"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 20/08/2010

'Terra (i llengua) d’acollida'

Article d'opinió d'Antoni Alorda, diputat del Bloc




El recurs de la Defensora del Poble (de quin poble?) contra la llei d’acollida i integració d’immigrants de Catalunya, torna qüestionar les conseqüències naturals de l’oficialitat de la llengua catalana i pretén fer-la prescindible per als estrangers (i no només per als estrangers). “No els ha de perjudicar”, diu, quan tothom té clar, aquí i arreu del món, que conèixer la llengua del país no és cap nosa per als immigrants, ans una necessitat, com a mínim una enorme avantatge (no només per a ells, però sobretot per a ells), ho saben perfectament la Sra. Cava de Llano, el PP i el Govern de l’Estat, només que reserven aquest paper al castellà.

 

No és un debat més, ni es pot tractar amb frivolitat, com un enfit empalagós: és el debat sobre el rol de la llengua del país i, per tant, del seu futur. És el debat sobre els elements que han de constituir els lligams de pertinença, la cultura pública comuna, que lligui les diverses aportacions en una relació enriquidora, immune a la lacra de la xenofòbia. Afrontar aquest repte, tan delicat i complex, fent servir els immigrants com a carn de canó en una croada per la substitució lingüística, no és només un trist error, és  un despropòsit i una immoralitat.

 

A tot el món s’adopten mesures per gestionar la creixent diversitat que comporta la mundialització i la magnitud dels processos migratoris, amb l’objectiu fonamental de promoure la cohesió i la convivència plural i en el benentès que el nouvingut assumeix, i així es remarca en l’acollida, que s’incorpora a una societat distinta amb elements irrenunciables: el debat sobre el burka, per exemple, tot i que forçat ara mateix per aquí, remet als valors d’una societat de llibertats.  

 

A les Illes Balears, els responsables de política lingüística fan un esforç meritori per gestionar els impactes de l’explosió demogràfica, però en calen més, incloses mesures legals com la catalana, en les quals treballa el nostre Govern. Mentre el PP, el partit més votat del país, s’esmerça en sentit contrari, i la política d’immigració, competència fonamentalment de l’Estat (gestionada aquí pel PSOE), menysté el català en els protocols d’acollida. El solipsisme creixent de Catalunya tampoc facilita fer front comú.

 

La convivència exigeix, sobretot, remoure les desigualtats, però també gestionar la diversitat i els conflictes culturals, a fi d’oferir (i bastir entre tots) un projecte atractiu per compartir.

 

Antoni Alorda

Diputat del Bloc






      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: