|
Eliminar diputacions
Article d'opinió d'Antoni Alorda, diputat del BLOC, publicat al diari Última Hora. 
Ara ha tocat als drets laborals. Vivim una crisi financera per actius enverinats i bimbolla immobiliària i s’afronta... reduint despesa pública. Tenim xifres històriques de desocupats i la recepta és... facilitar l’acomiadament, i reduir inversió pública. Els excessos neoliberals provoquen un caos i ara en culpen l’estat del benestar, una acusació que, amb les ràtios balears, esdevé absurda. Però funciona.
Entre les escasses contrapartides, el moment permet actuar sobre inèrcies d’altra manera inexpugnables. Fins i tot José Blanco es plantejava si té sentit mantenir les diputacions. És un debat que ens interessa, però, aquí, en comptes de qüestionar el govern d’una província, el PP qüestiona el govern d’una illa, Mallorca.
Amb municipis, comunitats autònomes, estat i la Unió, no calen més nivells administratius obligatoris, tret de les illes; sense perjudici que interessi mantenir demarcacions “provincials” en el si de les CCAA, o comarques, o mancomunitats o consorcis... Naturalment que no estalviaríem els 8.000 milions anuals que gasten les diputacions, bona part s’haurien de reubicar, però sí una part, i milloraríem en racionalitat. Bastaria una llei per passar de la cinquantena de províncies actuals a desset: les comunitats uniprovincials no tenen diputació.
No oblidem que avui les províncies comporten una enorme distorsió en la representació a les Corts generals: la relació entre el nombre de diputats per grup polític, i els que els hi correspondrien en proporció estricta als resultats electorals, és la pitjor dels Parlaments del nostre entorn. Qui va dissenyar el sistema, era plenament conscient que, amb circumscripcions petites, només tenen opció els dos principals partits, només les circumscripcions de gran població, amb més diputats a repartir, permeten millorar la proporcionalitat entre elegits i vots. A la pràctica, PP i PSOE tenen un bon grapat de diputats més dels que els hi pertoquen pels vots obtinguts (la prima ha arribat a superar els 40 diputats!). I ningú se’n fa creus. La solució passa per circumscripcions autonòmiques, que serien també províncies. Sobretot en el Senat, que es proclama Cambra de representació territorial a la manera dels Estats federals, però on els “estats” són... les províncies!
No és una qüestió menor. Les Illes Balears tendríem mitja dotzena més de parlamentaris (entre Congrés i Senat), són molts, i augmentarien exponencialment les possibilitats d’entrar una tercera força, quan, fins ara, només els dos grans partits espanyols de cada moment han tengut representació pel vot directe. I així ens ha anat.
Antoni Alorda, diputat del Bloc-PSM-Verds
|
)
