Notícies. 09/11/2007

Discurs de Biel Barceló en el debat sobre política general

Text complet de la intervenció inicial del portaveu del BLOC en el debat celebrat al Parlament aquesta setmana

En nom del Bloc per Mallorca, i del PSM-Verds de Menorca, vull començar recordant que avui estam davant un debat de política general atípic, perquè correspon analitzar allò que ha estat l’actual curs polític, i no hem d’oblidar que fins el mes de juny, les polítiques d’aquesta Comunitat Autònoma estigueren en mans d’un altre president.
Per tant correspon avui analitzar allò que s’ha fet des de l’actual Govern, allò que encara no s’ha fet però ja s’ha anunciat, i també correspon una anàlisi d’allò que l’anterior Govern va deixar en herència, perquè evidentment condiciona tot el que actualment està previst.
Així, ens trobam, just després de les eleccions, un expresident que se’n va per no veure els desastres que deixa.
L’any comença amb diversos escàndols de corrupció, a la primera pàgina dels diaris. Mentrestant el Govern que hi havia aleshores estava abocat a una impressionant carrera de construcció d’infrastructures, com mai s’havia vist en aquesta comunitat. Les autopistes de Mallorca i d’Eivissa –que multiplicaven, per cert, el seu cost de manera espectacular-, en són un exemple.
Una d’aquelles infrastructures, que es va fer en un temps record és el metro de Palma. Bé, idò aquest és un dels exemples més clars de la mala gestió que es va dur a terme per l’anterior Govern, i que ara se’n paguen les conseqüències. El metro s’anega cada vegada que plou (per cert com les autovies d’Eivissa), les deficiències de disseny, estructurals, de pluvials i drenatge són molt greus i el perill per a les persones és evident. Això obliga l’actual Govern a tancar el metro fins que s’esmenin aquestes greus deficiències. Això sí, mentrestant es posa en marxa la maquinaria demagògica dels anteriors membres del Govern, que de manera irresponsable diuen que es tracta de 4 goteres que s’arreglen en una setmana.
Sr. President, des del nostre grup parlamentari li demanam que el més aviat possible es posi en funcionament aquest servei pels ciutadans, però que es faci amb totes les garanties de seguretat per als usuaris, i també li demanam que s’exigeixen totes les responsabilitats polítiques i tècniques derivades d’aquesta gran vergonya que ha resultat ésser el metro de Palma, amb un cost per cert de 77 milions d’euros per damunt del previst.
Però l’anterior Govern no només deixava infrastructures mal fetes, sinó que també preparava presentacions virtuals costosíssimes de noves obres. Així passa amb el famós projecte d’òpera del Moll Vell, que l’anterior president encomanà a Santiago Calatrava. Un projecte sense consens, sense debat sobre la seva conveniència i necessitat, sobre si la ubicació era l’adequada o no, i sense concurs públic. La broma ens costà un milió dos-cents mil euros, pagats del pressupost de l’Institut d’Infrastructures Educatives (com si en aquesta comunitat no hi hagués tantíssimes necessitats en matèria d’educació), més d’un milió d’euros només per la idea i la maqueta, que a més ara l’actual Govern haurà de tornar al seu autor. Senyor President, la torni perquè tanmateix tots coincidim que la megalomania que va provocar aquesta despesa, no s’ha de tornar a instal•lar en el Consolat de Mar.
Podríem seguir llargament el repàs de la mala gestió en la construcció de les infrastructures heretades. Només posaré un exemple més: el Palma Arena (a qui se li degué ocórrer aquest nom), que havia d’ésser un exemple d’instal•lació esportiva modèlica, no té un pla d’ús definit, té problemes de goteres, i va costar 43 milions d’euros més del previst. De fet, fins i tot, es varen desviar fons dirigits a polítiques socials a pagar el Palma Arena.
Però l’herència trobada va més enllà d’obres mal executades i amb endeutaments inesperats. L’anterior Govern també ens deixa una societat desestructurada, sense integrar, amb un creixement urbanístic a costa del paisatge i del territori, sense autoestima com a país, amb una llengua pròpia menystenguda i amb importants desigualtats socials.
Sr. President, com no pot ésser d’altra manera l’obligació del seu Govern serà afrontar tot aquest cúmul de disbarats. Posar-hi ordre, afrontar les despeses no previstes que s’han trobat, i posar en funcionament el més aviat possible i de la millor manera les infrastructures que els ciutadans esperen. I també donar solucions a tots els problemes socials, econòmics i estructurals que patim. El Govern de pacte que formam és una oportunitat en aquest sentit.

I per fer front a tots aquests reptes es necessita un bon finançament públic.

Cal recordar que les Illes Balears són la Comunitat Autònoma en què la diferència entre allò que pagam i allò que rebem de l’Estat és més gran. En concret la diferència és de més de tres mil milions d’euros anuals.
La nostra quota de solidaritat significa una aportació entorn al 17% del nostre PIB, superior a qualsevol altra Comunitat Autònoma o regió europea.
Aquest dèficit fiscal afecta molt negativament a les famílies de les Balears i al nostre creixement econòmic. Així per exemple, tant en sanitat com en educació la nostra despesa per càpita està per sota de la mitjana estatal. Aquest fet és més greu si és té en compte que el cost de vida a les Illes Balears és un dels més alts de l’Estat.
Per tant, els nostres ciutadans han de fer front a les insuficiències del sector públic, pagant serveis privats (en educació, sanitat, transport...): més de la meitat de les famílies de les Balears tenen problemes per arribar a final de mes.
L’acord recentment aconseguit entre el Govern de les Illes Balears i el Govern de l’Estat, com vostè recordava ahir, significa una inversió de 2.800 milions d’euros en 7 anys, en compliment de les previsions de l’Estatut d’Autonomia. Ara bé, aquesta inversió és insuficient.
Encara que aquestes xifres suposen un augment de la inversió respecte a anys anteriors, no deixa de ser un augment molt modest.
En qualsevol cas, el que queda clar és que l'Estatut no és un instrument que pugui garantir un finançament just per a les Illes Balears. De fet, ha quedat demostrat que ni tan sols permet equiparar les inversions estatals a Balears amb la mitjana d'inversió per càpita de la resta de l'Estat.
És ben sabut el nostre rebuig a les fórmules que sobre el finançament de les Illes Balears acordaren PP, PSOE i UM, i que finalment quedaren reflectides a la reforma de l’Estatut. Denunciàrem que no solucionaven el problema de fons. El temps ens està donant la raó. Però, almanco, hem d’intentar ara extreure al màxim les possibilitats, migrades possibilitats, que el tímid redactat de l’Estatut contempla. Això, al nostre entendre, passa per:
.- Redacció, aprovació i remissió a Madrid de la nova Llei de Règim Especial de les Illes Balears prevista a l’Estatut. Una llei que voldríem ambiciosa, agosarada i que no dubtàs a afrontar totes les problemàtiques que la insularitat i altres condicionants afegeixen a les nostres illes.
.- Sens dubte, també, seguir exigint majors inversions de Madrid. Inversions que no són altra cosa- no ho hem d’oblidar- que compensacions per un previ espoli fiscal de les nostres illes.
.- Reivindicació de millores substantives en el sistema de finançament de les Illes Balears. No hem d’oblidar l’acceptació explícita que feren primer el Vicepresident Econòmic, Pedro Solbes, i després el president del Govern de l’Estat, Rodríguez Zapatero, de la discriminació financera que pateixen les Illes Balears amb el sistema actual i amb tots els que l’han precedit. Ara bé, ja no basten les paraules, hem d’exigir al Govern d’Espanya que hi posi remei.
A la llarga, des del BLOC-PSM-Verds pensam que la gravetat de la situació fiscal del nostre país només es podrà solucionar amb un canvi del sistema de finançament autonòmic. La solució ideal seria aconseguir un concert econòmic similar al que gaudeixen Navarra i el País Basc. Mentre això no arribi, el Govern té el deure de negociar amb l’Estat un nou model de finançament que superi la discriminació que patim.
Ara bé, els problemes de finançament no ens han d’impedir avançar. Vostè té tota una sèrie de compromisos amb els ciutadans i ciutadanes, tal i com va anunciar ahir.
En primer lloc, tal i com marca el pacte de governabilitat que tenim signat, ha d’ésser la legislatura de les persones. Hi ha d’haver un compromís clar de dur endavant unes polítiques socials que procurin més atenció als col•lectius desafavorits, més igualtat d’oportunitats, una cooperació internacional decidida...
En aquest aspecte, ens tranquil•litza saber que ja s’està treballant en una llei per a la igualtat entre homes i dones i que ja s’han realitzat importants passes en relació al desenvolupament de la Llei de Dependència, sobretot tenint en compte que la Llei entrà en vigor el gener del 2007 i que el Govern del Partit Popular no havia iniciat cap tràmit.
El mateix podem dir de la sanitat pública a les illes Balears. La despesa sanitària pública per càpita a les Illes Balears és una de les més baixes de tot l’Estat. I els nostres índex de satisfacció amb la sanitat, també són dels més baixos. Així s’ha de millorar tota la xarxa sanitària, i especialment l’atenció primària, superant les greus problemàtiques heretades. En aquest sentit, també s’ha de recuperar una atenció digna per a la salut mental.
I per dur a terme aquests objectius, serà necessària la millora del sistema financer, com he dit abans.
Un Govern que posa en primer lloc les polítiques per a les persones, ha de tenir l’educació com una de les seves prioritats bàsiques.
Hem de partir de la realitat que la situació del nostre sistema educatiu no és en absolut una bona situació. Les taxes de fracàs escolar, d’abandonament d’estudis i de manca de capacitació professional són alarmants. La situació no és bona i és, amb seguretat, molt pitjor després de quatre anys on des del govern popular no s’han afrontat els problemes i simplement es limitaren a fer polítiques de mostrador, d’escenificació colorista, de purs i simples lluïments mediàtics.
Són molts els aspectes en el tema educatiu que aquest Govern haurà d’abordar, després de la deixadesa dels darrers quatres anys. Massa com per esmentar-los tots. Si més no cal enumerar-ne alguns de significatius:
.- Infrastructures educatives. Les mancances a totes les illes, són serioses i en ocasions sagnants i caldran fortes inversions. Especialment preocupants són els dèficits que pateix Eivissa.
.- Polítiques actives contra el fracàs escolar i l’abandonament d’estudis. És un tema cabdal en què ens jugam el futur del nostre país. Però aquestes polítiques han d’anar més enllà d’escenificacions de congressos sobre el tema, a les quals ens va acostumar l’anterior Govern. S’ha d’anar més enllà i s’ha d’apostar per una implicació de tota la societat en una tasca comuna que a tots ens afecta. I sense cap mena de dubte cal atendre de manera especial la funció docent. Sense la col•laboració decidida dels docents donar un tomb a la situació és impossible. S’han de defugir llavors els enfrontaments amb els ensenyants que protagonitzà l’anterior administració educativa (encara aquests recorden quan el Sr. Matas els acusà de manipular els alumnes).
.- Extensió de l’educació infantil 0-3 anys. S’ha encetat aquesta feina i això és fonamental. Una bona educació infantil constitueix la millor inversió per garantir en un futur un ensenyament de qualitat. Hem de recuperar l’esperit del Pla d’escoletes, posat en marxa pel govern del Pacte de Progrés i que el Govern Matas eliminà, com a eina bàsica per un futur educatiu millor.
Hi ha molts més aspectes importants, però tots ells han de basar-se en un fil conductor únic: la participació real i efectiva de la comunitat educativa.
I per dur-los a terme tots tenim ben clar que farà falta una millora del finançament autonòmic.
Pel que fa a la llengua catalana, no és desconegut per a ningú que la reforma estatutària va suposar, al nostre entendre, una ocasió perduda per aconseguir l’equiparació legal entre les dues llengües oficials. Les nostres propostes en aquesta línia foren rebutjades i el text final –acceptat per PP, PSOE i UM- deixà una altra volta a la llengua catalana, la llengua pròpia de la nostra terra, en una situació jurídica d’inferioritat respecte a la llengua castellana. Situació que s’agreujà amb la política que, de manera calculada, progressivament i fredament, va dur a la pràctica l’anterior Govern, que passà d’una postura no activa en política lingüística, típica dels anteriors executius populars, a una clara i pregonada bel•ligerància contra el català.
Aquesta situació injusta fa més necessari que mai posar en marxa polítiques d’igualtat lingüística. Polítiques d’igualtat lingüística que només pretenen que els catalanoparlants de les Illes Balears deixin de ser discriminats a la seva pròpia terra.
Cal donar la oportunitat a tots els ciutadans de les Illes Balears de ser efectivament bilingües, és a dir a conèixer tothom les dues llengües oficials. Per això calen polítiques decidides. Algunes ja s’han posat en marxa: recuperació del Consell Social de la Llengua Catalana, congelació del decret que fomentava la castellanització sota l’excusa i la màscara d’un pretès trilingüisme, però sens dubte no basten.
El desenvolupament integral de la Llei de Normalització Lingüística, la difusió de la nostra llengua pels mitjans de comunicació –sortosament IB-3 ha recuperat la legalitat i emet en català com marca la llei-, la col•laboració amb les entitats cíviques, l’ús del català en tots els àmbits de l’administració, una millor dotació de recursos, -que segur que arribarà-, etc. han de suposar que s’aconsegueixi una premissa tant senzilla, tan simple però tan justa com que els ciutadans que vulguin viure en català puguin viure en català. Però no només això. La llengua catalana ha de ser un dels instruments cabdals de cohesió social. Ha d’esdevenir la llengua comuna de tots els ciutadans que habiten aquest país, venguin d’on venguin.
Per altra banda, un dels objectius marcats pel pacte en matèria cultural era el reingrés a l’Institut Ramon Llull. Un retorn que s’ha de plantejar necessàriament amb una presència de les illes Balears, d’igual a igual, amb els dos Governs català i balear, tres si es confirma la presència d’Andorra. Retorn que heu d’impulsar amb força perquè es pugui dur a terme aviat.
També plantejàrem en el pacte de governabilitat, assegurar la presència dels canals en català a la Televisió Digital, i la possibilitat d’establir un conveni de cooperació amb les corporacions de RTV de parla catalana. En aquest sentit ens hem de felicitar per les gestions fetes en aquests aspectes, especialment pel que fa a la cessió mútua dels doblatges entre les televisions autonòmiques catalana i balear.
Com vostè indicà ahir, un altra dels grans reptes d’aquest Govern és el de resoldre el problema de l’habitatge. Les Illes Balears són la comunitat autònoma on el preu dels habitatges ha crescut més aquests anys. En canvi, som la comunitat que ha creat menys habitatges de protecció oficial de tot l’Estat espanyol.
Aquest problema és especialment greu pels joves, que han d’invertir una mitjana de les tres quartes parts del seu sou per pagar un pis.
En aquest sentit, l’anunci d’una llei de l’habitatge que abordi d’una manera decidida aquest compromís pot ser una passa endavant. L’acord de govern signat preveu la construcció d’habitatges principalment dirigits al lloguer, la prioritat de la rehabilitació i l’establiment de mecanismes per treure al mercat les vivendes buides. I aquestes polítiques per tant s’han de dur endavant.
Ara bé, ens permeti advertir que en el cas de les possibles actuacions a les àrees de transició en sòl rústic, s’hauria de ser especialment acurat amb les qüestions paisatgístiques i mediambientals. De cap manera, la solució d’un problema pot crear un impacte major en termes territorials, ambientals i paisatgístics.
El sòl és un bé escàs, i més encara al nostre país. Això vol dir una màxima eficàcia i aprofitament del sòl, i per tant abans de créixer en consum de sòl, cal rendibilitzar el que ja està ocupat.
Com vostè va anunciar ahir, la rehabilitació ha de ser la gran protagonista.
Sense cap dubte, com vostè feia referència ahir, un altre dels camps en que aquest Govern ha de fer un especial esforç serà entorn al desenvolupament econòmic i social.
Les darreres dades de l’atur, ens reafirmen en que hem d’aconseguir un pacte per a l’ocupació per lluitar contra la precarietat i la temporalitat. Aquesta és especialment greu en el cas dels joves, atès que la majoria dels contractes realitzats als joves són temporals. I si els salaris dels treballadors de les Balears estan per davall de la mitjana espanyola, en el cas dels joves aquest fet encara és més greu. I en aquest àmbit, serà necessari també un esforç contra les desigualtats per motiu de gènere, ja que les dones cobren una mitjana de sou inferior als homes.
Aquest pacte per l’ocupació haurà d’incloure mesures clares contra la sinistralitat laboral, que s’ha incrementat significativament els darrers anys a les illes Balears.
Un altre dels objectius a aconseguir ha d’ésser el desenvolupament dels sectors econòmics amb un increment de la inversió en recerca, desenvolupament i innovació en tots els àmbits –com va dir vostè ahir-, suport a les empreses autòctones, una aposta clara de suport i recuperació dels sectors industrials i comercials, aprofitar les sinèrgies del turisme per fomentar el sector agroalimentari, donar total suport al desenvolupament de l’economia social i reorientar la construcció cap a la rehabilitació i les infraestructures i equipaments.
El sector primari ha de ser un sector econòmic clau, s’ha de recuperar la democràcia i la representativitat en aquest sector, i la política agrària ha de comptar amb nous instruments de finançament.
La situació del sector agrícola ens preocupa especialment. Darrerament les distintes associacions agràries han manifestat el seu descontent amb la política agrària, i per això pensam que cal prendre mesures. És important prendre consciència de la situació i adoptar una actitud de treball i servei cap a la pagesia, per donar solucions a les problemàtiques del sector. En aquest sentit ens alegram de les notícies d’avui mateix respecte als acords que van en aquesta línia.
Un altre dels reptes en matèria econòmica del nou Govern serà el desenvolupament autonòmic de la Directiva europea Bolkestein, amb l’objectiu d’evitar els inconvenients que planteja una mesura liberalitzadora del mercat, com és aquesta. En aquest sentit, estam d’acord amb l’anunci dels responsables de Comerç del Govern de treballar per tal de convertir l’adaptació d’aquesta normativa, en una oportunitat per la promoció del model comercial de proximitat, introduint els criteris de sostenibilitat i d’igualtat d’oportunitats.
Respecte del turisme, també serà necessari, amb diàleg i consens amb el sector, anar avançant per superar els problemes estructurals que patim actualment com l’estacionalitat o la despesa diària que realitzen els turistes cada vegada menor.
Hem d’afrontar també la necessària reconversió de les zones turístiques madures. Començant per la Platja de Palma, com ja s’ha anunciat per part dels responsables de Turisme.
S’ha de remarcar que el turisme ha de servir per impulsar la nostra cultura i donar-nos a conèixer correctament com a col•lectivitat al món.
I lligat amb el futur del turisme a les Illes Balears, no hem d’oblidar el futur del nostre territori i del medi ambient. Hem passat quatre anys especialment greus pel que fa a la destrucció del paisatge i les agressions al territori.
La seva decisió de continuar les obres a Son Espases, ha estat una mala notícia en aquest sentit.
Per tant, consideram que hi ha d’haver un compromís clar i ferm en la conservació del nostre territori.
En aquest sentit l’anunci d’una llei de mesures territorials, que feia la setmana passada el conseller d’Ordenació del Territori, i que vostè recordà en el seu discurs d’ahir, ha d’ésser una primera passa per anar cap a una altra manera d’entendre el territori: aquesta llei ha de tenir entre d’altres objectius la desclassificació d’aquelles urbanitzacions que implicarien un impacte territorial i paisatgístic inassumible, l’eliminació de nous projectes de camps de golf acompanyats de creixements residencials o turístics, i la correcció de l’urbanisme a la carta que va fer el PP mitjançant lleis d’acompanyament de pressuposts i lleis de mesures específiques.
Aquesta llei, juntament amb altres mesures com la Llei del Paisatge, la Llei del sòl, la limitació de ports esportius i l’increment dels espais naturals protegits, han de marcar aquest canvi en les polítiques territorials. No ens podem permetre més decepcions en aquesta matèria.
Aquest Govern ha rebut herències feixugues que han retallat el seu marge d’actuació. Ara, però, és necessari el coratge per dur endavant actuacions que facin realitat un canvi de concepció en les polítiques d’ordenació del territori.
També hi ha d’haver una aposta decidida pel transport públic i col•lectiu. Així, un del grans projectes d’aquesta legislatura ha d’ésser el desenvolupament del tren, com bé deia vostè ahir. De fet, hi ha d’haver un impuls en general a la mobilitat sostenible i al transport públic.
Per això serà important l’anunciada signatura d’un conveni amb l’Estat en matèria de transport ferroviari.
Les Illes Balears sempre han estat discriminades en les inversions ferroviàries de l’Estat. Ara el Govern de l'Estat ha de contribuir econòmicament en la mateixa mesura que ho fa amb la resta de comunitats autònomes.
D'aquesta manera es podrien iniciar a partir de l'any que ve, els projectes inclosos al Pla Director Sectorial de Transports i pendents d'executar, com ara el perllongament de les línies ferroviàries fins a Alcúdia i fins a Artà. Aquestes inversions podrien servir per encetar, així mateix, altres projectes, com el del tramvia per a la Badia de Palma.
Una altra qüestió en la qual és necessari fer una especial incidència és en l’avanç de l’autogovern, i el desenvolupament de l’Estatut d’Autonomia.
Com vostè sap, les nostres aspiracions com a país no poden quedar satisfetes amb l’actual Estatut. Ara bé, l’Estatut preveu una sèrie d’avanços competencials, per bé que escassos, per a les Illes Balears. Hem de ser capaços de fer possible el seu acompliment: des de la policia autonòmica al traspàs efectiu de la gestió de Justícia. Traspàs que ha de venir ben dotat econòmicament. En aquest sentit, confiam que es faci una bona negociació amb l’Estat, sobretot tenint en compte la mala experiència de les transferències de les competències educatives i sanitàries. En aquest sentit, senyor President l’instam a no acceptar un traspàs de les competències que no vengui amb totals garanties econòmiques.
Tenim, a més, altres temes pendents amb Madrid: ¿l’empresa més gran de les Illes Balears, la que genera més ocupació i segurament més riquesa, ha de continuar depenent únicament i exclusivament de Madrid? ¿AENA i el seu model centralitzat –únic a Europa, recordem-ho- ha de continuar així com està? L’avanç cap a la cogestió aeroportuària és un altre dels objectius bàsics que ens hem de marcar.

Sobre el desenvolupament de l’Estatut, un dels punts més importants serà el traspàs competencial als Consells Insulars. Un dels aspectes de la Reforma de l’Estatut que obtingueren el suport del nostre grup parlamentari és el referent a la nova arquitectura institucional de la Comunitat Autònoma.
El compromís del pacte que hem signat és posar en marxa sense dilacions la Comissió Mixta Govern-Consells. Així s’ha fet. El passat 20 d’octubre es publicà el decret de creació al BOIB.
Establerts els mecanismes adients per fer efectiu el traspàs, ara cal posar fil a l’agulla. Entenem que aquest procés és complex, i que la necessitat d’acord entre les administracions implicades suposa un gran volum de treball.
Però s’ha de posar en marxa. Sense presses però sense pauses, cal establir un calendari de traspassos. No hem de pretendre fer un sol decret de traspàs que englobi totes les competències, sinó que hem de dictar els decrets a mesura que arriben els acords necessaris exigits per l’Estatut. Sense dilacions, però sempre des de la seguretat que suposa el consens.
En aquest aspecte, tal com he dit abans, cal recordar que el dèficit de finançament condiciona les polítiques que es volen aplicar tant des del Govern de les Illes Balears, com des dels Consells Insulars i dels ajuntaments. I ho hem de tenir present, molt present, especialment en el cas dels consells insulars, les institucions que més condicionades estan per la insuficiència de recursos. I ara tenim una bona oportunitat per cercar solució i posar al mateix nivell autogovern i finançament.

Un altre aspecte al qual voldria fer referència és al de la col•laboració institucional.
Més enllà d’allò que estableix l’Estatut referent al traspàs de competències als Consells Insulars, cal que la tasca de Govern estigui amarada d’un principi bàsic: el respecte al paper dels Consells Insulars com a governs de cada una de les Illes. Després dels quatre anys de la legislatura anterior, on des del Govern de les Illes Balears es realitzaren unes polítiques d’atac frontal al Consell de Menorca, de diferent color polític, hem de tornar a la situació de respecte institucional que havia estat la norma general de tots els governs d’aquest país i que va ser trencada, per interessos partidistes, pel govern del Partit Popular.
S’ha de destacar que en aquests pocs mesos el Govern actual ja ha solucionat els principals contenciosos que l’executiu anterior havia creat artificialment per ofegar a un Consell de Menorca progressista.

Des del grup del BLOC-PSM-Verds pensam que aquest Govern està capacitat per resoldre tots aquests reptes que té plantejats, i per oferir solucions als problemes reals dels ciutadans. Pensam que és un bon Govern per aquest país, i a més és un Govern divers, com diversa és la nostra societat. La pluralitat de punts de vista i de sensibilitats és bàsica per tenir una percepció acurada de la realitat, i també, per tant, per obtenir les millors respostes.

Abans d’acabar, voldria fer esment a una altra qüestió. La necessitat de recuperar la credibilitat de les institucions, la necessitat de la dignificació de la funció pública i d’acabar amb els clientelismes. El nou Govern ha d’actuar amb total transparència. El nostre horitzó ha d’ésser el del servei públic: l’interès general ha d’estar clarament per damunt dels interessos particulars. Després de la legislatura passada en què es va posar en dubte la credibilitat d’algunes institucions, el nostre repte ara ha d’ésser retornar la confiança dels ciutadans en les administracions.

Voldria afegir que el seu compromís de millorar la qualitat de vida de les persones és també el nostre compromís. També volem donar el missatge que és possible canviar les coses, és possible una altra manera de fer política amb honestedat i honradesa, escoltant la gent, obrint canals de participació ciutadana. És possible redreçar el model econòmic i social, i hem de recuperar la confiança i l’estima pel nostre país. Aquest canvi no es pot fer de la nit al dia, però cada dia s’ha de treballar per fer-lo possible, cada dia s’ha de treballar per seguir avançant.

Moltes gràcies.�