'Ternelles, Rosa Parks i Biel Vicens'
Article d'opinió d'Antoni Alorda, diputat del BLOC-PSM, publicat al diari Última Hora
Ternelles és un camà públic... però està tancat sense permÃs municipal.
Fa uns anys, quan l'ajuntament el considerava privat, va establir una servitud de pas públic limitant els usuaris a vint diaris, molt més restrictiu que un parc natural. Però mai ha regulat com exercir aquest dret i ningú sap com anar al Castell del Rei per Ternelles (bé, sÃ, demanant-ho a la Banca March).
Cansats d’aquesta situació, un grapat de ciutadans valents, ecologistes que estimen la muntanya i el paÃs, s'aplegaren per exigir que el camà públic fos tractat com a tal. No tenien cap interès en una excursió multitudinà ria, però no consentien la passivitat municipal ni que se’n riguessin d’ells.
L'any passat pujà rem a Ternelles. Trobà rem la barrera tancada i agents forestals que impedien el pas. La situació era incomprensible. Absurda. Insultant. Però ho acatà rem, amb el ferm compromÃs de remoure aquella situació. Enguany, el permÃs es va demanar fa dos mesos i l'autoritat ambiental el va atorgar. L’ajuntament, a la fi, havia declarat el carà cter públic del camà (boib 30.10.08). Però sembla que, el darrer dia, el Batle va apel·lar a aquella limitació numèrica de la servitud en camà privat, sense aplicar la previsió especÃfica per a grups (!). Per què? Pressions?
La Plataforma es va trobar entre l’espasa de plantar cara o (consentir) la paret enmig del camà i anul·lar l'excursió. Decidiren espases. I partÃrem cap a Ternelles. Pel camÃ, topà rem la barrera il·legal custodiada per policia local (curiosament no eren al principi oficial del camÃ, ni hi són avui per garantir el pas...). Passà rem. Cap incident.
El Batle sap on trobar-me. Si em demanau si estic empegueït de res, vos hauré de confessar que sÃ... del tristÃssim paper del Batle de Pollença.
El 1955 Rosa Louise Parks va ocupar un seient de bus reservat als blancs. Era negra i li estava prohibit. No es va aixecar. Va ser detinguda, empresonada i condemnada a una multa de 14 dòlars. Aquell gest va sacsejar els Estats Units. El Senyor beneeixi Rosa Parks.
N’hi ha que diuen que la “il·legalitat†de Parks és inacceptable en democrà cia, d’altres repliquen que és un gest magnÃfic, però que un polÃtic en el govern no el podria fer de cap manera, que l’únic recurs que té és arreglar-ho o dimitir. Idò jo dic que si el governant hagués provat de canviar les normes i, pels motius que sigui (perquè és competència municipal, perquè no té majoria suficient...), no ha pogut; el millor que pot fer és asseure's devora Parks i deixar-se detenir, empresonar i multar amb ella.
El Conseller Biel Vicens va passar la barrera, ell ha entès la importà ncia dels gestos per canviar un statu quo anquilosat. Em satisfà militar a un partit que encomana a Vicens formar part del Govern. L'actitud dels qui el qüestionen és el que mantén perpètuament banyades les ales d'aquest paÃs.
UM ha expulsat el PSM del govern de Pollença per aquest fet. Tanmateix, avui no hi ha discriminació racial en els busos d’Alabama.
|