El PSM opina. 08/05/2009

'Virgili i el PP a la manifestació de l’OCB'

Article d'opinió d'Antoni Alorda, diputat del BLOC-PSM, publicat al diari Última Hora

Els canvis de lideratge són moments delicats, oberts, premuts d’oportunitats. La partida de Rosa Estaràs permet al PP corregir rumb. Cañellas va evolucionar de la ultramontana AP fins a un partit amb sensibilitat regionalista. Deixem avui d’altres aspectes...

L’ègida d’Aznar, cavalcant sobre uns mitjans hostils a la diversitat lingüística, i el seu èxit electoral, va arrossegar (retornar) el PP a la castellanització, les glòries imperials, fins al punt de transgredir els mínims sobre els quals basculava el consens lingüístic. Ara, el PP intensifica el setge contra l’oficialitat del català i galvanitza els qui volen que deixi de ser la llengua del país per relegar-la a la camilla domèstica (dels oriünds).

Confés que no tenc gaires esperances, però tant de bo la renovació suposi abandonar la croada contra el català. Em conhorta sentir íntimament que ho dic de cor, que no he sucumbit al partidisme malaltís que et pot fer desitjar just el contrari del que creus millor. La corrosiva perversió de la tàctica. No és fàcil, la pràctica política prima la jugada en curt i sol oblidar els horitzons. Puigcercós, per posar un exemple, deu preferir un PP lingüicida pels rèdits polítics que li comporta. Pujol, no. Els dirigents de l’OCB, tampoc. Per això, sé cert que voldrien participants del PP en la manifestació en favor de la llengua, Cristòfol Soler hi compareixia...

Naturalment, la condició és assumir un compromís sincer i, per tant, un canvi copernicà. Avui representen l’antítesi: l’OCB remarca la convidada als nou vinguts, mentre que el PP, enlluernat per la promesa de vots, els anima a ignorar la llengua pròpia (pròpia per història i pròpia jurídicament, Estatut dixit), provocant segregació lingüística i erosionant el consens sobre les senyes d’identitat comunes.

Quan Enees va baixar als inferns per visitar son pare, Anquises l’adverteix contra les dissensions entre germans: “No, fills meus, no aveseu els vostres esperits a tals batalles/No gireu la vostra força contra les entranyes de la pàtria.� Envestir contra la llengua pròpia és envestir contra les entranyes del que som. Vaig suggerir al PP repetir la frase (refeta per G. Forteza) com un mantra: non vertere vires in viscera patriae, non vertere vires in viscera patriae... Potser els funciona. No hi té res a veure, però, a mi, repetir 2 a 6, 2 a 6, 2 a 6... m’ha alegrat la setmana.�