|
La Setmana Europea de la Mobilitat
Article d'opinió de Biel Vicens, conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori, publicat per Diario de Mallorca 
En 1998 s´organitzà per primera vegada a França la campanya La ciutat, sense el meu cotxe! Es tractava d´una iniciativa que cercava conscienciar els ciutadans sobre els impactes ambientals i socials del transport urbà a les principals ciutats i àrees metropolitanes. Ben aviat la campanya s´estengué com a iniciativa global de la Unió Europea, i el 2002 s´amplià a la Setmana Europea de la Mobilitat.
Des de llavors ençà la Setmana de la Mobilitat s´ha consolidat enormement fins i tot fora de la Unió Europea (l´any passat hi havia adherides 1.320 entitats locals que representen 200 milions d´habitants de 38 països diferents) i és actualment una excel•lent plataforma per fomentar el debat sobre el transport públic, els problemes d´accessibilitat a les principals ciutats i les implicacions ecològiques dels sistemes de transport.
La Setmana de la Mobilitat es desplega del 16 al 22 de setembre i enguany porta per lema "Els carrers, per a les persones". El darrer dia, el 22, és el dia sense cotxes. La conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori ha organitzat per primera vegada a les Illes, i en el marc d´aquesta setmana de mobilitat, un ampli ventall d´activitats orientades a fomentar la sostenibilitat i la racionalitat en els sistemes de transport i, per altra banda, ha impulsat l´organització d´activitats a molts d´ajuntaments de Mallorca. La bona acollida d´aquesta iniciativa demostra que la preocupació per la mobilitat sostenible és d´actualitat i concita l´interès de la ciutadania.
A Mallorca, i en general a les Illes Balears, sempre s´ha fomentat voluntàriament o involuntària l´ús del cotxe privat. La baixa taxa de transport col•lectiu i el gran desequilibri modal són conseqüència de polítiques de transport equivocades i d´intenses transformacions territorials creadores de llunyania (situar activitats d´oci, residència, treball, etc. a llocs distants entre si, de difícil accés amb transport públic i més encara en transport no motoritzat). La relació sempre estreta, model territorial-model de transport, és especialment indrestriable a les nostres illes.
No cal dir que aquest tradicional desequilibri modal i la situació de dependència respecte del cotxe individual encara s´ha aguditzat més després de la construcció massiva d´autopistes i les inversions milionàries en grans eixos viaris. El resultat de tot plegat, però, són unes externalitats del sistema cada cop més males d´assumir per als nostres ciutadans: consum d´espai, consum d´energia, contaminació, renous, sinistralitat, problemes d´accessibilitat, etc.
Estam obligats a posar les bases d´una mobilitat més racional i treballar intensament per sostenibilitzar infrastructures i funcionalitats de transport. Necessitam millorar molt l´ordenació de l´espai urbà i requerim ciutats més accessibles i amb major qualitat de vida. Al nostre país és urgent impulsar decididament el transport públic i el transport no motoritzat. Al cap i a la fi el transport públic significa garantir el dret a la mobilitat de manera equitativa i socialment justa, vol dir apostar per la seguretat de les persones atesa la baixa accidentalitat, significa prioritzar l´accessibilitat als diferents mitjans de transport, determina minimitzar els impactes ambientals i les emissions a l´atmosfera, significa decantar-se per l´eficiència energètica i per la utilització racional de sòl.
La Setmana de la Mobilitat és una bona ocasió per reflexionar sobre les nostres ciutats i els modes de transport, és una bona oportunitat per debatre sobre el present i el futur dels nostres assentaments urbans i les xarxes de mobilitat resultants. Contribuir-hi com a ciutadans és, sens dubte, un molt bon compromís.
|
)
