"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 24/08/2010

'Espais polítics i ofertes electorals'

Article d'opinio del diputat del Bloc



 

No fa gaire vaig escriure sobre la conveniència de coalicions a Catalunya, idò, diumenge, Diari de Balears publicava una notícia (una crònica, no una opinió), en un sentit ben diferent. La notícia "lamentava" que Solidaritat Catalana i Reagrupament (com les CUP i el PSAN) no tenguin previst presentar candidatura a les eleccions autonòmiques de les Illes Balears, és més, la notícia els hi retreia, en base a aquesta dada, que "passin" de les Illes. És a dir que, en la tesi d'aquesta crònica (en el diari en català del país -que, per cert, no "es presenta" a tots els PPCC-), o com a mínim a parer del periodista (un bon escriptor i analista, l'apreciat Sebastià Bennàssar), l'escenari desitjable és una munió de candidatures independentistes de caràcter pancatalanista a cada una de les illes, partint de la premissa (sembla) que el compromís catalanista només es factible des del jacobinisme. La "notícia" no s'interessa (ni opina) sobre les possibles enteses independentistes en les eleccions catalanes, un tema que bull, sinó sobre la seva expressió a les Illes Balears.

 

Com ja vaig exposar uns posts més avall, al meu parer, la implosió d'ofertes no és cap panacea. De fet, una de les claus decisives en l'èxit de PP i PSOE és haver arrenglerat en un sol partit totes les sensibilitats d'un mateix espai, generant una força centrípeta que engoleix fins i tot persones que, en principi, són  més properes a d'altres espais; una força que fins i tot actua de murada contra l'abstenció, la qual afecta més intensament els votants que cerquen valor afegit, i tempta menys als pragmàtics que "es conformen" a què governin uns en comptes de "els altres" (sobretot la dreta és d'una fidelitat de pedra picada). En la mateixa línia, un dels avantatges d'UM és haver reunit (fins ara) la dreta nacionalista, i un dels handicaps del PSM és no haver-ho aconseguit prou, tot i els esforços (potser, vist en perspectiva, contraproduents) de sumar partits i participar en operacions d'obertura en les quals sacrificava fins i tot la pròpia marca. En el cas del PSM, precís que no em referesc tant a l'existència d'altres partits, com al desafecte de persones properes a l'ideari, al marge de si mantenen alguna militància o no, persones que han fet aportacions de mèrit i duradores al nacionalisme progressista, i milers d'altres menys significades, que, sense haver canviat de parer (naturalment, si han canviat, és comprensible que treballin per altres espais polítics), han decidit, pels motius que sigui, no contribuir a bastir un projecte potent, un dels quatre (o cinc) amb possibilitats de presència institucional, o es conformen amb penetracions socials reduïdes; afortunadament les periòdiques noves fornades de militants han permès mantenir la rellevància d'aquest espai, tot i les dificultats.

 

En aquest ordre d'ambició institucional, potser té una rellevància relativa que es presentin una, dues o cinc candidatures independentistes de Catalunya a les Illes Balears, en canvi, sí que ho pot esser a Catalunya, perquè la "riquesa" d'ofertes (i en comprenc els motius) no contribueix a dotar de solidesa un catalitzador solvent per a l'àmplia demanda d'una reacció que batega en la societat catalana. I no són berbes. Mentre un espai polític s'entretén amb els matisos, els altres agrenen cada racó. Per cert, que, en un sentit semblant, i que tanmateix em sona estrany, llegesc que Biel Huguet, el líder d'Entesa, acusa Reagrupament de dividir l'espai independentista... 

 

Sobre això, tenc la sensació que el plantejament dels mitjans que s'expressen en català és diferent als castellans. Cas de sortir qualsevol proposta socialdemòcrata que pogués fer ombra al PSOE, un diari com El País la capolaria sense miraments (o l'ignoraria olímpicament, com sovint fa amb IU, al cap i a la fi, una forma sibil·lina de capolar); com ho farien l'ABC o La Razón si es dividís el PP (més enllà d'operacions més transversals com la de Rosa Díez, ex-PSOE, no ho oblidem). Per què? Evident, perquè el nombre d'espais polítics, de partits, amb possibilitats de representació institucional és limitat, molt limitat, i la política efectiva, més enllà dels gestos (no cal dir que respectables, com les vocacions ateneistes i d'ongs), es fa a les institucions... i la legitimitat democràtica per dur a terme aquestes polítiques, la donen els vots.

 

També discrep, respecte de la notícia que coment, que la manera més efectiva i útil que té el nacionalisme català de reforçar-se a les Illes Balears, sigui que tots els partits de Catalunya es presentin aquí, a semblança de l'Esquerra de Colom (per cert, Guia, el que trobava tant senzill dir-li Catalunya, és un dels signants del manifest de Solidaritat Catalana...). Al contrari, pens que aquesta estratègia és contraproduent i provocaria divisions absurdes, escampant la sensació d'incomprensió, de solipsisme, fins i tot d'ingratitud, del catalanisme del Principat vers el conjunt del catalanisme polític.  De fet, sign ara mateix la frase de Miquel Ferrà amb què Sebastià Bennàssar començava la seva crònica de diumenge: "Companys de l'altra riba, recordau-vos de Mallorca", però l'aplicaria a d'altres mostres, al meu parer molt més decisives, o feridores, i no és una menor la manca de respecte i suport al nacionalisme polític majoritari fora de Catalunya a la recerca d'una col·laboració fecunda. El catalanisme confederal hagués avançat molt més, en tots els àmbits, i sense haver-se d'establir cap límit, del que ha aportat el pancatalanisme ultraortodox.






      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: