El PSM opina. 30/04/2010

'L'ús del català al Senat: un dret democràtic, i no una arma partidista'

Article d'opinió de Pere Sampol, senador del PSM-EN, publicat a Crònica.cat

El passat dimecres el ple del Senat va admetre a tràmit una proposta per modificar el reglament intern de la cambra amb l'objectiu de poder utilitzar les llengües cooficials en totes les activitats parlamentàries. Es tracta d'una iniciativa de 34 senadors nacionalistes que confiem en el sentit comú i el reconeixement d’un dret democràtic que no és altre que l’expressió de la condició de cambra territorial.

Ara bé, tot i el suport dels senadors del PSOE, és lamentable el confrontament provocat pel grup del Partit Popular, que es dedica sistemàticament a atacar i menysprear els drets constitucionals dels ciutadans d’expressar-se en la llengua pròpia. Tenint en compte que es tracta de representants polítics, aquesta actitud és profundament irresponsable.

Emprar el català, el gallec o l'èuscar al Senat és la manifestació normalitzada de la realitat social i cultural dels territoris de l’Estat. Un plurilingüisme que, de ser acceptat, enriquirà la vida parlamentària i l’aproparà a la realitat. Però, sense haver d’anar tan lluny, el que defensam és el dret d’utilitzar la llengua pròpia de cada territori simplement per ser un dret, per ser normal.

Cal defugir, per tant, les polèmiques reduccionistes i cal no amagar una realitat plural, com s’ha fet durant anys de dictadura. Ja és hora que, després de 30 anys de democràcia, i tal i com estableix la Constitució, les diferents modalitats lingüístiques siguin respectades i protegides.

Però una llengua només és respectada si se'n permet l'ús, i només és protegida si se'n fomenta l'ús. Jo, davant determinades actituds, sent que la meva llengua, el català,  la llengua escrita més antiga d'Europa, no és respectada, no es protegeix i, el que és pitjor, no és estimada, sinó més aviat odiada, per una part important dels ciutadans de l'Estat i dels seus representants polítics. És trist, però és la realitat.

Ja va sent hora, per tant, de deixar d’utilitzar la llengua com arma llancívola de confrontació partidista per exaltar un patrioterisme excloent i arcaic, i d'estar orgullosos del nostre extraordinari patrimoni lingüístic i cultural, difonent-lo entre els ciutadans i estimulant-ne el coneixement.