El PSM opina. 26/01/2011

'El centralisme com a coartada'

Article d'opinió de Biel Barceló, secretari general del PSM-EN i candidat de la coalició PSM-INICIATIVAVERS a la presidència del Govern, publicat aquesta setmana al Diario de Mallorca

Troba el PSOE que gastam massa en educació, en sanitat i en serveis socials? Troba el PP que s´ha de desmantellar l´Estat del benestar i anar al campi qui pugui? Que ho diguin. Que ho diguin obertament, però sense subterfugis. Perquè, convé tenir-ho ben present: anar contra la despesa autonòmica és anar contra l´Estat del benestar, no debades el 80% del que gasta el Govern és en educació, sanitat i serveis socials.

Però els missatges, que aprofiten el neguit introduït per la greu situació econòmica i social, eviten deliberadament la conclusió indefugible i emmascaren les motivacions reals, purament ideològiques (l´antiautonomisme propi del nacionalisme espanyol), que l´entorn mediàtic de la dreta fustiga un dia sí i l´altre també. La idea és aconseguir l´adhesió popular per estrènyer els perns a les pèrfides comunitats autònomes, però amagant (negant si cal) les retallades de serveis que comportaria aquesta política antisocial.

D´altra banda, el dèficit públic de l´Estat espanyol té un clar responsable: és l´Administració central de l´Estat qui n´acumula un 80% (2009). Comunitats autònomes i ajuntaments es reparteixen l´altre 20%. I certament el dèficit és un problema. El dèficit, no la despesa. No oblidem que l´Estat del benestar a Espanya té dèficits greus i manté una diferència notable amb la mitjana de la Unió Europea, no en parlem respecte dels països més avançats. Però és que, a les Illes Balears, el retret d´un excés de despesa autonòmica esdevé insultant: les Illes Balears són la comunitat de l´Estat amb menor despesa sanitària per habitant, com està en la coa de les ràtios de despesa educativa (tot i la riquesa que genera el país).

És innegable que els ciutadans de les Illes Balears mereixen més despesa en sanitat, sobretot si tenim en compte que la riquesa del país ho permet. Aleshores, per què no se´ns ofereix un finançament sanitari més digne? No és perquè els ´polítics´ siguin malvats. La clau de la resposta és la distribució dels ingressos. D´una banda, sanitat i educació sumen les dues terceres parts del pressupost balear: si la despesa sanitària assolís el 9% del PIB i l´educativa el 6, com als països de referència, absorbirien tots els ingressos autonòmics. No hi hauria ni un cèntim per turisme o per promoció econòmica, ni per cultura i esport, ni per treball...

D´altra banda, el finançament autonòmic és determinant: una part molt important dels nostres ingressos se´n van a les arques estatals i no tornen. Seguint amb l´exemple, la realitat és que, essent els que menys gastam per habitant en sanitat, hem de donar 200 milions d´euros anuals de solidaritat... als que gasten més que nosaltres! Kafkià.

A més, cal tenir present que l´Estat té la paella pel mànec a l´hora de decidir el total de recursos públics que gestionarà el sistema: la política fiscal, el deute públic, la recaptació (i el frau tolerat), etc. Aznar va aprofitar el bon moment econòmic que es va viure durant el seu mandat per congelar la despesa autonòmica, i es va dedicar en cos i ànima a l´equilibri pressupostari i eixugar dèficit (mentre s´incrementava la diferència entre la despesa social europea i l´espanyola). Els ingressos derivats del boom constructor i immobiliari en pal·liaren els efectes. En paral·lel, tant les autonomies com els ajuntaments han fet un gran esforç: tant, que ara tenen serioses dificultats de viabilitat financera. Mai no hi havia hagut un esforç comparable per l´estat del benestar. Des del punt de vista de la cobertura social , i malgrat les greus mancances, l´autonomia ha estat molt profitosa per als ciutadans de les Illes Balears. Les amenaces del PP (i el PSOE) a l´autogovern són amenaces directes a aquest nivell de benestar.

Tanmateix, hem de convenir que la dreta té en el seu programa eliminar despesa (per tant, serveis públics) i no té un compromís en la redistribució de riquesa i la universalització de serveis i drets, mentre l´esquerra se suposa que sí que té aquest compromís. No estranya que la dreta carregui contra l´Estat de les autonomies i contra l´Estat del benestar. El que estranya és que el PSOE hi vagi darrere, com hi ha anat darrere mantenint (amb algun retoc cosmètic) el finançament autonòmic que va imposar el PP d´Aznar.
El centralisme espanyol actua de coartada per fer polítiques de dretes.