"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 22/04/2008

Llei d’habitatge

Article d'Antoni Alorda, diputat del BLOC-PSM, publicat al diari Ăšltima Hora (22-04-2008).



A les Illes Balears hi ha més de cinc cents mil habitatges, uns cent mil desocupats. Mallorca ha viscut una voràgine constructora, però, alhora, veia desaparèixer les cases de preu taxat (habituals fa vint anys). El preu del sòl exclou molta gent del mercat, pressionat per la demanda de segones residències d’arreu d’Europa i d’un creixement demogràfic convuls. Una situació vista amb complaença pel Poder Polític que no hi feia res, o, per ser més exactes, ho ha promogut.

Cal una reacció i el nou Govern s’hi ha posat. El compromís és aportar 6.000 habitatges de preu intervingut. 5000 de nova construcció i 1.000 en habitatge usat. Al meu parer, seria preferible canviar la proporció en favor de l’habitatge usat, és cert que resulta més car (potser un terç més costós), però ningú qüestiona el valor afegit que suposa intervenir en la taca urbana actual, com també dispersar les actuacions en comptes de concentrar-les. Els edificis abandonats són una lacra urbana, i un insult en moments d’escassesa d’habitatge, el Govern ha de provar formes imaginatives, preferiblement per la via civil, per posar-los en actiu.

Per afrontar el repte de noves construccions, el Conseller Carbonero va proposar una llei urgent amb una única recepta: establir nou sòl. Com a estímuls, la llei destina la meitat dels terrenys a habitatge de preu lliure i augmenta les densitats permeses. Essent l’objectiu necessari, no lleva que plou damunt banyat.

Les diverses negociacions han alterat el plantejament originari. De totes maneres, pens que bona part del debat ha estat poc real. D’entrada, el retret bàsic ha estat que s’ocupava sòl rústic, quan totes les hectàrees de creixement previstes en els plans territorials (PTI) són avui sòl rústic! És que es poden ocupar per habitatge lliure i no per habitatge protegit? Només s’entenen les reticències (lògiques) d’aquells que s’oposen a ocupar el sòl permès. No és el cas del govern del PP a Inca, posem-lo com exemple: en l’adaptació al PTI creixen sobre 80 hectàrees rústiques (120 quarterades), però posen el crit al cel perquè una part (i només si l’ajuntament vol!), es podria destinar a l’operació Carbonero. Tot per contribuir al festival de la confusió.

La picabaralla sobre si es limitava als sòls de creixement o incloïa els sòls d’harmonització tampoc té cap rellevància. De fet, el municipi hauria de poder créixer per on volgués, tret de prohibicions justificades (en aquest sentit, les zones turístiques estan protegides pel POOT, abans i després de la llei). El que resulta rellevant no és per on es creix sinó quant. I el quant l’afiten els PTI. Idò bé, davant la sorpresa dels qui intentaven entendre la polèmica, PP, PSOE i UM arriben a un acord per superar els límits dels PTI, el Bloc-PSM s’hi va oposar. Afortunadament, al final, no hi haurà cap dispensa de creixement. L’HPO ha de tenir prioritat i, si cal, beneficis en densitat i tramitació, però no ha de suposar més creixement del previst (que ja n’hi ha).

Ja hi ha placet per tramitar la llei, i així i tot, el Govern ha de procurar assolir el sostre d’habitatges protegits fent ús d’altres mecanismes. De fet, acaba de comprar sòl urbà per un milenar d’habitatges i encara falta sumar-hi, per exemple, Son Busquets. Amb prou voluntat política, potser hi podrien aportar 600 habitatges més a Can Domenge, a la finca que era del Consell. A més de tots els HPO que emprengui la iniciativa privada en la nova conjuntura econòmica i estimulats per mesures que, en la darrera versió, incorpora la llei.

Per altra banda, calen mesures estructurals, urbanĂ­stiques, fiscals, i de tot ordre, sobre les que s’estĂ  treballant. Al final, l’administraciĂł hauria de comptar amb un parc immobiliari raonable, destinat majoritĂ riament a lloguer, per poder afrontar situacions conjunturals. A Mallorca el lloguer pĂşblic Ă©s prĂ cticament inexistent i just un 10% a l’Estat; m’agrada mĂ©s el model holandès (75% en lloguer), però aquestes sĂłn figues d’un altre paner.ť




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: