|
Retalls i misèries
Article d'opinió de Antoni Alorda, membre de l'Executiva del PSM-EN i publicat a Última Hora 
El conjunt de la despesa pública a les Illes Balears és miserable en relació a la riquesa que s’hi genera. Potser no hi ha d’altre indret en tota Europa amb una desproporció comparable. Tota reflexió per afrontar la crisi ha de començar per aquesta constatació. Si haguéssim pogut gestionar, i ho haguéssim volgut fer des de paràmetres progressistes, les grans oportunitats que ens aporta el nostre PIB, segur que estaríem avui molt més ben posicionats i, per descomptat, no patiríem la massificació dels nostres serveis.
Capficats en el com i on retallar despesa pública, no hauríem d’oblidar que la d’aquí és insuficient, no contribuïm, fins i tot sense reparar-hi, a l’estigmatització de lo públic, que no ha estat el que ha provocat el crack... Després d’una retirada tàctica pels desastres infringits al planeta, el foc colgat del neoliberalisme torna a prendre, i com!
Ara, negar que la situació és delicada, no només és un desbarat sinó un perill. Cal ser-ne conscients i actuar en conseqüència. El Govern progressista ho anava fent, en bones, que és el prudent. Però ara s’imposa un salt, com deia David Lloyd George, el liberal que contribuí a forjar l’estat del benestar britànic (enfrontant-se als conservadors, com sempre): per passar un precipici, cal tenir el coratge de saltar, no es pot superar fent dues passes... Aprofitem el moment per racionalitzar processos i despesa, l’arquitectura institucional i la burocràcia, i per augmentar la productivitat de la funció pública, inclosos els càrrecs polítics.
Però també cal reaccionar contra les mesures reaccionàries de Zapatero (Merkel ha estat més progressista!) i amb l’extorsió sobre el nostre Govern, els consells i els ajuntaments tancant-los l’accés al crèdit. La injustícia de la situació a les Illes Balears, que ha de tornar més de 200 milions d’euros cada any a l’Estat per un suposat excés de finançament (?), ens obligarà a retalls dolorosos, i no podem demanar sacrificis sempre als mateixos, sobretot quan el sistema fiscal perd progressivitat. Però la dreta ens diu que, si els que cobren més de 100.000 euros l’any, o reben herències de més de 600.000 euros, paguen un poc més (com fa uns anys), es perjudica el consum (es perjudica el consum!): i el consum dels aturats, pensionistes i funcionaris? Ah, i ens posen l’era Matas-Munar com a exemple d’eficàcia i austeritat... no, si encara el model serà el de la funerària de Palma.
Antoni Alorda i Vilarrubias
|
)
