Llei d’habitatge
Article d'Antoni Alorda, diputat del BLOC-PSM, publicat al diari Ăšltima Hora (22-04-2008).
A les Illes Balears hi ha mĂ©s de cinc cents mil habitatges, uns cent mil desocupats. Mallorca ha viscut una vorĂ gine constructora, però, alhora, veia desaparèixer les cases de preu taxat (habituals fa vint anys). El preu del sòl exclou molta gent del mercat, pressionat per la demanda de segones residències d’arreu d’Europa i d’un creixement demogrĂ fic convuls. Una situaciĂł vista amb complaença pel Poder PolĂtic que no hi feia res, o, per ser mĂ©s exactes, ho ha promogut.
Cal una reacciĂł i el nou Govern s’hi ha posat. El compromĂs Ă©s aportar 6.000 habitatges de preu intervingut. 5000 de nova construcciĂł i 1.000 en habitatge usat. Al meu parer, seria preferible canviar la proporciĂł en favor de l’habitatge usat, Ă©s cert que resulta mĂ©s car (potser un terç mĂ©s costĂłs), però ningĂş qĂĽestiona el valor afegit que suposa intervenir en la taca urbana actual, com tambĂ© dispersar les actuacions en comptes de concentrar-les. Els edificis abandonats sĂłn una lacra urbana, i un insult en moments d’escassesa d’habitatge, el Govern ha de provar formes imaginatives, preferiblement per la via civil, per posar-los en actiu.
Per afrontar el repte de noves construccions, el Conseller Carbonero va proposar una llei urgent amb una Ăşnica recepta: establir nou sòl. Com a estĂmuls, la llei destina la meitat dels terrenys a habitatge de preu lliure i augmenta les densitats permeses. Essent l’objectiu necessari, no lleva que plou damunt banyat.
Les diverses negociacions han alterat el plantejament originari. De totes maneres, pens que bona part del debat ha estat poc real. D’entrada, el retret bà sic ha estat que s’ocupava sòl rústic, quan totes les hectà rees de creixement previstes en els plans territorials (PTI) són avui sòl rústic! És que es poden ocupar per habitatge lliure i no per habitatge protegit? Només s’entenen les reticències (lògiques) d’aquells que s’oposen a ocupar el sòl permès. No és el cas del govern del PP a Inca, posem-lo com exemple: en l’adaptació al PTI creixen sobre 80 hectà rees rústiques (120 quarterades), però posen el crit al cel perquè una part (i només si l’ajuntament vol!), es podria destinar a l’operació Carbonero. Tot per contribuir al festival de la confusió.
La picabaralla sobre si es limitava als sòls de creixement o incloĂŻa els sòls d’harmonitzaciĂł tampoc tĂ© cap rellevĂ ncia. De fet, el municipi hauria de poder crĂ©ixer per on volguĂ©s, tret de prohibicions justificades (en aquest sentit, les zones turĂstiques estan protegides pel POOT, abans i desprĂ©s de la llei). El que resulta rellevant no Ă©s per on es creix sinĂł quant. I el quant l’afiten els PTI. Idò bĂ©, davant la sorpresa dels qui intentaven entendre la polèmica, PP, PSOE i UM arriben a un acord per superar els lĂmits dels PTI, el Bloc-PSM s’hi va oposar. Afortunadament, al final, no hi haurĂ cap dispensa de creixement. L’HPO ha de tenir prioritat i, si cal, beneficis en densitat i tramitaciĂł, però no ha de suposar mĂ©s creixement del previst (que ja n’hi ha).
Ja hi ha placet per tramitar la llei, i aixĂ i tot, el Govern ha de procurar assolir el sostre d’habitatges protegits fent Ăşs d’altres mecanismes. De fet, acaba de comprar sòl urbĂ per un milenar d’habitatges i encara falta sumar-hi, per exemple, Son Busquets. Amb prou voluntat polĂtica, potser hi podrien aportar 600 habitatges mĂ©s a Can Domenge, a la finca que era del Consell. A mĂ©s de tots els HPO que emprengui la iniciativa privada en la nova conjuntura econòmica i estimulats per mesures que, en la darrera versiĂł, incorpora la llei.
Per altra banda, calen mesures estructurals, urbanĂstiques, fiscals, i de tot ordre, sobre les que s’estĂ treballant. Al final, l’administraciĂł hauria de comptar amb un parc immobiliari raonable, destinat majoritĂ riament a lloguer, per poder afrontar situacions conjunturals. A Mallorca el lloguer pĂşblic Ă©s prĂ cticament inexistent i just un 10% a l’Estat; m’agrada mĂ©s el model holandès (75% en lloguer), però aquestes sĂłn figues d’un altre paner.ť
|