Entre tots els comentaris que insisteixen en el debat sobre la unitat de l'esquerra nacionalista a les Illes Balears, un desideratum, que com he anat insistint en aquest blog, trob molt desitjable, comentaré els d'avui a dB: les declaracions de Carod Rovira i l'article de Tomeu Martí.

Compartesc, hi torn insistir, la tesi de la unitat i, per tant, no coincidesc amb l'afirmació que el PSM no la vulgui. Tot el PSM la vol. Només si s'entén que la manera d'establir la unitat és dar per bona i mantenir la dispersió de partits i reunir-los conjunturalment de cara a eleccions, he d'acceptar que el PSM ho ha descartat: això és així de clar i no té volta de fulla. Però no sembla la tesi de l'article ja que s'aposta per un Congrés Nacional Mallorquí d'una organització d'un militant un vot.

Aleshores entenc que la tesi den Tomeu (que respect molt, com a activista, com a analista i com a creador) és crear un mena de PSM-Entesa Nacionalista nou, de fet , totes les característiques que nomena del nou subjecte defineixen el PSM, però sembla que cal fer-ho en un Congrés constituent.  Mutatis mutandis, si apareixen organitzacions semblants a l'OCB (la qual, per cert, té una arquitectura d'articulació nacional idèntica a la que pretén el PSM), per exemple si Òmnium s'establís a les Illes Balears, la solució passaria per refundar una Ong semblant que "superés" l'Obra, i això, entenc, fer-ho tantes vegades com es produeixi una implosió d'ofertes semblants, treient importància a celebracions d'aniversaris...

És opinable, certament, el PSM (potser ingènuament) hi ha cregut en aquesta tesi (confès que jo, personalment, poc). Des del 2003 no es presenta amb les seves sigles i, sobretot a partir del Bloc per Mallorca, intenta ampliar l'espai amb un nou subjecte polític. Infructuosament.  Certament, dins el PSM hi ha gent de tot parer, però el procés participatiu intern ha conduit a unes conclusions que (compartides o no) són prou raonables:  

            1.- El nacionalisme progressista s'ha d'articular entorn a un sol partit per garantir la unitat d'acció, evitant la imatge contínua de desencontres interns, cadascú pel seu vent: no només pel funcionament, també com un actiu electoral.

Si la unitat en coalició s'hagués consolidat, potser no hauríem arribat a aquesta conclusió, però les hores i energies dedicades a "coordinar", les anades per lliure (en qüestions molt rellevants), i la percepció que hi ha partits que aprofiten propostes unitàries pel profit exclusiu, al cost que sigui sobre l'operació comuna, ens ha emmenat aquí. El PSM vol la unitat, però no conjuntural.

El PSM vol el Congrés Nacional i ho ha demostrat, però no renega de les pròpies sigles de cara a 2011, perquè ara mateix entén que és el millor missatge de confiança que pot transmetre en comptes de tornar embarcar-se, just abans de les eleccions, en noves aventures de resultat incert i que, paradoxalment, poden contribuir a consolidar la divisió en comptes de provocar la unitat.

Tanmateix, una precisió: el PSM no posa per condició el seu nom (de fet, fa anys que debat canviar-lo), però tampoc admet que sigui una opció vedada: proposam que se'n parli i es voti, amb una persona un vot, ara, totes les opcions han de ser vàlides, totes, si algú se seu amb condicions prèvies ja desmenteix la sobirania de l'organització. 

Per cert, diu Carod, que les sigles no tenen avui importància. Que ho conti al PSOE o al PP. O que ho conti a ERC que s'ha negat a una candidatura conjunta amb Solidaritat i Reagrupament. Que ho conti a les botigues que distribueixen el material per marques...També diu que no hi hauria d'haver fragmentació. I record la complicitat que havia establert sempre amb el PSM, contrari a l'operació jacobina de Colom, però també sé què ha fet de llavor ençà per consolidar la fragmentació. Realment decebedor. Confés que respect molt l'opció dels militants d'ERC a les Illes Balears, però lament profundament que l'actuació d'ERC (del nacionalisme progressista majoritari a Catalunya) ha estat i és nefasta per l'articulació sàvia i potent d'aquest d'espai arreu dels Països Catalans. Absolutament contraproduent. 

2.- Aquesta esquerra nacionalista (tan reunida com sigui possible) pacta amb socis que representen missatges compatibles i complementaris, en aquest cas hem vist amb molt d'interès la formació d'Iniciativa-Verds, els components de la qual han actuat amb tota lleialtat amb el PSM en aquesta legislatura (i permeteu-me que no vulgui aprofundir en aquest aspecte, no és el camí). Creim que podem fer una aposta potent i enriquidora en les institucions illenques.

Una darrera reflexió: ara el que toca és motivar la militància i aconseguir vots. Els discursos del derrotisme, i els del caràcter pretesament taumatúrgic de les coalicions ho estan essent, més enllà d'encertats o erronis, són contraproduents. Transmeten feblesa, negativitat, bregues, voltes i més voltes que no encomanen cap entusiasme ni un.  No hi ha cap solució màgica, només la feina... i l'entusiasme.

El gran enemic és associar bipartidisme a vot útil i l'enorme temptació de l'abstenció, l'abstenció dels decebuts, l'abstenció dels bons, l'abstenció no només del vot, sinó de la política en sentit ample. Ara és l'hora d'engrescar, no del desànim, d'implicar gent, en comptes de reunions eternes sobre llocs en llistes i el pes de cadascú que caracteritza les coalicions.

Em plagiaré per repetir que aquesta posició és pacífica en el PSM, els motius del posicionament no són personals, de fet, en el PSM hi cap tothom. És la convicció de què ens cal un partit fort; plural, però unit; amb vocació de majories i de govern. Un partit que empodera els afiliats en comptes de decidir per acords de cúpules d'una munió de partits coaligats. En tot cas, agraesc a Tomeu Martí el reconeixement sobre el rol que ha jugat el PSM a les principals institucions del país durant 34 anys. Estic convençut que ho seguirà fent.