"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 04/06/2010

'Idò jo vull més despesa pública'

Article d'opinió d'Antoni Alorda, membre de l'Executiva del PSM-EN i publicat a IBdigita




El foc colgat del neoliberalisme torna a prendre. Després d’una retirada tàctica pels desastres infringits al planeta, reprèn la seva cursa de retalls socials, tot encomanant la idea que el problema és “lo públic”, començant pels representants democràtics (esdevinguts “cadires” en una grollera metonímia que ha fet fortuna). Idò jo no hi combreg.

 

Naturalment que en un moment difícil es poden haver d’adoptar decisions difícils. I el moment que vivim, que viu Occident, l’Estat i les Illes Balears, és complicat. Haver-ho negat, o minimitzat, ha estat un greu error. També és cert que hi ha marge per racionalitzar la despesa, l’arquitectura institucional i la burocràcia (el primer, l’Estat, eliminant províncies, per exemple), i per augmentar la productivitat de la funció pública, inclosos els càrrecs polítics. Una obligació aquesta de la racionalització i de no consentir abusos, ni de polítics corruptes ni d’empleats públics acomodats, que s’ha d’afrontar en qualsevol temps, però que la bonança (com també el clientelisme o una estratègia sibil·lina de desprestigiar lo públic per afavorir privatitzacions i d’altres causes) han ajornat afrontar-lo amb empenta. Ara és el moment: afrontem la crisi com a oportunitat per fer el que en tot cas s’hauria de fer, de la necessitat, virtut. Desfer el camí errat del PP culminat la darrera legislatura.

 

El Govern progressista ho anava fent, en bones, que és el prudent. Però ara s’imposa un salt, com deia David Lloyd George, el liberal que contribuí a forjar l’estat del benestar britànic (enfrontant-se als conservadors, com sempre), per passar un precipici, cal tenir el coratge de saltar, no es pot superar fent dues passes...

 

Però seria un greu error perdre de vista que la despesa pública a les Illes Balears és miserable. En els països escandinaus, la despesa pública supera el 50% del seu PIB. La tan alabada Alemanya té una despesa pública molt superior a l’espanyola (que no arriba al 40% del seu PIB). Però què dir de la migradesa de lo públic a les Illes Balears?

 

Com ens podem flagel·lar sobre la despesa del país si els nostres pressupostos són ridículs? Sanitat i Educació representen dues terceres parts de la despesa (dels 3.000 milions que manejam), algú troba que hi gastam massa? Som molt enfora de destinar el 6% del nostre PIB a l’educació, una sana reivindicació, no només social, sinó de futur econòmic, o a les recomanacions internacionals en sanitat. Per cert, el mateix dia que Antich anunciava el paquet de mesures per frenar el dèficit, el Parlament aprovava instar el Govern (vots de PP i UM) a gastar dos cents milions més en sanitat. Tan de bo poguéssim! Mitja hora després, el PP afirmava que retallar 100 milions era insuficient i que, de cap manera, no hi havia d’haver cap ingrés addicional. Es pot governar un país amb aquesta demagògia?

 

El cert és que ens cal més despesa i, tot i la crisi, el nostre PIB ens dóna marge, un marge que hauríem de fer servir per empènyer l’economia i garantir l’estat del benestar. Però no se’ns dóna l’oportunitat. D’entrada, la situació mostra obscenament la magror del nostre autogovern. Mentre Zapatero ha assumit el discurs (o ha sucumbit a les pressions) neoliberals, carregant tot el pes sobre els de sempre, i, no només no compensa el nostre govern, sinó que l’extorsiona amenaçant de negar-li l’accés al crèdit. Mentrestant, la nostra dreta, cavalcant sobre una demagògia desbocada, encara ens vol fer sentir culpables, com si fóssim els d’aquí els que gastam massa... Ens diuen que si els que cobren més de 100.000 euros l’any o reben herències de més de 600.000 euros, paguen un poc més, es perjudica el consum (es perjudica el consum!) i el consum dels aturats, pensionistes i funcionaris? Idò jo dic que és immoral demanar sacrificis a uns i no tocar uns altres, sobretot quan el sistema fiscal ha anat perdent progressivitat. Per arrodonir-ho, ho heu de creure, en el Parlament hem de sofrir que posin l’era Matas-Munar com a exemple d’eficàcia i austeritat! Idò.

 

Antoni Alorda i Vilarrubias





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: