El PSM opina. 28/01/2008

Son Bosc

Article d'opinió d'Antoni Alorda, diputat del BLOC-PSM, publicat al diari Última Hora (26 de gener de 2008)

Que els arbres no ens impedeixin veure Son Bosc. Els poderosos interessos econòmics, l’adopció d’importants mesures proteccionistes a d’altres indrets, el debat jurídic o el protagonisme de la campanya electoral, no ens pot distreure: construir un golf devora S’Albufera suposaria un dels episodis més tristos d’empobriment deliberat de la biodiversitat a Mallorca. Ho hem d’evitar.

El 28 de gener fa 20 anys que el Govern creava el primer Parc Natural de Mallorca, S’Albufera. Tanmateix, els beneficis urbanitzadors són tan llépols, i la consciència ambiental tan precària, que tota la perifèria del Parc ha sofert una pressió desorbitada. De fet, s’ha urbanitzat tota la primera línia de mar a banda i banda de S’Oberta, just s’ha salvat Es Comú (quina sort que fos comú!). Això sí, els nous hotels en fan bandera (fins i tot un s’ha batiat “Parc Natural�); però els hotelers no han comprat terrenys per ampliar el Parc, que també és un atractiu turístic, sinó per fer-hi un camp de golf.

El 1999 la llei va protegir l’entorn de S’Albufera, però l’any passat vèiem establir, amb mangarrufes, tot un polígon industrial aferrat en Es Murterar, i avui vivim l’amenaça d’un camp de golf, clarament il•legal, a una finca inclosa en els itineraris del Parc.

Experts, societats científiques i ecologistes, locals i internacionals, n’han destacat la vàlua: preuades orquídees, papellones nocturnes endèmiques, el falcó marí, i fins i tot espècies no descrites. L’anterior conseller de Medi Ambient, que coneix bé la zona (no debades de malnom en diuen Jaume “Pato�), va advertir que el golf posa en perill els abellerols, i se’n va anar a jeure ben a pler, no sense abans haver anul•lat l’ampliació de S’Albufera que incorporava Son Bosc al Parc. L’actual Conseller també se’n desentén.

El golf, com és natural (mai pitjor dit), antropitzarà l’espai: gespa forana, herbicides, pesticides (els golfistes no volen moscards), i tant si es rega amb aigua depurada com si no, serà un desastre per l’equilibri hídric de la zona.

La decisió és massa rellevant per deixar-la en mans d’un ajuntament que menysprea els contundents informes tècnics contraris al projecte; el Govern, i la guàrdia civil, han d’intervenir decididament i aviat.

No ens resignem a la sentència de Pàmies: El bosc precedeix la civilització, el desert la succeeix.�