|
'Ses Covetes, paisatge amb figures'
Article d'opinió d'Antoni Alorda, membre de l'Executiva del PSM-EN i diputat del BLOC i PSM-Verds, publicat a IBDigital. 
Hem guanyat. Gairebé vint anys de plets contra una promotora, un ajuntament i els successius governs del PP, que pretenien edificar 67 apartaments en zona protegida de primera línia de vorera de mar, en Es Trenc. Han perdut.
Ha guanyat la protecció, el seny i la llei. Ha guanyat gràcies a la perseverança i l’audàcia d’unes persones que avalaren amb el propi patrimoni per aturar les obres. I les aturaren. Els bucs hi queden per a la nostra vergonya, furóncol enfitós en la pell mallorquina. Avalaren vint milions de pessetes del 94 però es feien responsables de qualsevol quantitat que dictés el jutge com a indemnització. I el plet durava i durava, les eventuals indemnitzacions anaven pujant. Ara la promotora demana 27 milions, però... d’euros! Com que ha perdut tots els plets contra PSM i GOB (per cert, al·leguen fallida per no pagar les costes processals...), els demana a l’ajuntament que els va atorgar una llicència il·legal.
Els campaners tenen l’espasa a sobre pel mal cap dels seus ex-governants, després d’haver gastat milers d’euros públics en plets contra els ecologistes, que només han pogut resistir gràcies a la solvència i la generositat d’un magnífic equip jurídic, veritable artífex de l’èxit. Ara, voltes que dóna la política, un Batle del PSM ha de vetlar perquè l’arrogància caparruda del PP (si no altres motius més tèrbols) no perjudiqui els campaners i campaneres. Hi ha arguments per concurrència de culpes; en darrer extrem, haurien de respondre els autors materials dels fets.
Però tampoc ens enganyem, el poble coneix el joc (com sap qui ha emparat la corrupció). No debades, a banda i banda de les batalles polítiques per urbanitzar o no urbanitzar, sempre trobam els mateixos protagonistes. El poble ho sap i tria, conscient de l’advertència de Suetoni: vulpes pilum mutat, non mores, la guineu muda de pèl, no de costums.
Jaume Font, quan era Conseller de Medi Ambient, digué que Ses Covetes són un símbol. Tenia raó. Però ell ho deia per justificar que l’Estat comprés aquell "mamotreto" al preu que en demanés la promotora... No ens pot venir de nou: a Mondragó compraren a preu milmilionari amb l’excusa de no urbanitzar els terrenys. Primer es creen plusvàlues urbanístiques i, després, es paga a preu de canari jove, amb doblers públics, per llevar la retxa que s’havia dibuixat al plànol.
Però l’encerta en allò del símbol: símbol dels pecats i els pegats de la política urbanística a Mallorca. Símbol dels motius que mouen a uns i altres a intervenir en la vida pública.
|
)
