El PSM opina. 16/01/2009

'Les condicions per a un finançament autonòmic just'

Article d'opinió de Pere Sampol, Senador per les Illes Balears en representació del Bloc per Mallorca-PSM, publicat al Diario de Mallorca

Després de la ronda de reunions del president del Govern espanyol amb els presidents autonòmics, resten poques setmanes perquè es concreti una proposta definitiva. Mentrestant s’haurà de reunir el Consell de Política Fiscal i Financera, que és el marc on s’han d’acordar les bases del nou sistema, les quals seran trameses pel Govern espanyol a les Corts Generals perquè es tramitin en forma de projecte de llei. És, per tant, en aquest fòrum, en presència dels responsables del Govern espanyol i de totes les Comunitats autònomes, que el Govern de les Illes Balears haurà de defensar les condicions per a un sistema de finançament just per als ciutadans de les Illes Balears.

Fins ara, la Conselleria d’Economia i Hisenda del nostre Govern ha plantejat el tema correctament, amb uns criteris totalment raonables: que el sistema es basi en la població real, ponderant els costos de la insularitat, entre d’altres temes menors. Però el problema ha sorgit, al meu entendre, quan entram en la recta final de les negociacions. De tal manera que el nostre president, en la seva entrevista amb el president del Govern espanyol, va resumir la reivindicació de Balears amb una demanda: l’equiparació de Balears amb el finançament per càpita mitjà de totes les comunitats.

Tot i admetre que aconseguir situar-nos en el finançament mitjà suposaria un avanç, el resultat continuaria essent totalment insuficient i injust per a Balears. A més que aquest plantejament debilita la nostra capacitat negociadora. En les circumstàncies actuals i després d’haver aconseguit que el Govern espanyol i la resta de Comunitats reconeguin que les Illes Balears són les més perjudicades pel sistema de finançament autonòmic i que aquest perjudici es remunta als orígens de la nostra autonomia, és el moment de posar damunt la taula la gravetat del problema i exigir solucions. Amb aquests antecedents el Govern de les Illes Balears no es pot conformar amb situar-nos a la mitjana de finançament per habitant, sinó que ens correspon, en justícia, estar per sobre de la mijana, pels següents motius:

1.- El finançament autonòmic ha de contemplar el finançament de les competències en carreteres i ferrocarril, que en el cas de la península corresponen al Govern de l'Estat ja que són considerades d’interès general pel fet que comuniquen vàries comunitats. De fet, cada any analitzam els Pressuposts Generals de l’Estat i constatam que la inversió a Balears és de les menors de totes les comunitats. El Govern espanyol ho justifica perquè en el nostre cas no es contemplen inversions en aquestes dues matèries, carreteres i ferrocarril, ja que estan transferides. Aleshores, si tenim transferides aquestes dues competències tan importants, les que necessiten un major esforç inversor, perquè no sols no han suposat un plus en el nostre finançament autonòmic, sinó que hem estat a la cua, un 21% per davall del finançament mitjà? La lógica ens diu que si l’Estat gasta menys a Balears perquè tenim més competències, llavor hauríem de rebre un finançament adicional.

2.- El sistema ha de tenir en compte, més que la insularitat, que provoca un encariment dels preus, la pluriinsularitat, que en alguns cassos genera un increment de la despesa pública superior al 20 % pel fet que s’han de multiplicar per tres o per quatre alguns equipaments públics.

3.- El nou sistema ha de compensar el dèficit prolongat de despesa i d’inversió públiques a les Illes Balears. Trenta anys de ser els darrers en finançament autonòmic, en despesa estatal i en fons europeus han acumulat un dèficit en els serveis públics que necessitarà dècades per solucionar-se.

4.- El sistema ha de premiar l’esforç fiscal que fan les Comunitats. Si segons les dades oficials les Illes Balears aportam anualment a l’Estat el 14% del nostre Producte Interior Brut, 3.000 milions d’euros al any, és ben just que els primers beneficiaris de la creació de riquesa siguin els ciutadans que la fan possible. Però no sols no ha estat així, sino que aquesta generació de riquesa, traduïda en una gran recaptació fiscal a Balears, ha servit d’excusa per penalitzar-nos, condemnant-nos a la cua en despesa pública.

5.- El nou sistema ha de tenir en compte i ajudar a corregir els efectes negatius que ha provocat el fluxe fiscal de tanta magnitud de les Illes al Estat. El finançament per càpita un 21% per baix de la mitana; una despesa estatal alguns anys un 50% per baix de la mitjana… han estat determinants en la pèrdua de riquesa i qualitat de vida: El creixement del PIB a les Illes Balears entre 2000 i 2007 ha estat del 2,32%, front al 3,3 % de creixement de l’Estat espanyol. El creixement demogràfic a Balears entre 1999 i 2007 ha estat del 25,3%, mentre que a l’Estat espanyol era del 14%. Les Illes Balears, en aquest període, hem perdut quatre posicions en el rànking de renda per càpita. I els experts atribueixen, en gran part, aquesta pèrdua relativa de riquesa al fluxe fiscal negatiu que patim a Balears, d’una magnitud que no té punt de comparació amb cap altre lloc del món.

En definitiva, ara disposam de l'oportunitat de resoldre un problema endèmic que arrossegam des del naixement de la nostra autonomia. Per primera vegada tenim identificat i quantificat el problema i disposam d’una bona bateria d’arguments per defensar la nostra postura. Existeixen acords presos per unanimitat al Parlament de les Illes Balears. Només ens cal fermesa en la negociació. La fortalesa d’un país no depèn únicament del nombre dels seus habitants, sino de la determinació d’aquests i dels seus responsables polítics.�