Pobres Illes Balears riques
Article d'opiniĂł de Pere Sampol publicat a Ultima Hora el 2/10/2007
Un any més, quan arriben els Pressuposts generals de l’estat els titulars dels diaris tornen a ser els mateixos: “les Illes Balears a la cua en inversions per habitant”. I les reaccions del PP i PSOE la mateixa: alabar la inversió si s’ostenta el poder a Madrid, o criticar-la si s’està a l’oposició. Enguany s’hi ha afegit un altre element a la confrontació, la interpretació d’una disposició transitòria del Estatut d’Autonomia de Balears, segons la qual haurien d’arribar 2.500 milions en set anys d’inversió addicional, versió Partit Popular, o 2.500 milions en total, versió PSOE. Per la seva part, el conseller d’Hisenda s’ha manifestat molt satisfet al haver aconseguit 2.800 milions d’euros en set anys, 300 més dels que reclamava el Partit Popular.
La realitat és que el Govern de l’Estat ha fet una aplicació estricte del que diu l’Estatut, invertint a Balears la mitjana de la inversió pública estatal “homogeneïtzada”. Aquà està la trampa, acceptada en el seu dia pels qui donaren el seu sà a l’Estatut. Aquesta homogeneització significa que s’han de descomptar del cà lcul de la inversió mitjana l’import de les inversions de les matèries transferides a Balears, que, casualment, són les que comporten major inversió pública: tren i carreteres. El resultat és que, per al 2008, la inversió mitjana al conjunt de l’Estat serà de 582 euros per habitant, mentre que a Balears, perquè tenim transferides les carreteres i el tren, només ens toquen 263 euros per habitant. 319 euros menys per cà pita. Per això alguns votà rem no a la reforma de l’Estatut, entre altres qüestions, mentre que PP, PSOE i UM repicaven campanes.
Vet aquĂ, però, que no hi ha mal que per bĂ© no vengui. Perquè aquests nombres posen de manifest l’autèntica rapinya que l’Estat practica a Balears mitjançant un finançament autonòmic pervers. Segons la liquidaciĂł dels pressuposts de l’Estat de 2004 les Illes Balears varen rebre, via finançament autonòmic, 1.918 euros per habitant, 220 euros menys que la mitjana espanyola. Com Ă©s possible? Si, com ens diuen, no podem rebre la mateixa inversiĂł per cĂ pita perquè tenim les competències en carreteres i tren, no haurĂem de rebre el finançament suficient per poder exercir aquestes competències? Si fos aixĂ, no sols no haurĂem de rebre 220 euros menys, sinĂł que vĂa finançament autonòmic haurĂem de rebre 319 euros mĂ©s per cada habitant per poder fer front a les necessitats d’inversiĂł en tren i carreteres, segons el cĂ lcul del propi Ministeri. Aleshores, en lloc de 1.918 euros anuals per habitant, n’haurĂem de rebre 2.457. Això suposa que, per rebre el mateix finançament per cĂ pita que el conjunt de ciutadans de l’Estat, cada any a les Illes Balears haurĂem de rebre 2.500 milions d’euros mĂ©s. Parlam de 416.000 milions de pessetes anuals. I encara aportarĂem al conjunt de l’Estat 300 milions d’euros. Això per ser com els demĂ©s, sense comptar les necessitats que implica la insularitat i la pluriinsularitat, que obliguen a quadruplicar les inversions, en algun casos. I sense tenir en compte el major cost de la vida, un 7% mĂ©s cara a Balears.
BĂ©, coneixent aquestes dades veiem el que ens escatimen cada any. I perquè? Perquè som rics? Rics, amb la mitjana salarial molt per davall de la mitjana. I uns dels darrers amb la mitjana de pensions… No, aquests 2.500 milions d’euros anuals no els lleven als rics per repetir-los als pobres. Els lleven als pobres de Balears, als pensionistes, als qui cobren el salari mĂnim, als “mileuristes”,… en definitiva, a la majoria de ciutadans de Balears.
Ara ja sabem els que ens toca rebre, el que han de demanar els polĂtics balears i quin Ăşnic camĂ tĂ© l’Estat: Ser just i solidari amb les Illes Balears.ť
|