Deute històric: 2.500 milions d’euros?
Article d'opiniĂł del senador Pere Sampol publicat al Diario de Mallorca
Els darrers dies s’estĂ parlant molt del compliment d’una disposiciĂł de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears que, en teoria, hauria de compensar el deute històric per la manca d’inversions de l’Estat a les Illes Balears. La polèmica ha sorgit quan el Partit Popular ha quantificat aquest compromĂs estatutari en 2.500 milions d’euros al llarg dels propers set anys. El Conseller d’Hisenda, per la seva part, ha negat que existeixi cap comprimĂs documental que garanteixi aquesta quantitat.
Però, quin és l’origen de la polèmica?: La disposició transitòria novena del nou Estatut d’Autonomia estableix: …”mentre no s’aprovi la modificació de la Llei de Règim especial de les Illes Balears, i, en tot cas, en un termini no superior a set anys, la inversió de l’Estat s’establirà atenent la inversió mitjana per cà pita realitzada a les comunitats autònomes de règim comú,…” En poques paraules, que mentre no s’aprovi un nou règim especial, que ningú encara no pot quantificar els seus resultats, les inversions estatals a Balears s’hauran d’equiparar a la mitjana de la inversió per cà pita de la resta de l’Estat. És a dir, el nostre Estatut no és que reivindiqui la compensació d’un deute històric com a conseqüència de la manca d’inversions estatals, sinó que es conforma en que l’Estat ens tracti com als altres. Això és tot, fins que no s’aprovi una nova Llei de règim especial, que com a mà xim s’ha d’aprovar abans de set anys, simplement, ens tractaran com a la resta de comunitats autònomes. Hi pot haver una demostració més gran de provincianisme que repicar campanes perquè ens tractin com als altres?
El fet demostra la gravetat de la situació fiscal a les Illes Balears. Ser tractats com els altres és una gran victòria, per alguns. El cas és que l’any 2007 la inversió de l’Estat a Balears fou de 217 euros per habitant, mentre que la mitjana estatal fou de 477 euros. Parlam d’una diferència de 260 euros per cà pita, un dèficit de 260 milions d’euros. Multiplicant aquesta quantitat per set anys, suposa 1.820 milions d’euros, que actualitzats segons la previsió d’increment de l’IPC ens situarien en un increment d’inversió estatal a Balears en set anys de 2.000 a 2.500 milions d’euros. Això és tot.
Algun optimista dirĂ que com a mĂnim ens hem equiparat a la resta de ciutadans de l’Estat. Em sap greu, però no, ja que si analitzam el resultat del finançament de les comunitats autònomes comprovam que tambĂ© estam a la cua en finançament per habitant, amb un dèficit de mĂ©s de 225 euros per habitant respecte la mitjana, mĂ©s de 36.000 milions de pessetes anuals. I no estam parlant d’un any, estam parlant d’un dèficit acumulat al llarg dels darrers 25 anys que, sistemĂ ticament, hem estat a la cua en inversiĂł estatal i en finançament autonòmic.
Jo, sincerament, no trop cap explicaciĂł a aquest comportament dels successius governs de l’Estat, siguin del PP o del PSOE, amb els ciutadans de Balears. Molt mĂ©s quan som els qui, relativament, aportam mĂ©s imposts a les arques estatals. Cap altre paĂs, comunitat o regiĂł en tot el mĂłn aporta tant al seu Estat. En el nostre cas mĂ©s de 3.000 milions d’euros anuals, 500.000 milions de pessetes. MĂ©s del 17% del nostre PIB, el 17% de tot el que produĂŻm s’ho queda l’Estat en forma d’imposts que no es reinverteixen a la nostra terra. I encara hem de donar les grĂ cies?
ť
|