My Beautiful Laundrette
Article d'opiniĂł d'Antoni Alorda, publicat al diari Ăšltima Hora
Els serveis nocturns de bugaderia Ăntima de Casa Alfredo per a Rodrigo Santos s’han fet mĂ©s cèlebres que els de la pel•lĂcula homòfila de Stephen Frears. El cas Rodrigo, amb les seves seqĂĽeles cutres, que no paren, cala mĂ©s que el guiĂł oscaritzat de Kureishi. Tot dos mesclen comèdia i drama. L’afer de Santos suscita d’entrada acudits mĂ©s o menys fĂ cils, mĂ©s o menys grollers, per raure tot d’una cap al blasme de la malversaciĂł de fons i , finalment, en els aspectes sòrdids i les repercussions en l’à mbit privat.
Naturalment, el pagament amb la VISA de Cort provoca un retret unĂ nime. N’hi ha que ho voldrien deixar aquĂ i que no s’entri en detalls... El carrer no en fa gens de cas. Els ingredients sexuals sempre multipliquen la coentor dels escĂ ndols. Com en el cas Rasputin, un altre sense conseqüències polĂtiques.
No som partidari de l’acarnissament, però hem de convenir que, en aquest cas, part del morbo es deu al paper jugat personalment per Rodrigo Santos, i en general pel PP, en la creuada per la moral i els bons costums, entesos en la mĂ©s intransigent lĂnia vaticana. Les disbauxes d’un crĂ pula confĂ©s, o d’un defensor a ultrança de la les llicències sexuals, no haguessin aixecat el mateix avalot. El PP demana prudència i circumscriu les responsabilitats a l’ex-tinent batle. Arbre ajagut, tothom en fa llenya. L’ex-Batlessa ens vol convèncer que ni en sabia ni n’havia de sabre res. “No som sa mare” –diu la devota Cirer-, una resposta amb ressons bĂblics, caĂŻnites per ser precisos: “per ventura som jo el guardiĂ del meu germĂ ?”.
No ens ve de nou. El PP no en vol sabre res mai de les corrupcions que protagonitza. Tanmateix, com a mĂnim en record una que no en pot al•legar ignorĂ ncia: el suborn milionari, perfectament provat, que cobraren pel TĂşnel de SĂłller. Idò bĂ©, com que el delicte havia prescrit, el PP s’ha quedat els doblers. I a viure, que sĂłn dos dies! L’exemple d’aquest precedent, la seva impunitat, encara contamina la vida polĂtica mallorquina.
Fa quinze dies el Teatre Principal de Palma (el d’Inca duu anys tancat) representava un Kureishi on el protagonista implora: “Senyor, ensenyau-me a ser insensible”. Ens convĂ© just el contrari: reaccionar... i fer bugada, una bona bugada.ť
|