|
'Dies d’expiació'
Article d'opinió d'Antoni Alorda, membre de l'Executiva del PSM-EN i diputat del BLOC i PSM-Verds, publicat al diari Última Hora. 
El PP sembla que vol encetar cicle amb el ritus jueu del Dia de l'Expiació: carregar tots els pecats sobre un boc i abandonar-lo al desert.
Jaume Matas ret comptes demà davant un tribunal. Què en diu J.R. Bauzá, el nou líder del PP? Que no hi té res a dir (no deu ser molt xerrador): no vol mirar pel retrovisor, diu. Que Matas és un militant de base, diu, i s'ha de defensar com ell trobi més oportú.
Un militant de base, potser sí, però se'l jutja com a màxim responsable d'un govern i d'un partit.... Ara el volen fer passar per l'únic responsable de tutti quanti. Bauzà accepta justificacions de la direcció anterior com ara "em falsificaven la signatura", l'entendridor "jo no m'enterava de res" o les exculpacions inculpatòries "jo ni hi compareixia", fins la naïf "em digueren que això anava així", o la roí "tots fan igual".
S'investiguen beneficis del partit, però Bauzá no anuncia revisió de comptes ni parla de tornar un cèntim. Això sí, imparteix lliçons de coherència, sobretot en relació a UM: diu que ell no els hauria separat del Govern, però condemna que s'hi arribi a cap mena d'acord... bé, que hi arribin els altres, perquè ell sí que hi pacta, fins al punt de negociar mocions de censura
Si Bauzá és ambigu en la reivindicació del llegat matista, una època d'excessos, de consum de territori, assetjament a la llengua del país i madrilenyització de la política, no ho és gens en matèria lingüística o territorial. La guineu muda de pèl, no de costums.
Retorna al secessionisme predemocràtic i promou regressions en l'oficialitat del català. "Aquí no deim got", diu el nou líder; però a Menorca i Eivissa sí, Sr. Bauzá: que no és candidat per aquelles illes? O són "massa catalanes"?
Entre les primeres iniciatives, lleis-mesura per construir sols protegits. Una aportació "moderna" del nou líder del PP. Un futur dissenyat per retrovisor.
Ara, si feim cas d'enquestes, potser la fórmula de descarregar-se de culpes els funciona, i això que els profetes s'esgargamellaven per advertir que les ofrenes són debades sense propòsit d'esmena i penitència. O els funciona, o l'electorat conservador és molt condescendent amb les flaqueses de la carn (de la carn del seus).
Una curiositat: a la Torà el boc emissari no és una ofrena a Yahvé sinó a Azazel, l'enigmàtic àngel caigut, lloctinent de Satanàs (Lev. 16).
|
)
