"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 15/12/2010

'Can Mallol és un camí públic'

Article d'opinió de Felip Munar, publicat aquesta setmana al Diario de Mallorca



 

Diumenge vàrem assistir a la caminada que organitzà el PSM i l'Associació de Veïnats d'Establiments per reivindicar l'obertura i el lliure pas del camí públic que travessa Son Mallol. Fou una matinada entretinguda i interessant, amb les explicacions minucioses i encertades de Gaspar Valero, tot repassant la toponímia, les possessions, els camins, etc. que vàrem travessar.

 

   Els camins públics són un dret de pas. Ningú mai ho havia posat en discussió, fins que els nous propietaris –aquesta finca, per exemple, era dels Villalonga, la vengueren a un anglès i aquest la venuda a un suís- no han volgut atendre ni entendre de raons. Tot i que les actuacions judicials –fruit de les accions fetes per l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca, amb el suport i la tasca de l'Associació de Veïnats d'Establiments- han obligat a l'obertura del camí, el propietari ho ha recorregut. Mallorca té una xarxa de camins molt ben estructurada, quan les finques i possessions tenien una finalitat i unes tasques col·lectives referides al camp i a la ramaderia. Molts d’aquests camins públics, dret de pas respectat des de sempre, passen per devora les cases de la possessió; l'explicació és per motius molts diversos: els amos sabien qui passava per la finca i era una manera de controlar qui en passava, o bé perquè s’aprofitaven els camins que anaven d'una finca a una altra, o perquè el sistema de relacions humanes era totalment diferent a l'actual. Actualment, molts dels nous propietaris no han volgut saber res d'aquest dret ancestral, però també jurídicament ben clar, i han posat pany i clau: "Això és meu i no vull que ningú passi per la meva finca", exclamen.

 

   Segurament la solució passa pel consens, l'enteniment i el sentit comú. Si un camí passa pel mig de les cases, es pot cercar una solució de desviament, però no posant una barrera. Si es continua d’aquesta manera Mallorca esdevindrà un lloc desvirtuat, sense la fesomia que l'ha caracteritzada al llarg de molts de segles; es concebrà un "campi qui pugui" on tots els camins que conformaven el paisatge hauran desaparegut. Posar pany i clau en un camí públic és tancar la porta a un tros de la nostra història i girar l'esquena a un model d’enteniment i de consens que sempre havia conformat el sistema de relacions de la nostra illa.

 

   Però a més a més, la circumstància del camí de Can Mallol, va fer que ens sentíssim estrangers dins ca nostra, menyspreats i menystinguts per una persona sense escrúpols, com si ens haguessin escopit a la cara. Resulta que hi ha un monument pretalaiòtic a la finca, de molta importància, i no sabem què se n'ha fet; els actuals senyors han canviat la fesomia de la muntanya, amb les marjades i s’hi veuen pales i màquines que transformaran aquest context, que quan plogui provocarà esllavissaments ja que s'han tallat tots els arbres i arbusts que impedien l'erosió. La manca d'escrúpols dels actuals propietaris, però, ens va sobtar a tots: davall els garrofers, i a les entrades dels camis barrats hi han posat guerrers xinesos, amb els cavalls: allò sembla un altre sacrilegi que no fa sinó demostrar la sensibilitat amb què vénen de fora, menyspreen la cultura i el patrimoni nostrat i, a sobre, se'n riuen a cara alta.

 

   L'acte de diumenge fou un acte de reivindicació de la dignitat. Ja sé que en podem fer molts, d'actes d'aquesta naturalesa, per fer palesa la nostra situació col·lectiva, però convindria que totes les persones tenguessin present aquell poema atribuït a Bertolt Brecht, quan veia passar pel seu davant les persones a qui se'ls privava d'allò més elemental que ha de tenir l'ésser humà, i ningú no en feia cas perquè no els tocaven a ells; al final, però, també els tocà, i cridaren, i llavors ja era massa tard: no quedava ningú per sortir en la seva defensa.

 

 

Felip Munar i Munar





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: