"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 26/11/2010

‘Zapatero, el PSOE i els atacs marroquins al Sàhara’

Article d'opinió del secretari general del PSM-EN, Biel Barceló



 

Els ciutadans d’arreu del món amb una mínima sensibilitat democràtica hem assistit horroritzats al brutal l’atac de la policia i l’exèrcit marroquins contra els ciutadans sahrauís que s’havien concentrat en el campament de haimas improvisat als afores d'al-Aaiun. Des que el poble sahrauí viu desposseït de la seva terra i de la capacitat de decidir el seu futur, aquells sahrauís que viuen als territoris ocupats han estat víctimes d'una implacable repressió que els ha fet patir desaparicions, tortures i la negació de totes les llibertats civils i polítiques. L'alçament del campament als afores d'al-Aaiun tenia l'objectiu de denunciar públicament les seves insostenibles condicions de vida. Era una protesta pacífica que havia reunit més de 20.000 persones, i la seva repressió per part de les autoritats marroquines és un acte absolutament execrable. Però a més l'atac de les forces de seguretat del Regne alauita ha desfermat sagnants episodis de violència a al-Aaiun, en què la població sahrauí és objecte d'atacs per part de forces de l'ordre i de població civil d'origen marroquí.

 

Encara no coneixem el saldo de ferits, morts i desapareguts que han deixat aquests atacs. El Govern marroquí està aplicant un setge informatiu en tota regla, que inclou la desinformació sistemàtica, el bloqueig informatiu (amb retenció de periodistes, prohibició d’accés de mitjans de comunicació a al-Aaiun, etc) i l’ús de propaganda governamental antisahrauí (amb la difusió de vídeos en què es mostren les suposades agressions a policies i ciutadans marroquins).

 

Mentre s'esdevé tot això, el Govern espanyol del socialista José Luis Rodríguez Zapatero es mostra connivent amb el Govern marroquí. El PSOE està prioritzant els interessos econòmics i geoestratègics davant la defensa més elemental dels drets humans. Per no molestar a "l'amic marroquí", els socialistes miren cap a una altra banda i eviten condemnar les violacions flagrants del dret a la vida i a la integritat física. Lamenten, però no condemnen. Una lletania familiar, d'altra banda.

 

Però el paper del Govern espanyol en aquest afer no es limita a la condescendència. Tal i com denuncien Amnistia Internacional i la resta d'ONGs que participen en la campanya "Armes sota control", durant l'any 2009 des d'Espanya es varen fer exportacions d'armes al Marroc per valor de més de 30 milions d'euros (28 milions en vehicles tot terreny i 1,7 milions en aeronaus). A més, durant el primer semestre de 2010 les vendes de material de defensa han arribat als 4,13 milions d'euros (que corresponen, entre d'altres, a munició i a components d'armes de guerra).

 

Aquestes organitzacions han posat de manifest que es desconeix quines han estat les garanties que ha rebut el Govern Zapatero que tot aquest material no havia de ser utilitzat en el Sàhara Occidental en accions que poguessin vulnerar els drets humans. Al mateix temps, han demanat a l'Executiu socialista espanyol que expliqui aquestes garanties i que se suspenguin de forma preventiva les vendes autoritzades i encara no executades (per valor de prop de 50 milions d'euros, en aeronaus) fins que s'investigui de forma independent i es clarifiqui la situació.

 

Els silencis del Govern espanyol en aquesta qüestió són molt significatius, i deixen entreveure una certa complicitat. És lamentable, però és evident que el PSOE s'ha plegat a la lògica del Govern marroquí, que no és altra que la del nacionalisme imperialista i estatalista que somia amb el “Gran Marroc” (ideologia que impregna la política marroquina, començant pel poderós partit Istiqlal). Salvant les profundes diferències entre les realitats del Regne d'Espanya i el Regne del Marroc, no és cap barbaritat afirmar que el nacionalisme espanyol i el nacionalisme marroquí van de la mà quan es tracta de blindar-se mútuament de cara a la comunitat internacional, perquè són de la mateixa naturalesa: tots dos demostren una al·lèrgia indissimulada al dret d'autodeterminació dels pobles, i tots dos defensen aferrissadament la unitat territorial del seu estat-nació.

 

Però precisament allò que més els diferencia, és a dir, el respecte als drets humans que practica el Govern espanyol (malgrat l'article 8.1 de la Constitució Espanyola i malgrat les implicacions de les recents declaracions de l'expresident --també socialista-- Felipe González) hauria de servir perquè Rodríguez Zapatero fos conscient que la dramàtica situació del Sàhara només pot tenir com a resposta una condemna nítida i contundent. Insistir en la connivència amb el Marroc és un frau a tots aquells ciutadans de l'Estat espanyol que consideram que el respecte a la democràcia i als drets humans són valors que han de prevaler per damunt dels valors de la nació, sigui quina sigui aquesta.

 

Biel Barceló i Milta

Secretari general del PSM-Entesa Nacionalista






      

 

 














PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: