), el Partit Reformista Liberal (versió eivissenca del Partit Reformista Democrà tic), el Partit Demòcrata Liberal i la Unió Liberal.
Entre els segons, per exemple, el PP. La formació que ha sabut unir en el seu sostre part d’aquells partits, com el PL, el PDL, el PRD, s’Unió i la UL. Sovent es presenta com a una opció electoral liberal i els lectors i lectores sentireu en les eleccions immediates de 2007 com el PP torna a voler representar l’opció liberal d’Eivissa.
Res de res, ni cas. La formaciĂł polĂtica dels populars eivissencs, balears i espanyols no actua com a liberal ni des dels postulats partidistes ni des de les institucions on governa. Un partit polĂtic liberal no es negaria mai a discutir les mocions presentades per l’oposiciĂł (com han fet Palau&Co en aquest mandat al Consell d’Eivissa i Formentera), no s’inhibiria en polĂtica lingĂĽĂstica (deixar morir lentament la pròpia llengua i practicar polĂtiques contrĂ ries a la pròpia identitat estĂ als antĂpodes d’un/a liberal), no duria a terme actuacions en matèria d’infraestructures contra la voluntat d’una part importantĂssima de la societat eivissenca, no faria una polĂtica econòmica basant totes les esperances en la promociĂł turĂstica ni en la defensa d’un determinat model turĂstic. Un liberal no es negaria mai a deixar exercir el dret a l’autodeterminaciĂł a cap poble o naciĂł, al contrari, perquè es tracta d’un dret democrĂ tic. Un liberal no actuaria per sistema d’esquena a l’oposiciĂł perquè significa negar un sector clau social. Un liberal no es manifestaria davant la DelegaciĂł del Govern central intentant desprestigiar-lo perquè atorga unes garanties legals a un terrorista pres, ni ho faria de la mĂ de banderes amb bous ni proclamant-se liberals (com va fer l’exministre).
En tot cas, a banda que pot militar-hi alguna persona amb conviccions liberals, el PP Ă©s una formaciĂł polĂtica conservadora i espanyolista, la dreta eivissenca clĂ ssica, amb alguns postulats pretesament centristes. A mĂ©s, seguint la seua lĂnia d’intents de fagocitar les opcions electorals que li puguin manllevar vots no tĂ© cap vergonya en apropar-se a opcions encara mĂ©s dretanes. AixĂ, de cara a les autonòmiques i locals de 2007, el PP ha pactat la incorporaciĂł de membres d’ASI, un partit espanyolista, xenòfob, racista i masclista. I ho ha intentat amb UC; encara que els anticatalanistes dretans han volgut mantenir la seua identitat, el PP ho ha intentat. A banda, tambĂ© ha pactat amb el sector PREF d’Eivissa. És a dir, el PP quan li interessa sap pactar amb altres formacions, precisament el partit que ha intentat linxar aquelles formacions que sĂ que ho han fet obertament.
És una autèntica llĂ stima que l’electorat eivissenc no tengui l’oportunitat de votar una opciĂł liberal. La socialdemocrĂ cia es presenta unida per tercera ocasiĂł i ha incorporat postulats liberals, com ha fet tota la socialdemocrĂ cia europea des de fa temps. La dreta tambĂ© es presenta unida, com gairebĂ© sempre. Però que ningĂş no intenti confondre’t, lector o lectora, que el PP no Ă©s liberal. I t’ho diu un que no Ă©s liberal.ť
|