"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 07/01/2011

'Palau de Congressos'

Article d'opinió d'Antoni Alorda, diputat del PSM-Entesa Nacionalista



El Palau de Congressos, amb hotel inclòs és una altra de les operacions enverinades de l'herència Matas. "Només" ens havia de costar 30 milions d'euros, perquè es suposava que la iniciativa privada se'n feia càrrec de la resta de l'obra (que puja en total 110 milions) a canvi d'explotar l'hotel (un hotel de propietat pública) i el recinte de congressos.

 

No sabem si per casualitat o per causalitat, tan bon punt com el PP perd el govern (i Matas és fitxat pel grup Barceló, líders de la UTE que s'havia fet amb l'explotació), la concessionària se'n desdiu.

 

Les obres s'havien començat damunt un solar que no era públic (!) i de manera (urbanísticament) irregular (no entraré en el trull de la façana marítima perquè perdria el fil). El PSM, tot i la incomoditat per  aquell desgavell i per aspectes del projecte, no va posar entrebancs a la regularització a fi d'empènyer l'activitat econòmica i la desestacionalització.

 

Però el Grup Barceló insistia en abandonar... La situació esdevé confusa. Tanmateix, confiant que es resoldrà el concurs i s'adoptaran les mesures pertinents, evitam el conflicte. I passa el temps. Fins que PSOE i UM proposen aportar 20 milions addicionals públics, a través del Govern de l'Estat (dels fons a què està obligat per l'Estatut) dins l'anualitat 2010. No ens sembla una bona opció, però, confiant que serà una aportació pont per no aturar les obres mentre es fa una nova convocatòria, per respecte al marge de maniobra dels socis de govern i per no aturar inversions, tiram endavant. Però la nova convocatòria no arriba...

 

Ara ha transcendit que el pacte PP-PSOE amb el grup Barceló consisteix en què l'obra es pagui íntegrament amb doblers públics, mentre que la UTE, a través d'un dels components, Acciona, executarà les obres, és a dir, que, en comptes de cobrar 30 milions, n'ingressarà 110 i no prestarà el servei per al qual havien estat seleccionats. Pensem que l'obra té un 19% de benefici industrial i que l'adjudicació no es va fer per una subhasta sobre el preu de les obres sinó sobre els mèrits per explotar un hotel i un espai per a congressos... Amb la situació actual són previsibles baixes d'un parell de punts, i cada 1% és més d'1 milió d'euros. És lògic regalar aquesta actuació a Acciona per evitar una nova licitació? (deixem avui de banda les eventuals repercussions sobre l'IVA).

 

Es tracta de guanyar un parell de mesos, a canvi de mantenir un contractista amb un enorme dèficit de legitimitat i aportant 80 milions d'euros més dels inicialment previstos. 80 milions sempre una quantitat considerable però és que, en aquests moments de les finances públiques, on tants i tants de serveis pateixen retalls i dificultats, comporta un enorme cost d'oportunitat.

 

El plantejament, per tant, no és entre partidaris de Palau de Congressos i contraris, sinó entre les prioritats a les que dedicar la despesa pública i sobre les exigències als explotadors privats del servei. En el PSM, preferim dedicar-los a reconvertir zones turístiques, a atractius patrimonials i paisatgístics amb vocació turística (adquirir i rehabilitar el castell de Santueri, per dir només un exemple), o reactivar la indústria i el sector primari; o directament per a serveis directes als ciutadans en un moment on som la comunitat amb menor despesa sanitària per habitant o amb importants mancances en equipaments educatius (pensem en la Universitat). PP i PSOE han valorat que la prioritat sobre tot això és pagar un hotel i un Palau.

 

I no enganyem. Els 80 milions addicionals, que se sumen als 30 ja gastats, són públics, estrictament públics: 30 les posa l'ajuntament de Palma mitjançant un préstec, un préstec que no és directe sinó d'una empresa, però d'una empresa sense capital, una empresa de l'ajuntament i el Govern, tant és així que els avals computen a l'ajuntament per calcular el seu límit d'endeutament (al cap i a la fi, qui respon és l'administració que té efectivament els recursos i no l'empresa-pantalla).

 

Els altres 50, es pretén que els posi el Govern de l'Estat de les inversions a què tenim dret en virtut de l'Estatut d'Autonomia, doblers que, si li demanam que les destini a aquesta inversió, no dedicarà a una altra cosa (als 20 de 2010 dels que he parlat, pretenen afegir-n'hi 30 de les inversions 2011).

 

PP i PSOE ens diuen que aquests doblers (com a mínim una part d'aquests doblers, els del préstec de 30 milions que avala l'ajuntament de Palma) les rescabalarem a través del cànon d'una futura nova concessió sobre hotel i congressos. I segur que serà així. Com en tantes altres obres possibles, que també generen ingressos en estar fetes. Però, si fa un parell d'anys que l'actual concessionària ve anunciat que no se'n farà càrrec, per què no s'ha fet encara la convocatòria? I, en l'eventualitat que quedi deserta, o que el cànon sigui molt baix, segur que hem de descartar replantejar el conjunt de l'operació? Què en farem de l'hotel públic? El PSM vol conèixer els termes de la convocatòria i veure'n els resultats.

 

Insistesc que, per bé o per mal, en el PSM no hem mogut un dit per perjudicar l'operació del Palau de Congressos. No volem les obres aturades ni retardar res, però quan les discrepàncies sobre el com i el cost són tan importants (amb tantes conseqüències, de tot ordre), no queda més remei que expressar la seva posició. Al nostre parer, si una concessionària diu que no complirà, cal rescindir, exigir les responsabilitats que s'escaiguin i convocar una nova licitació. I si això comporta un retràs, mala sort. Però anar vorejant la llei, assignant, a un contractista que no vol complir, una obra de 110 milions, sense demanar-li cap responsabilitat i sense aclarir formalment el futur de l'explotació, assumint una despesa de 80 milions d'euros públics (provisionalment, si es vol ser optimista, però justament ara, quan més necessitam els diners a altres bandes i el crèdit és rigorosament limitat), no ens convenç.

 

Encara hi ha molts d'interrogants sobre l'operació. Massa. Al meu parer, les exigències d'austeritat i sacrificis que estam obligats a viure, obliga a un enorme rigor en les prioritats de despesa (en el debat mateix de les prioritats de despesa), o contribuïm a dar credibilitat a la crítica descarnada de què, de doblers, n'hi ha per al que un vol.





Enllaços

Bloc d'Antoni Alorda


      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: