"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 04/04/2008

My Beautiful Laundrette

Article d'opiniĂł d'Antoni Alorda, publicat al diari Ăšltima Hora



Els serveis nocturns de bugaderia íntima de Casa Alfredo per a Rodrigo Santos s’han fet més cèlebres que els de la pel•lícula homòfila de Stephen Frears. El cas Rodrigo, amb les seves seqüeles cutres, que no paren, cala més que el guió oscaritzat de Kureishi. Tot dos mesclen comèdia i drama. L’afer de Santos suscita d’entrada acudits més o menys fàcils, més o menys grollers, per raure tot d’una cap al blasme de la malversació de fons i , finalment, en els aspectes sòrdids i les repercussions en l’àmbit privat.

Naturalment, el pagament amb la VISA de Cort provoca un retret unànime. N’hi ha que ho voldrien deixar aquí i que no s’entri en detalls... El carrer no en fa gens de cas. Els ingredients sexuals sempre multipliquen la coentor dels escàndols. Com en el cas Rasputin, un altre sense conseqüències polítiques.

No som partidari de l’acarnissament, però hem de convenir que, en aquest cas, part del morbo es deu al paper jugat personalment per Rodrigo Santos, i en general pel PP, en la creuada per la moral i els bons costums, entesos en la més intransigent línia vaticana. Les disbauxes d’un cràpula confés, o d’un defensor a ultrança de la les llicències sexuals, no haguessin aixecat el mateix avalot. El PP demana prudència i circumscriu les responsabilitats a l’ex-tinent batle. Arbre ajagut, tothom en fa llenya. L’ex-Batlessa ens vol convèncer que ni en sabia ni n’havia de sabre res. “No som sa mare” –diu la devota Cirer-, una resposta amb ressons bíblics, caïnites per ser precisos: “per ventura som jo el guardià del meu germà?”.

No ens ve de nou. El PP no en vol sabre res mai de les corrupcions que protagonitza. Tanmateix, com a mínim en record una que no en pot al•legar ignorància: el suborn milionari, perfectament provat, que cobraren pel Túnel de Sóller. Idò bé, com que el delicte havia prescrit, el PP s’ha quedat els doblers. I a viure, que són dos dies! L’exemple d’aquest precedent, la seva impunitat, encara contamina la vida política mallorquina.

Fa quinze dies el Teatre Principal de Palma (el d’Inca duu anys tancat) representava un Kureishi on el protagonista implora: “Senyor, ensenyau-me a ser insensible”. Ens convĂ© just el contrari: reaccionar... i fer bugada, una bona bugada.ť




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: