'Ibarretxe i la democrà cia'
Article d'opinió d'Antoni Alorda, diputat del BLOC-PSM, publicat al diari Última Hora
En el debat sobre la consulta basca, PP i PSOE renuncien a defensar les bondats del seu model d’Espanya enfront del que proposa el govern basc. En comptes d’entrar al debat polÃtic, només al•leguen la gravÃssima il•legalitat, l’heretgia polÃtica, el pecatot, de pretendre consultar el poble, i branden la por i el menyspreu per enterrar la iniciativa. Lamentable. Democrà ticament lamentable.
Però com és possible que sigui tan comú i permès escarnir, fins criminalitzar, un referèndum? Per entendre-ho, s’han de repassar l'arsenal ideològic predemocrà tic. La legitimitat basada en la tradició i la teologia han estat fórmules tan exitoses que perduren, no debades les idees simples que permeten capir relacions complexes exerceixen una persuasió tremenda, per absurdes que siguin; i sobreviuen, mutades de mil maneres, durant molt de temps després d’haver-se esbaldregat les bases que les sustentaven.
Renaixement i Il•lustració racionalitzen el poder, tanmateix, la modernitat sacralitza termes com Estat, Sobirania o Nació. Ni la sobirania nacional ni el govern de les lleis no exigeixen un règim democrà tic (els liberals es resisteixen molt a acceptar una persona un vot) fins que les forces progressistes imposen el postulat de què el poder és del poble.
Però, quin poble? Pareix clar que són els ciutadans els qui ho han de decidir i que no és acceptable que un demos (població que viu a un territori) més gran, pugui retenir (capturar?), democrà ticament, un altre de més petit si aquest no en vol formar part.
Però les rèmores del passat distorsionen aquesta lògica. Un dels contraris més imponents és l’Estat-nació. La seva base és que si un Estat existeix és que té dret a existir i, pel fet d’existir, compta amb una Nació. La doble tautologia és desmentida mil vegades per la realitat, però consona amb idees arrelades i resulta molt convenient per a alguns. Per reforçar el plantejament es recolza en un text sagrat, la Constitució, que es converteix en barem de legitimitat i, de passada, procura establir entre els seus dogmes la indivisibilitat de la Nació. La Nació-Déu, Única i Indivisible, ens dóna les Taules de la Llei-Constitució.
I per què és la Nació espanyola el demos que legitima la Constitució ? Perquè és l’única nació que reconeix el franquisme. Jas legitimitat! La dels Decrets de Nova Planta.
Cal reaccionar davant les barreres a la vera democrà cia, racional i secular. Tot poble ha de poder decidir el seu futur (aquà sà que la brutal i aberrant violència etara és un emperò de pes). Els lÃmits que ha de posar la Comunitat Internacional són el respecte a uns drets universals de la persona i dels col•lectius, i la garantia de netedat en les decisions democrà tiques. La resta són vuits i nous i Cartes (Magnes) que no lliguen.
|