El PSM opina. 07/04/2009

Les fal·làcies de la Sra. Estaràs

Article publicat avui al Diari de Balears d'Eduard Riudavets, diputat del PSM-Entesa Nacionalita.

Diumenge matí. Acab de llegir una entrevista a Rosa Estaràs, presidenta del Partit Popular a les Illes Balears. Diu la Sra. Estaràs: "Hi ha el dret que tothom es pugui expressar en la llengua que estimi oportuna [canvia al castellà] y que nadie pueda ser discriminado por razón de lengua. El deber no está regulado en el Estatuto. Vàrem ser l’únic partit que ens oposàrem que l’Estatut posàs el deber. El derecho el tenim tots, el deure de la llengua catalana no existeix a l’Estatut. Tu tens el dret d’utilitzar la llengua que vulguis, però no hi ha cap deure de fer-ho [atendre en català]. Tu et pots dirigir a l’Administració en la llengua que vulguis, però l’Estatut no reconoce el deber. Durant la negociació de l’Estatut hi va haver un debat molt intens sobre això, sobre si amb el dret anava equiparat el deber a aprender la lengua catalana. I a diferència de l’Estatut català, el nostre no recoge el deber. El deber no existe. Sólo existe el deber de saber castellano".

És obvi que aquestes declaracions les hem d’emmarcar dins la campanya que contra la llengua catalana ha posat en marxa el Partit Popular. Una ofensiva que he criticat i que sens dubte seguiré criticant en dies successius, però avui em vull centrar en les paraules concretes de la presidenta del Partit Popular perquè és difícil trobar, en tan poques ratlles, tants embulls, tantes tergiversacions interessades de la realitat, tantes fal·làcies intencionades... Efectivament, l’Estatut d’Autonomia no estableix el deure que tots els ciutadans de les Illes Balears coneguin la llengua catalana, a diferència de la Constitució que sí obliga a conèixer el castellà. Això va ser el principal motiu, precisament, pel qual el PSM-Entesa Nacionalista va votar en contra del nou text estatutari. Ara bé, d’això no es poden deduir, per res, les conclusions a què arriba la Sra. Estaràs en un exercici de cinisme polític incommensurable. Perquè l’Estatut d’Autonomia sí estableix a l’article 4 que "…ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma".

Així mateix, la Llei de Normalització Lingüística a l’article 8.1 ens diu: "Els ciutadans tenen dret d’usar la llengua catalana, oralment o per escrit, en les seves relacions amb l’Administració pública en l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma". Per si això no bastava el "Estatuto Básico del Empleado Público", llei estatal, a l’article 54.11 fixa taxativament que els funcionaris públics "garantizarán la atención al ciudadano en la lengua que lo solicite siempre que sea oficial en el territorio". En la mateixa línia la Llei 55/2003 –també estatal–, anomenada "Estatuto marco del personal estatutario de los servicios de salud", deixa ben clar a l’article 30.2 que "los procedimientos de selección, sus contenidos y pruebas se adecuarán a las funciones a desarrollar en las correspondientes plazas incluyendo, en su caso, la acreditación del conocimiento de la lengua oficial de la respectiva comunidad autónoma en la forma que establezcan las normas autonómicas de aplicación".

També a l’article 72.2 qualifica de falta molt greu "toda actuación que suponga discriminación por razones ideológicas, morales, políticas, sindicales, de raza, lengua, género, religión o circunstancias económicas, personales o sociales, tanto del personal como de los usuarios, o por la condición en virtud de la cual éstos accedan a los servicios de las instituciones o centros sanitarios". Així mateix, la Llei 3/2007 de funció pública de les Illes Balears també fixa entre els requisits per accedir a la funció pública: "Acreditar el coneixement de la llengua catalana que es determini reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents" i que "el personal funcionari a què es refereix el punt anterior que no pugui acreditar el nivell mínim exigit de coneixement de la llengua catalana queda obligat a assolir-lo i acreditar-lo, en els termes que s’estableixin reglamentàriament".

En definitiva, queda ben clar que els ciutadans de les Illes Balears tenim el dret d’adreçar-nos als funcionaris públics en llengua catalana. Queda ben clar, així mateix, que per garantir aquest dret l’Administració ha d’exigir l’acreditació del coneixement del català. Finalment, queda ben clar també que tant el dret d’ús de la llengua catalana com l’exigència del seu coneixement als funcionaris públics està emparat tant per la legislació autonòmica com per l’estatal. Les declaracions de Rosa Estaràs en les quals intencionadament mescla els conceptes de "deure de tota la ciutadania" amb els "deures, regulats per llei, dels funcionaris públics" són una absoluta grolleria jurídica, no tenen cap fonament legal i demostren una total absència de rigor a l’hora de construir un discurs. Són simplement paraules destinades a confondre la població, a intentar generar un conflicte lingüístic, a utilitzar la llengua com a armament de confrontació partidista.�