Un 8 d’Agost esperançador
Article d'opiniĂł de Maurici Cuesta publicat a "Diario de Ibiza" i "Ăšltima Hora-Ibiza y Formentera" amb ocasiĂł de la Diada d'Eivissa, el 8 d'Agost
Eivissencs i eivissenques celebram un dia com avui la nostra Diada Nacional, tot commemorant que fa 772 anys els catalans van incorporar aquesta illa als dominis de la Corona d’Aragó, ingressant en una nova nació cultural i adquirint unes senyes d’identitat ben concretes. Allò que és Eivissa és hereva, en molt bona mesura, del què passà a partir d’aquell moment, configurant l’actual societat, complexa i moderna però que, innegablement, descansa –i ha de descansar per ser alguna cosa amb personalitat- sobre la base del 1235.
Enguany, la Diada del 2007 gaudeix de nous aires que ens proporcionen frescor i esperança. Escassos anys enrere es provocaren una sèrie de canvis entre moltes persones d’Eivissa que confluĂŻren en una demanda col•lectiva de canvi, de noves polĂtiques socials, culturals, territorials, en les infrastructures, en la confiança en els nostres governants. Aquell moviment social esclatĂ en una tempesta a finals de maig, quasi unĂ nime sobre el territori illenc, la qual provocĂ els nous aires que ara circulen per Eivissa. En reiterades ocasions he pogut comentar amb algunes amistats que, d’ençà el 27 de maig, la climatologia estĂ sent molt generosa, que el cel Ă©s estirat i blau i que es respira una atmosfera mĂ©s reconfortant.
Aquests nous aires han de ser l’inici del desplegament de les noves polĂtiques que ha promès la coaliciĂł formada per Eivissa pel Canvi (ExC) i el PSOE, unes lĂnies d’actuaciĂł mĂ©s nostrades, autocentrades, sostenibles, mesurades, properes a les persones. Però, tambĂ©, una manera de fer que ajudi a recuperar la confiança de la societat en la polĂtica, en els governants i, sobretot, en la necessitat que tĂ© tota col•lectivitat en què els seus integrants participin del disseny de la societat i del mĂłn que volen.
Passats quatre anys molt durs –de polĂtiques dures, en molts sentits- tenim governs d’esquerres, nacionalistes i proteccionistes al Consell, a dos municipis eivissencs, a tots els consells insulars i al Govern de les Illes Balears. Per tant, tenim tot el dret de tornar a somiar amb polĂtiques territorials modernes i protectores; amb polĂtiques culturals i lingĂĽĂstiques que parteixen de la nostra realitat i que s’orienten al mĂłn d’una forma oberta i integradora; amb polĂtiques d’habitatge universals; amb un turisme que ens faci sentir-ne orgullosos i que no ens ofegui; amb unes polĂtiques socials sense exclusions i que afronti les mĂşltiples necessitats actuals; amb una mobilitat sostenible i Ăştil; amb molt mĂ©s autogovern per a Eivissa i la totalitat de les Balears, etc.
De moment, la singladura de les noves institucions sorgides del 27 de maig està sent discreta, sense els grans anuncis del 1999, pareix que preocupada per la bona lletra i el no sortir-se’n dels marges. Bé està si els fins són els desitjats per tots els qui donarem suport al canvi. Només una ombra ha aparegut, l’accident del Don Pedro, on s’ha detectat una rà pida actuació pública.
Queda molta feina per fer a Eivissa. Des de l’Entesa (ENE) en som conscients que el rumb que ha de menar aquesta societat cap a escenaris mĂ©s esperançadors i generadors de confiança i desenvolupament sostenible. Però, el 2007, eivissencs i eivissenques comptam amb eines Ăştils per a aquests menesters. Formacions polĂtiques com l’Entesa (ENE), moviments polĂtics i electorals tant interessants com Eivissa pel Canvi (ExC) i els canvis institucionals mencionats. Entre tots i totes podem fer possibles moltes aspiracions, el vent ens bufa favorablement. Us convidam a participar-hi, començant per celebrar la festa del 8 d’Agost.ť
|