|
'Pla Territorial: protecció i triangulació'
Article d'opinió del diputat del PSM-EN, Antoni Alorda, publicat aquesta setmana a Ultima Hora 
El Consell ha eliminat una vintena de les maldites ARTs. Aquelles que PP i UM presentaven com la panacea de la reconversió, i que en realitat suposaven milers de noves places, algunes en llocs tan sospitosos, per inversemblants, com la de Es Crever a Marratxí, o a vorera de mar.
S’han reduït 400 hectàrees de creixement que, sumades a d’altres iniciatives, com la llei de Biel Vicens, superen les 2.000 hectàrees protegides durant la legislatura: Muleta, Son Real, Cala Marçal, Cala Blanca, Cala Carbó, Son Baco, Es Guix, Es Pujols, Son Bosc, etc.
Només UM s’hi ha oposat. No hi ha dubte que el consens reforça la protecció, però, naturalment, també condiciona. L’ecologisme polític té el pes que té al país. Tanmateix, seria ingenu no detectar com n’és de fràgil un consens confegit amb tan diverses intensitats de compromís. En el cas del PP, no respon a un canvi de conviccions, sinó a càlcul estratègic:
D’entrada, llevar-se la pressió de les investigacions criminals sobre el Pla. No debades, l’eliminació de les ARTs pot haver influït decisivament en l’arxiu provisional de la causa. Provisional, precís.
Però també s’ha de tenir molt present una inveterada pràctica política del PP, triangulació en va dir Dick Morris. Es tracta d’una tècnica per desactivar la mobilització de l’electorat de l’adversari. El sistema més habitual contra l’esquerra és desanimar-la amb el “no era això, companys”, etc. Eficacíssim, per l’entusiasme en què sempre és acollit pels propis progressistes. La triangulació cerca el mateix objectiu, però de manera més enrevessada: es tracta d’eliminar de l’agenda temes de entre els que més motiven l’altre, assumint-los, no hi fa res si és contradient posicions anteriors.
El consens provoca efectes immediats: 1.- El tema no és notícia, i, per tant, per rellevant que sigui, s’esvaeix aviat. 2.- El consens aigualeix el valor afegit dels promotors de la iniciativa (si el PP també hi està d’acord, no deu ser per tant...), contribuint al missatge, tan car a la dreta, que no hi ha diferències, línia “tots són iguals”. 3.- El consens evita la polèmica, i, per tant, la presa de posició, la presa de partit dels ciutadans. 4.- L’agenda política s’ompl d’altres temes, respecte dels quals, el qui ha triangulat es sent més ben posicionat.
Això sí, quan canvia la conjuntura, quan té govern, quan forja condicions mediàtiques favorables... la guineu muda de pèl, no de costums.
Antoni Alorda, PSM-Entesa Nacionalista
|
)
