"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 24/06/2010

Per la unitat del nacionalisme progressista

Article d'opinió de Pere Sampol, senador del BlOC per Mallorca i PSM-Verds, i publicat a Crònica.cat



Davant els recents esdeveniments en l'escenari polític de les Illes, en què l'actual coalició del BLOC per Mallorca es va transformant poc a poc de cara a conformar un nou pacte electoral per al 2011, val la pena que feim una mica de recopilació de fet. I posant la vista en el passat menys i més recent, puguem comprendre i fer comprendre, tant als ciutadans com a la resta de forces polítiques, quin és el paper que ens ha pertocat i quin volem realitzar en el futur.

 

A les eleccions autonòmiques i municipals de 1995 el nacionalisme va obtenir el millor resultat electoral de la història de les Illes Balears. El PSM va obtenir prop del 14% dels vots, amb cinc diputats a Mallorca i un per Menorca. Però, també aquell any, entraren a les institucions, per primera vegada, d’altres formacions polítiques que pugnaven per part del mateix espai polític: Unió mallorquina, que a les anteriors eleccions s’havia presentat amb el PP; Esquerra Unida a Mallorca i els Verds per Eivissa, formacions que, gràcies a la plataforma parlamentària adquiriren major protagonisme polític. Al mateix temps, i coincidint amb un moment àlgid d’ERC a Catalunya, Esquerra s’organitza a Mallorca i a Eivissa disputant el mateix espai electoral. Tot en un moment, el de la passada legislatura, en què Entesa per Mallorca s’escindeix del PSM. En pocs anys, per tant, hem passat d’una única formació política amb representació parlamentària dins l’espai nacionalista, a sis formacions.

 

Aquesta fragmentació d’un espai tan limitat, encara en construcció, ha suposat seriosos entrebancs al creixement d’aquest espai polític. Per una banda, ha provocat un fre en l’afiliació política ja que la divisió ha desmotivat la participació de persones que no s’han decidit per cap de les formacions. Però també n’ha resultat la dispersió de candidatures municipals que han optat per la forma d’agrupació d’electors, amb un escàs compromís de captació del vot autonòmic per cap de les formacions polítiques. Sense oblidar la pèrdua de centralitat política, entesa com la voluntat d’arribar a àmplies capes socials, pel fet que la disputa per l’espai nacionalista, d’esquerres o ecologista ha radicalitzat el discurs de tots, allunyant-nos de la majoria social.

Amb tots aquests elements la presència institucional del nacionalisme progressista ha perdut pes, coincidint, a més, amb el rearmament ideològic del nacionalisme espanyol més ranci, que gaudeix d’àmplies plataformes mediàtiques, les quals influeixen considerablement en l’electorat de les Illes.


Cal, per tant, la reunificació de l’espai nacionalista progressista i que tots els partits facem un esforç per posar les coses més fàcils als nostres electors i generar il·lusió entre nous votants. I aquest és precisament l’objectiu que persegueix el PSM, i al meu entendre, la millor solució. La refundació de l’espai de l’esquerra nacionalista en una sola organització política que, al marge de la qüestió programàtica, ha de complir uns mínims organitzatius que són:

- Lla sobirania de decisió en les Illes Balears, al marge de qualsevol altra opció exterior.


- Una estructura federal paritària a nivell d’illes, en la que les decisions es prenen per consens.


- Democràcia interna a partir del vot personal dels militants, que decideixen els seus representants institucionals a partir dels mèrits personals de cada candidat.



El que no pot continuar és la coexistència de diversos partits que estratègicament aspiren a hegemonitzar l’espai polític a costa de l’adversari més proper. El PSM està disposat a dissoldre’s dins una nova organització que tingui ERC com a referent a Catalunya. Però ERC no està disposada a fer el mateix. En aquest context, el suport econòmic a ERC-Illes des del Principat tan sols fomenta la divisió del nacionalisme progressista a les Illes, el qual no creix de forma natural a les Illes, sinó gràcies al finançament que li arriba del Principat. 


Pens a més, que ara es donen les condicions polítiques perquè aquesta nova organització política obtingui un bon resultat electoral. La corrupció del Partit Popular i Unió Mallorquina, junt amb el descrèdit de Zapatero i les polítiques antisocials que impulsa, poden afavorir una formació que pot enarborar la bandera de la honestedat i pot engrescar, de bell nou, moltes persones i candidatures municipals a tots els municipis de les Illes. És hora, per tant, del patriotisme de País i no del patriotisme de partit.

 


Pere Sampol i Mas, senador pel BLOC per Mallorca i PSM-Verds





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: