El PSM opina. 31/03/2009

Regeneració

Article d’opinió d’Antoni Alorda, diputat del PSM-EN, publicat al diari Última Hora

Esser imputat no comporta ésser culpable. Dimitir, tampoc.

El festival de casos de corrupció duen mesos de protagonisme mediàtic i la credibilitat política està per davall del trespol. Precisament un dels compromisos del Govern era retornar la confiança en la Política, però, paradoxalment, l'aflorament dels casos de corrupció, tot i esser de l'anterior legislatura, no hi contribueix gaire, i, ara, els esquits a UM (i al PSOE) estemanegen el govern. Mentre, UM se suma al PP en la patètica teoria del contuberni. Tot, en un moment socioeconòmic molt delicat que exigeix estabilitat, dedicació... i credibilitat.
La reacció regeneradora, si vol esser eficaç, ha de ser proporcionada. No basta avaluar cas per cas. La suma és un ens distint de cada sumand i, com que la percepció social és del conjunt, és aquesta magnitud la que cal afrontar. A grans mals, grans remeis.

Sabem que el canibalisme dels titulars fa que una situació que sembla insostenible avui, l'endemà es desinfli, i, en un temps, tota la fúria es pot haver esvaït, pots arribar a dubtar si ho has somiat. La successió ininterrompuda de novetats ens empeny a una voràgine de conjunturalisme, sense fondària, sense nord. Però també sabem que res passa sense deixar un rastre, que les flaires corruptes ho impregnen tot. Avui, la credibilitat, sigui just o sigui injust, passa per remodelar governs.

I no basta. UM ha de retirar l'esmena de Son Baco, una provocació sobrera, que, si s'aprova, romp el pacte en mil bocins (bé, precisem, en dos o tres). El missatge que la solució econòmica és el desenvolupisme, no va només contra la literalitat de l'acord de govern, sinó contra el seu esperit més pregon, fent-lo inassumible per un dels signants. O no ho han calibrat prou, o és que en coneixen, i en cerquen, les conseqüències.

Si es pretenen altres objectius (o torçabraços continus), val més dir-ho clar i actuar en conseqüència. Ara, si es vol un pacte estable, calen gestos immediats i parlar-ne a fons fins trobar un punt satisfactori per tothom, des de la cooperació i la intel"ligència; això sí, per fer polítiques alternatives a les del PP, en matèries com la corrupció, el territori, el benestar o la llengua.

D'esperar, d'enredar, se'n sol dir prudència, però, al punt que hem arribat, cal decisió. No és l'hora dels pusil"lànimes. Parafrasejant Obama: només l'audàcia pot rescatar l'esperança.

Antoni Alorda, diputat del Bloc-PSM-Verds �