"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 11/08/2010

'I ara, l'Ullal'

Article d'opinió d'Atoni Alorda, diputat del Bloc, publicat aquesta setmana al diari Ultima Hora.




Els déus insaciables tenen això, són insaciables. La balearització exigeix sacrificis constants de territori i espai. Prometen el paradís econòmic (sobretot als seus sacerdots) a canvi de sacrificis al paradís terrenal, de paisatge, de tranquil·litat i qualitat de vida... d’atractiu turístic. Ens prometen més turistes si sacrificam allò pel qual venen (?). Potser n'hi ha que, més que servir el Vedell, s’enlluernen amb l'or de què està fet. Encara no ens hem recuperat de la fórmula estrambòtica de PP i UM per seguir urbanitzant el litoral eivissenc (no n'hi havia prou? mai n'hi ha prou), que ens retorna la urbanització zombi de l'Ullal, una zona humida en el Port de Pollença.

 

Balears supera el milió d'habitants. En la crisi dels 90, no arribàvem als 300.000 afiliats a la SS; ara superam els 400.000 i mai hi havia hagut tantes persones desocupades. Aleshores, amb molts menys visitants, s'arribà al consens teòric que calia reduir oferta. Teòric perquè era un plantejament lògic; teòric... perquè no es dugué a la pràctica.

 

Certament, aquesta legislatura s'han adoptat mesures de contenció molt rellevants (veurem a quin cost, per la dèria dels qui havien previst una mala fi d'urbanitzacions, que aquesta és una altra), però les envestides no afluixen.

 

I ja n'hi ha prou. Potser el sentir general a Mallorca no combrega gaire amb l'ecologisme: el panorama paisatgístic i electoral són eloqüents; tanmateix és probable que avui siguin majoria els que troben que ja n'hi ha prou, que no podem seguir devastant el litoral i plantejar el desenvolupisme com a panacea.

 

En el cas de l'Ullal, me n'afluix de parlar dels seus valors específics, dels motius per desclassificar-lo  fa dotze anys. Són PSOE i UM els que han d'explicar perquè s'entesten a urbanitzar un indret que tornàrem protegir fa just unes setmanes (tots els grups, tret d'UM). Troben que hi falten carrers al Port de Pollença? De ver?

 

En la consagració del gran temple de Tenochtitlan es sacrificaren milers i milers d'humans per obtenir la gratitud i favors de Huitzilopochtli. Tanmateix, pocs anys després, desapareixia l'imperi asteca. A les víctimes se'ls arrencava el cor a les escales del temple, segurament drogats perquè, segons els estudiosos, era considerat de mal gust cridar durant la cerimònia. I és que, qui té el cor al seu lloc, quan li arrabassen, pot emetre uns crits que facin tremolar les pedres. Fins i tot si només li arrabassen els ullals.

 

Antoni Alorda, diputat del Bloc-PSM-Verds






      

 

 








PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: