El PSM opina. 01/03/2008

Eleccions presidencials o territorials?

Article de Toni Alorda, publicat el 28 de febrer, al diari Ultima Hora

Tothom té tant present que les eleccions de dia 9 de març decideixen el President del Govern espanyol que es sol perdre de vista que, en realitat, a qui s’elegeix és als diputats i diputades que representaran cada un dels territoris de l’Estat. Però aquest enfocament té un elevadíssim cost polític: aigualeix qualsevol plantejament illenc i esbaldrega l’objectiu de dur els problemes i les propostes d’aquí a les Corts.

Molts de mallorquins ni tan sols saben que no podran votar ni Rajoy ni Zapatero, per la simple raó que només es presenten per la província de Madrid (una dada, per cert, plena de significat). Molts de ciutadans que sí ho saben ja els està bé perquè assumeixen que les persones realment elegides no tenen altra funció que votar un dels dos presidenciables i, per tant, renuncien (de manera més o menys conscient) als avantatges d’un diputat territorial. Avantatges que Pere Sampol posa de relleu signant contractes que el comprometen amb la societat civil del país.

El centralisme fins i tot intenta negar els lligams entre elegit i electors. La idea jacobina, tan perversa com arrelada per aquí, d’una sobirania nacional única i indivisible, pretén la ficció que els diputats només representen la Nació (la nació total i abstracta), i no la gent (el demos) que realment els ha triat. No és casual que l’Estat espanyol hagi escollit una circumscripció electoral tan poc estimulant políticament com és la província.

La tradició anglosaxona, en canvi, exigeix al diputat del seu territori que els hi reti comptes. Qui se n’oblidi, té els dies comptats. No és una qüestió bizantina. Als EEUU, és impensable que un senador, de qualsevol ideologia, voti una llei perjudicial per a l’Estat que l’ha elegit, fins i tot si s’ha d’enfrontar al seu partit (cosa que fan sovint). A Espanya, en canvi, els diputats dels grans partits actuen de pitjabotons.

És ben sabut, per exemple, que els diputats balears, tant del PP com del PSOE, han votat sense cap escrúpol sistemes de finançament injusts, molt lesius als nostres interessos (que ells mateixos reconeixen que són injusts i lesius per als nostres interessos), i, el que encara és pitjor, democràticament inconcebible: sense que la ciutadania gairebé no els en faci retret.

Pot ser mai que continuem així?

Antoni Alorda
�